Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
2017 | 2016 | 2015 | 2014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010 | 2009 | 2008 | 2007 | 2006 | 2005 | 2004 | 2003 | 2002 | 2001 | 2000 |

Comunicats d'EV-AV
Any 2004

- 31/12/2004: Alternativa Verda demana la prohibició de la primera etapa del Rally Barcelona – Dakar
- 21/11/2004: S’ha confirmat: el Rally Paris – Dakar sortirà de Barcelona
- 2004/10/28: S’ha presentat a Ginebra l’informe ‘Living Planet 2004’
- 2004/10/08: L’ecologista africana Wangari Maathai, Premi Nobel de la Pau
- 2004/09/17: Residus radioactius a l'abocador d'Erkímia
- 2004/09/13: Esclata a Catalunya la primera bomba químico-radioactiva. Les propostes d'EV-AV
- 2004/09/01: EV-AV demana al tripartit que adopti la política de Residu Zero
- 2004/08/09: El Fòrum 2004 s'oblida dels maputxes
- 2004/08/02: El tripartit i l'energia eòlica
- 2004/06/05: Dia Mundial del Medi Ambient: es busquen mars i oceans, vius o morts
- 2004/05/28: Gorbachev, te'n recordes de Txernobil ?
- 2004/05/23: EV-AV present a les Eleccions al Parlament Europeu
- 2004/03/17: Oferim una proposta ecoempresarial per a les escombraries de Girona
- 2004/03/16: Demanem la sortida del Govern d’ERC i ICV-EUiA per l’autorització de l’eix Vic-Olot i el Túnel de Bracons
- 2004/03/15: Creixement continuat del vot ecologista a Catalunya
- 2004/03/09: Dues ‘armes’ de destrucció massiva absents de la campanya electoral
- 2004/02/15: EV-AV i l'eix Vic-Olot
- 2004/01/07: Per la unitat i la independència de la Confederació de Los Verdes - Os Verdes -Berdeak - Els Verds

Comunicat de premsa, 31 de desembre del 2004
ALTERNATIVA VERDA DEMANA LA PROHIBICIÓ DE LA PRIMERA ETAPA DEL RALLY BARCELONA – DAKAR

La primera etapa que preveu un recorregut pel mig de les platges de Castelldefels vulnera la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Els Verds – Alternativa Verda han presentat un escrit adreçat al Conseller de Medi Ambient i Habitatge demanant-li que prohibeixi el tram de la 1ª etapa del Rally Barcelona-Dakar per vulneració de la Llei vigent a Catalunya.

Les raons exposades al Conseller són:

- que enguany el govern de la ciutat de Barcelona ha destinat una xifra considerable de diners públics a fer possible que el Rally Paris-Dakar tingui el seu inici a la ciutat de Barcelona, transformant-se així en el Rally Barcelona-Dakar, sense que aquesta activitat figurés en cap dels programes municipals dels partits que formen el govern de la ciutat

- que la Gerent Municipal del Sector de Serveis Personals de l’Ajuntament de Barcelona , en data 29 de novembre del 2004, va autoritzar i disposar una despesa de més d’un milió d’Euros (exactament 1.272.000 €) a favor de l’empresa privada R.P.M. Racing S.L. organitzadora del Rally (Paris) Barcelona-Dakar 2004

- que aquest Rally té previst realitzar una etapa en la qual els vehicles motoritzats de dues, quatre i més rodes, faran un considerable recorregut per la platja de Castelldefels

- que l’Ordenança municipal de la ciutat de Barcelona sobre zones naturals i espais verds, en el seu títol VIII referent a Zones naturals i espais verds, Capítol 1 Disposicions generals i defensa i conservació del patrimoni verd públic, diu que han de ser considerats com a tals tots els espais oberts al púbic, tant si estan plantats (parcs i jardins) com si, sense estar plantats, es dediquen principalment al lleure i a l’esbarjo (platges, …)

- que la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, considera com espais naturals els que presenten un o diversos ecosistemes . . . . i els que presenten paisatges naturals de valor estètic

- que aquesta mateixa llei, diu que correspon a les administracions públiques la protecció dels espais naturals

- que la Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, diu que és d’aplicació a tots els espais naturals definits per la Llei 12/1995

- que la Llei 9/1995, prohibeix expressament la circulació de vehicles motoritzats camps a través i fora de les pistes o camins delimitats a aquest afecte.

- Entenem que aquesta mena d’activitats, a més de ser altament agressives per a l’entorn natural i humà (soroll, contaminació, emissió de gasos d’efecte hivernacle), són un clar exemple del que no s’hauria de fomentar des de les administracions públiques, ja que aquesta mena de proves, dubtosament esportives, prediquen una visió del món agressiva i insolidària tant pels sistemes naturals com pels culturals, doncs es basen en la crema d’un be cada vegada més preciat i més escàs, el petroli, per a divertiment d’un sector de la població que se la vol mantenir en el més perfecte analfabetisme ecològic.

Els Verds – Alternativa Verda demanen al Conseller de Medi Ambient i Habitatge

- que en aplicació de la Llei vigent a Catalunya es prohibeixi terminantment la circulació per la platja de Castelldefels dels centenars de vehicles motoritzats participants al Rally (París) Barcelona-Dakar

- que en el cas que promulgada la prohibició, els organitzadors del rally no la acatin i realitzin el recorregut per la platja de Castelldefels, se’ls imposi una sanció econòmica d’igual valor (1.272.000 €) al que l’Ajuntament de Barcelona ha pagat a l’empresa privada R.P.M.Racing S.L.


Comunicat de premsa, 21 de novembre del 2004
S’HA CONFIRMAT: EL RALLY PARIS – DAKAR SORTIRÀ DE BARCELONA

Un bon exemple de com el govern de la ciutat de Barcelona entén la sostenibilitat, la solidaritat, la pau i la cultura.

Un bon exemple de com el govern de la ciutat de Barcelona practica la insostenibilitat, la insolidaritat, la guerra i l’aculturació!

Si creus que és l’hora de plantar cara a aquesta mena d’espectacles obscens, a més d’insostenibles, insolidaris, guerrers i uniformitzadors,

Si creus que és l’hora de practicar una solidaritat activa amb el continent africà,

Signa el manifest PAris-DAKar: NO hi estem PAs D’AKord!


Conumicat de premsa, 28 d’octubre del 2004
S’HA PRESENTAT A GINEBRA L’INFORME ‘LIVING PLANET 2004’

En un acte especial al Palau de les Nacions de Ginebra (Suïssa), el WWF Internacional ha presentat avui el ‘Living Planet Report 2004’, elaborat a partir de les anàlisis científiques realitzades pel ‘Global Footprint Network’.

L’Informe confirma que la humanitat ja consumeix ara mateix un 20% més de recursos naturals que els que la Terra pot produir. Això causa ràpids declivis en les poblacions d’animals silvestres.

Puntualment és possible excedir els límits ecològics del planeta, però fer-ho sovint mena a la destrucció dels actius ecològics, dels quals l’economia en depèn. Les conseqüències de tot plegat les tenim davant els nostres ulls: esgotament dels aqüífers, col·lapse de les pesqueries, acumulació de CO2 a l’atmosfera i desforestació.

L’informe mostra com la petja ecològica de la humanitat va créixer un 150% entre els anys 1961 i 2000, fent que a partir de l’any 1980 el consum excedeixi la producció dels sistemes naturals. En el mateix període l’Index del Planeta Vivent mostra un declivi del 40% en les poblacions d’espècies, terrestres, marines i fluvials.

Les estadístiques de l’Informe reforcen la necessitat d’adreçar les creixents desigualtats socials per tal de mantenir un planeta vivent per a tothom. ‘Una de les troballes més important’, va manifestar el Dr. Mathis Wackernagel, director executiu del Global Footprint Network, ‘és que des de l’any 1991 fins el 2001, els deu anys passats des de la Conferència de les nacions Unides a Río, la petja de les 27 nacions més riques s’ha incrementat en un 8%, mentre que la dels països d’ingressos mitjans i baixos, ha minvat un 8% per càpita. És exactament al revés del que a Río es va prometre’.

Tot identificant els impactes més grans, l’Informe apunta també les millors oportunitats pel canvi. Per exemple, l’energia és el component de la Petja Ecològica Global que creix amb més rapidesa, amb un increment del 180% des de l’any 1971. Claude Martin, Director General del WWF Internacional, remarca que ‘no són necessàries grans quantitats de materials i d’energia per suportar un nivell de vida confortable. Fem una crida als líders empresarials, als governs i a la societat civil per què promoguin les eines i les tecnologies existents, i desenvolupin models innovadors que permetin assolir els reptes de viure dins de la capacitat de càrrega del planeta’.

El principal objectiu de l’Informe és començar a reconduir les tendències presents. L’Informe ‘Living Planet 2004’ exemplifica la importància de la Petja Ecològica com una eina pels decididors i defineix el repte de la humanitat pel segle XXI: aprendre a viure dins dels límits materials del planeta.


Conumicat de premsa, 8 d’octubre del 2004
L’ECOLOGISTA AFRICANA WANGARI MAATHAI, PREMI NOBEL DE LA PAU

Wangari Maathai, lider del ‘Green Belt Movement’ (Moviment del Cinturó Verd), ha estat guardonada amb el Premi Nobel de la Pau.

Wangari Maathai va fundar el GBM any 1977. El GBM és un moviment ecologista format per dones i que ha plantat 20 milions d’arbres a diversos països de l’Àfrica.

Wangari Maathai va ser elegida membre del parlament al desembre del 2002, en les primeres eleccions democràtiques que hi va haver a Kenia després de dècades de règims autoritaris. Al gener del 2003 va ser nomenada Ministre de Medi Ambient, Recursos Naturals i Vida Silvestre. Més recentment, va ser nomenada la ‘iaia de la llança ardent’ pel President de Kenia, Mwai Kibaki.

Aquest Premi Nobel creiem que és un reconeixement a les persones del continent africà que planten cara a aquella guerra, de la qual mai se’n parla, que no és altra que la guerra que l’industrialisme depredador té declarada als sistemes naturals i a les societats que d’ells en depenen.

Wangari, va deixar la seva petja a Barcelona, on va plantar un plançó de roure, el 13 de desembre del 1996, en el jardí que la capital de Catalunya va dedicar a Petra Kelly, l’anyorada líder dels Die Grünen.

Wangari Maathai va ser a Barcelona convidada per l’Associació Una Sola Terra per participar al IV Simposi Internacional Una Sola Terra dedicat a ‘Dona i medi ambient després de Rio’ (13 i 14 de desembre de 1996).

La seva aportació al Simposi està publicada al llibre UNA SOLA TERRA: DONA I MEDI AMBIENT DESPRÉS DE RIO.

Si vols veure imatges de l’esdeveniment, només cal que vagis a:
Wangari Maathai a Barcelona

Es pot llegir una bonica entrevista a Wangari Maathai a la revista World·Watch (Vol.17, No.3, May/June 2004, pag. 26-27), titolada ‘Don’t Get Mad, Get Elected!’.


Comunicat de premsa, 17 setembre 2004
RESIDUS RADIOACTIUS EN L’ABOCADOR DE RESIDUS NO ESPECIALS INERTS QUE FA SERVIR ERKÍMIA!

Unes mostres dels residus de l’abocador del Racó de la Pubilla que fa servir Erkímia per dipositar-hi els materials resultants del tractament de la fosforita per a la fabricació de fosfats, recollides per membres d’Els Verds – Alternativa Verda, a la matinada del dia 17 de setembre del 2004 i analitzades en equips de mesura de radiació gamma global del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, han donat valors de 3.600 Becquerels per litre amb un error de mesura comprés entre +70 i –70 Becquerels per litre. Això representa una radioactivitat de l’ordre dels 3.100 Bq/kg (amb un error de mesura comprés entre +60 i –60 Bq/kg).

Aquests residus haurien de ser considerats equivalents als residus (anomenats estèrils) de la mineria de l’Urani (que contenen el 85 % de la radioactivitat original del mineral d’Urani). Aquests residus són el resultat de l’extracció de l’Urani del mineral que el conté, element bàsic per a la fabricació del combustible nuclear i del material emprat per a la fabricació de les bombes atòmiques.

A Catalunya no hi ha cap abocador adequat per a dipositar-hi residus radioactius, com els produïts el la planta d’Erkímia.

Els Verds – Alternativa Verda demana a la Generalitat de Catalunya la clausura immediata de l’abocador del Racó de la Pubilla on Erkímia hi aboca els residus radioactius resultants del procés de fabricació de fosfats.


Comunicat de premsa, 13 setembre 2004
ESCLATA A CATALUNYA LA PRIMERA BOMBA QUÍMICO-RADIOACTIVA

Ha esclatat a Catalunya la primera bomba químico-radioactiva dotada de mecanisme de retard. Tot i l’advertiment que Alternativa Verda va realitzar aviat farà 18 anys (novembre 1986), quan va denunciar i va fer saber a la opinió pública de Catalunya ‘que a la fàbrica Cros de Flix es continuaven fabricant i emmagatzemant PCB's (policlorobifenils)’, quan ja era vigent la prohibició de la seva fabricació a tota la Unió Europea.

És només la primera bomba de les moltes que la poden seguir, ja que incomptables bombes químiques dotades amb mecanismes de retard s’han anat escampant pel país al llarg de tot el procés d’industrialització sense cap mirament ecològic. Aquestes bombes no són altra cosa que la prova més fefaent de la manca de responsabilitat ecològica de nombroses empreses industrials, que gairebé només s’han preocupat de transformar en diner els bens comuns que la natura ofereix generosament als humans, i mai s’han preocupat en ser solidàries amb els sistemes naturals, dels quals tots els humans en depenem.

Aquest és el cas de la planta Erkímia que l’empresa Ercros te a Flix. Durant molts anys ha fabricat tota mena de productes sense ser capaç de demostrar cap mena de cura per l’entorn, abocant directament a la llera del riu Ebre tot tipus de productes tòxics (organoclorats com el DDT i el PCB; radioactius com l’U-238 i els seus descendents, Ra-226 i Pb-210; metalls pesants com ara Hg, Cr, Ni, Cd, Pb, Cu, As, Zn). Tot plegat no és altra cosa que una evident demostració de que els seus sistemes de producció han sigut i continuen essent molt poc o gens eficients.

Incapaç de funcionar copiant els cicles de la natura i practicant la política de residu zero, Erkímia va anar abocant ingents quantitats de productes tòxics al riu. Això si, comptant amb la complicitat de totes les administracions (la local, l’autonòmica, l’estatal). Tant l’ajuntament de Flix i els de la seva rodalia, com la Generalitat i els seus organismes (l’antiga Direcció General de Medi Ambient, transformada després en Departament de Medi Ambient i avui anomenat Departament de Medi Ambient i Habitatge; l’antiga Junta de Residus, avui Agència Catalana de Residus), com el govern de l’Estat (l’antiga Secretaria General de Medio Ambiente, avui Ministerio de Medio Ambiente; la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre), tots ells tenen la seva part de responsabilitat en la ocultació activa i la manca d’acció davant de la bomba química amb retard que s’anava gestant a la riba del riu Ebre, per acumulació de residus generats pels seus ineficients processos de producció, just allà on l’antiga Electroquímica de Flix (avui Erkimia) tenia i te la canonada per abocar directament al riu.

Davant aquesta realitat, Els Verds – Alternativa Verda anuncien que en el 20è aniversari d’haver exercit l’acció penal popular contra l’empresa FECSA pels abocaments d’òxids de sofre sobre els ecosistemes del Portet (Alt Berguedà) de la central tèrmica de Cercs (setembre 1984), i que va suposar la primera condemna per delicte ecològic de l’Estat Espanyol; ara tornaran a fer servir aquesta figura legal tot presentant una querella per delicte ecològic contra els directius de la planta d’Erkímia i de l’empresa Ercros, propietària de la mateixa i per complicitat en delicte ecològic de tots els organismes de les administracions que assabentats de la situació, no han pres les mesures que havien haver hagut de prendre per garantir la salut de les persones i dels sistemes naturals.

A la vegada, Els Verds – Alternativa Verda exigeixen als directius de l’empresa Ercros i als de la planta d’Erkímia que:
- prenguin les mesures necessàries per deixar d’abocar immediatament qualsevol mena de ‘residu’ procedent de la planta Erkímia al riu Ebre,
- emprenguin immediatament els treballs necessaris per reconvertir els processos productius de la planta d’Erkímia a processos productius de cicle tancat i residu zero.

Si en el de 24 hores, els directius d’Ercros no han anunciat públicament l’acceptació d’ambdues mesures, Els Verds – Alternativa Verda demanaran a l’administració estatal i catalana la intervenció pública de la planta amb l’objectiu de fer efectives les dues mesures proposades.

Per una altra banda, Els Verds – Alternativa Verda, demanen a l’administració que:
- emprengui els treballs necessaris per fer efectiu l’aïllament dels sediments acumulats al riu de forma que no puguin entrar en contacte amb els sistemes naturals,
- iniciï un procés de bio-remeiació de l’indret on hi ha acumulats els sediments, tot contemplant la neutralització i/o recuperació de tots i cadascun dels productes tòxics que contenen els sediments.

Els Verds – Alternativa Verda estem fermament convençuts que s’està davant una oportunitat única: transformar un greu problema industrial de contaminació en una oportunitat de transformació radical del procés industrial que l’ha causat. Aquesta hauria de ser la política del nou govern català. Els Verds – Alternativa Verda ofereix tota la seva experiència, coneixements i contactes per fer-la possible.

Recuperar la salut dels sistemes naturals, destarotats per la dèria de produir d’esquena a la natura, i fer-ho tot emprant els mecanismes que la natura ens mostra i ens posa al nostra abast, és un dels objectius que Els Verds – Alternativa Verda vol ajudar a assolir.


Comunicat de premsa, 1 de setembre del 2004
EL TRIPARTIT I ELS RESIDUS

DIA D'ACCIÓ GLOBAL SOBRE RESIDUS - 2004
1 DE SETEMBRE DEL 2004: NI RESIDUS, NI INCINERACIÓ
ELS VERDS –ALTERNATIVA VERDA DEMANEN AL GOVERN TRIPARTIT QUE ADOPTI LA POLÍTICA DE RESIDU ZERO


La "Global Alliance for Incinerator Alternatives/ Global Anti-Incinerator Alliance (GAIA)”, de la qual Els Verds Alternativa Verda n’és membre des de la Cimera Mundial sobre Desenvolupament Sostenible (agost 2002), convoca, per tercer any consecutiu, el Dia d’Acció Global sobre els Residus - DAGR (‘Global Day of Action on Waste – GDAW 2004’), avui 1 de setembre del 2004.

A Catalunya i en ocasió del DAGR 2004, Els Verds – Alternativa Verda demanen ben clarament al govern de la Generalitat i als governs locals que adoptin una decidida POLÍTICA de Residu Zero !

Ja és l’hora per què a Catalunya, la Generalitat i els governs locals abandonin la pràctica que fins avui han dut i duen a terme (‘gestionar els residus que es produeixen’) i facin seva la POLÍTICA de Residu Zero.

Negar-se avui a tenir per fita el Residu Zero, significa, en la pràctica, acceptar que no hi ha res a fer davant la dinàmica encara dominant de ‘comprar, usar i llençar’.

I això no és fer POLÍTICA, és simplement convertir-se en un instrument del sistema malbaratador, ineficient i insolidari en que s’ha transformat la societat actual.

El govern del ‘canvi’ ara té una altra oportunitat de demostrar que vol dur a terme realment un canvi.

En el Dia d’Acció Global sobre els Residus - DAGR (‘Global Day of Action on Waste – GDAW 2004’), Els Verds – Alternativa Verda s’ha adreçat al govern de Catalunya demanant-li que materialitzi el CANVI en la manera com ara es ‘gestionen’ els ‘residus’ i adopti la POLÍTICA del Residu Zero.

GAIA és una coalició internacional d’organitzacions comunitàries, institucions de recerca i de defensa de polítiques, grups de pressió ciutadana i altres organitzacions sense ànim de lucre i persones a nivell individual, que treballen plegats per promoure la producció neta i el residu zero. Els 470 membres de GAIA a 75 països estan compromesos a acabar amb la incineració de residus i en fer avançar solucions reals a la crisis dels residus.

L'agenda del Programa Residu Zero


Comunicat de premsa, 9 d'agost del 2004
EL FÒRUM 2004 S'OBLIDA DELS MAPUTXES

DIA MUNDIAL DELS POBLES INDÍGENES:
ENDESA-XILE ANUNCIA LA INAUGURACIÓ DE LA CENTRAL DE RALCO COINCIDINT AMB LA DIADA MUNDIAL DELS POBLES INDÍGENES


Avui es celebra el Dia Mundial del Pobles Indígenes en el recinte del Fòrum 2004. Els actes que s’hi ha programat son una clara manipulació de l’esperit de la Carta del Drets Indígenes bloquejada per les NN.UU. degut a la pressió de les multinacionals que exploten recursos naturals en els territoris indígenes.

ENDESA, una de les principals societats esponsoritzadores del Fòrum 2004, que ja va instrumentalitzar el diàleg sobre energia per afavorir la energia nuclear, va ser denunciada per les organitzacions maputxes representatives pel seu projecte hidràulic a la conca del Bio-Bio (Xile).

La trobada de 42 joves indígenes de diferents pobles del món que es fa al Fòrum no té el suport de cap de les organitzacions indígenes reconegudes.

Paradoxalment la celebració del Dia Mundial dels Pobles Indígenes coincideix amb l’anunci oficial d’ENDESA-XILE de la inauguració de la central de Ralco aquest mes d’agost, el que permetrà incrementar el resultat de la seva explotació entre 70 i 100 milions de dòlars. El projecte Ha costat al grup espanyol un total de 600 milions de dòlars.

Per la catàstrofe ecològica i ètnica que causarà la central sobre les terres i cementiris indígenes, els Maputxes han denunciat al govern xilè i a ENERSIS –filial d’ENDESA a Amèrica Llatina- a l’Organització d’Estats


Comunicat de premsa, 2 d’agost del 2004
EL TRIPARTIT I L’ENERGIA EÒLICA

El Director General d’Energia del Departament de Treball i Indústria, Josep Isern assegura en unes declaracions a El Periodico de Catalunya (2 agost 2004) que ‘el Govern potenciarà l’energia eòlica fins situar el parc de generació a 1.500 MW en acabar la legislatura’.

A l’actualitat, no hi ha ni 90 MW eòlics a Catalunya sobre un total de més de 6.000 MW a tot l’Estat Espanyol, 28.240 MW a l’Europa dels 15 i 39.294 MW al món (a finals del 2003), quan Catalunya va ser pionera en l’aprofitament d’aquesta font d’energia: a Catalunya es va fer el primer mapa eòlic de l’Estat, es va constituir la primera empresa que va dissenyar i construir aerogeneradors moderns i es va connectar a la xarxa el primer aerogenerador.

El Director General d’Energia, que ha fet tota la seva carrera professional al sector del gas, sembla que es permeti d’empènyer cap a la baixa el compromís escrit en l’Acord de Govern tripartit (14 desembre 2003) i que diu textualment: ‘assolir 3.000 MW eòlics instal·lats abans de la fi del 2010’.

Si després de vuit mesos de govern no s’ha instal·lat ni un sol MW eòlic més a Catalunya i ara s’anuncia que en tres anys (que és el temps que manca per acabar la legislatura) hi ha d’haver 1.500 MW instal·lats, i si l’objectiu del govern pel 2010 és 3.000 MW (1.500 MW addicionals en els anys que van del 2008 al 2010), tot plegat això vol dir que caldrà instal·lar 500 MW cada any des de l’any 2005 fins l’any 2010.

Però al ritme actual no s’assolirà cap dels objectius del govern, ni en acabar la present legislatura ni l’any 2010. Perquè afirmem això ?.

Ho afirmem perquè a Catalunya es deixa que es practiqui una mena de vandalisme anti-eòlic (dotzenes de torres de mesura de vent han sigut destrossades i es roben els equips electrònics registradors), disfressat de ‘defensa del paisatge’, sense que ni el Govern, ni el Parlament, ni els Mossos d’Esquadra ni la Guardia Civil s’immutin massa (fins el dia d’avui no hem vist pas que es posessin a disposició de l’autoritat judicial als autors d’aquests actes de vandalisme i robatoris). Aquests actes de vandalisme i robatoris mai han sigut reivindicats per ningú, cosa que els fa radicalment diferents de qualsevol acte de resistència ecològica i fins i tot dels ecotatges (actes de sabotatge ecològics), doncs aquests sempre són reivindicats per alguna entitat ecologista concreta i a més a més es justifiquen amb raonaments fonamentats les accions realitzades. Només cal veure quantes vegades els activistes de grups com ara Greenpeace o Earth First, han sigut condemnats per la justícia pel fet d’haver realitzat accions de resistència ecològica i/o ecotatges reivindicats ben clarament com el que són i justificats amb raonaments ecologistes.

Ho afirmem perquè el Govern, fins el dia d’avui, ha sigut incapaç ni tan sols de materialitzar el que diu la Disposició addicional Tercera del DECRET 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Núm. 3564 - 26/06/2002, i en vigència des de l‘endemà (27/06/2002), i que diu: ‘En el termini sis mesos el Govern aprovarà el procediment abreujat d’autorització administrativa de parcs eòlics amb potència inferior a 5 MW, així com, de projectes pilot d’aplicació de la tecnologia eòlica’. Fins el dia d’avui han transcorregut més de dos anys, i ni el govern precedent ni l’actual han sigut capaços de fer honor al que aleshores es va legislar (des del govern i des del parlament).

Es clar que el govern tripartit, sembla que ara per ara, no té cap prioritat pel que fa a l’energia que alimenta Catalunya . . . . , excepte augmentar l’impost sobre els carburants fòssils (per finançar, no pas les energies renovables, sinó la sanitat!), tot i que l’energia que Catalunya fa servir és energia que s’importa (i ens fa dependents i vulnerables), energia que és bruta (i malmet la salut dels sistemes naturals i de les persones) i energia que s’empra de forma molt poc eficient.

Reclamem al govern de Catalunya, no pas plans energètics (que s’havien d’haver fet fa anys), sinó plans d’acció que empenyin el desenvolupament les noves tecnologies per a l’aprofitament de les fonts d’energia renovable (entre elles l’eòlica) i ajudin a crear el mercat de les energies renovables (entre elles l’energia eòlica), de la mateixa manera que altres països han fet (com ara Dinamarca i Alemanya, per exemple).


Comunicat de premsa, 5 de juny del 2004
5 DE JUNY: DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Amb el lema ‘Es busquem mars i oceans, vius o morts’ el Programa de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient – PNUMA ha triat la ciutat de Barcelona com a indret on celebrar la diada. I ho ha fet en el marc del Fòrum Barcelona 2004.

Ens imaginem que els manaires del Fòrum, per aconseguir celebrar aquest esdeveniment a la ciutat de Barcelona, s’han preocupat prou d’amagar un dels fets que qüestionen Barcelona com a seu per a un esdeveniment com el del Dia Mundial del Medi Ambient 2004, dedicat als mars i als oceans.

Ens referim al fet que s’han posat en funcionament dues centrals tèrmiques de cicle combinat de gas natural, que aboquen a les aigües de la mar Mediterrània una quantitat d’energia equivalent a tot el consum de gas natural de la ciutat. Aquestes centrals que alimenten energèticament el Fòrum i bona part de la ciutat de Barcelona, tot i que representen un avenç respecte a com es feia el subministrament energètic de la ciutat en el passat (amb centrals tèrmiques de gas-oli i turbines de vapor), avui en ple segle XXI, fer funcionar aquesta centrals de cicle combinat (turbina de gas + turbina de vapor) representa encara malbaratar una bona part de l’energia alliberada en cremar el gas natural. Tot un exemple de pràctica insostenible.

Els Verds – Alternativa Verda proposem que les centrals tèrmiques de cicle combinat siguin adaptades per poder funcionar com centrals de cogeneració, o generació combinada de calor i d’electricitat. Aquesta és l’opció més escaient en el cas de voler cremar combustibles fòssils, com ara el gas natural, amb la màxima eficiència i amb el menor impacte.

Cap central de cicle combinat sense cogeneració !

Deixeu d’escalfar l’aigua de la mar Mediterrània !



Comunicat de premsa, 28 de maig del 2004
GORBACHEV, TE’N RECORDES DE TXERNOBIL ?

Mikhail Gorbachev, president de la Green Croos International, no té cap autoritat moral per encapçalar el ‘diàleg’ sobre Energia i Desenvolupament Sostenible: a on anem?, del Fòrum Barcelona 2004.

Els organitzadors del Fòrum Barcelona 2004 s’han equivocat, encara una altra vegada, en triar l’organització que encapçala Mikhail Gorbachev per organitzar el ‘diàleg, sobre Energia i Desenvolupament Sostenible: a on anem?.

Mikhail Gorbachev és el principal responsable polític de l’accident a la central nuclear de Txernobil, ocorregut el 26 d’abril de 1986, l’accident nuclear més gran i més greu mai ocorregut al món. Un veritable crim contra la humanitat. Aquest simple fet el desacredita davant la ciutadania del món, com també el desacredita la seva actuació en la gestió de l’accident i les seves conseqüències.

La organització que M. Gorbachev presideix, és una organització sense cap credibilitat, ni cap aportació significativa en el món del nou model energètic emergent (un model basat en la descentralització, l’eficiència, les fonts d’energia netes i renovables) i es desacredita ella mateixa amb el que diu en les cartes que ha tramés a les ONG de Catalunya. En aquestes cartes sense signar per cap persona (simplement signada per ‘green cross’) i amb els logos del Furum Barcelona 2004 i de Green Cross International, es diu textualment: ‘hem decidit parlar . . . de la continuació i el desenvolupament de noves tecnologies (energia nuclear de fusió, com l’ITER)’. Més clar, l’aigua!. Qui ha decidit parlar d’això? Per descomptat que no han pas sigut ni la ciutadania de Barcelona, ni tampoc les ONG ni les empreses actives en el camp de l’eficiència energètica i de les energies renovables, que treballen, dia a dia, per fer créixer el nou model energètic a casa nostra.

No en va tenir prou el Sr. Gorbachev, essent president de la URSS, d’impulsar i promoure un ambiciós programa nuclear, que ha tingut conseqüències desastroses i gravíssimes per les persones i els sistemes naturals, que ara, mentre a Bonn es reuneixen les persones, les organitzacions i els governs per promoure el nou model energètic del segle XXI (la Conferència ‘Renewables 2004’) i per impulsar el nou paradigma energètic, aquest nucleòcrata consagrat ve a Barcelona a promoure l’energia nuclear de fusió, disfressant-la com una ‘nova tecnologia energètica’, quan aquesta suposada font d’energia (fins ara ni tan sols ha demostrat que és capaç de produir energia), no és altra cosa que una operació de camuflatge per continuar la recerca militar entorn de la bomba atòmica de fusió nuclear.

Amb aquests simples fets, tant el Fòrum Barcelona 2004 com la Green Cross International queden deslegitimats per parlar d’energia i de desenvolupament sostenible.

Una ben trista, pobra i desencertada aportació del Fòrum Barcelona 2004 al debat energètic mundial. I tot per distreure l’opinió pública del fet que el Fòrum funciona amb l’electricitat bruta generada per les dues centrals de cicle combinat recentment posades en funcionament al Besòs, que cremen gas natural (un combustible fòssil), abocant a l’atmosfera uns 2.000.000 tn de CO2 i abocant a la mar Mediterrània l’equivalent energètic de tot el consum de gas natural de la ciutat de Barcelona. Tot una proesa de ‘sostenibilitat’!.


Comunicat de premsa, 23 de maig del 2004
EV-AV SERÀ PRESENT A LES ELECCIONS AL PARLAMENT EUROPEU 2004

Els Verds – Alternativa Verda dona suport a la llista electoral presentada amb el nom Els Verds – Grup Verd Europeu (Los Verdes – Grupo Verde Europeo) i que ha sigut proclamada per la Junta Electoral Central.

La representació de l’ecologia política catalana en l’esmentada llista va a càrrec de cinc destacats membres d’Els Verds – Alternativa Verda que formen part de la llista electoral, encapçalada per Maria Josefina Fraile (alcaldesa del municipi de Velilla del Río, Palencia):
- Santiago Vilanova
- Josep Puig
- Xavier Garcia
- Xavier Borràs
- Pilar Sentis

Cal destacar que per primera vegada a l’Estat Espanyol hi ha una sola llista verda independent a les Eleccions al Parlament Europeu.


Comunicat de premsa, 17 de març del 2004
EV-AV OFEREIX UNA PROPOSTA ECOEMPRESARIAL PER A LES ESCOMBRARIES DE GIRONA
CONSIDEREM ERRÒNIA LA GESTIÓ QUE LIDERA EL REGIDOR ENRIC PARDO

Els Verds-Alaternativa Verda denuncia com insostenible la situació de la vaga en el servei de neteja de Girona per la degradació ambiental i sanitària que està comportant i pel perjudici que ocasiona la imatge de la ciutat a nivell nacional i internacional.

La negociació que està liderant el regidor de Sostenibilitat Enric Pardo, d’ICV-EUiA, es considera del tot errònia ja que es basa en contrapropostes de caire purament economicista. Entenem que la solució passa per la cancel·lació de la concessió a Musersa (empres mixta formada per FCC, 80%, i l’Ajuntament de Girona, 20%), i per una nova gestió feta per empreses privades del sector dels residus i dels abocadors que s’obrin a la participació d’entitats ecologistes reconegudes i independents. La nova empresa concessionària no pot ser Musersa, que ha demostrat una absoluta insensibilitat mediambiental i de responsabilitat social, sinó una societat que accepti treballar al servei d’una política a favor del reciclatge i no de l’abocament.

Per altra banda, aquesta vaga d’escombraries està tenint una repercussió molt negativa per a la credibilitat de l’ecologisme gironí que, una vegada que disposa d’un responsable polític provinent del sector ambientalista, demostra serioses dificultats a trobar una resposta adient al conflicte.

La solució, insistim, no passa per un conveni basat en la satisfacció de les legítimes aspiracions econòmiques dels treballadors, sinó per dissenyar un sistema de recolllida d’escombraries radicalment diferent i de qualitat.

L’alcaldessa de Girona, Anna Pagans, ha heretat de l’exalcalde Joaquim Nadal una concessió amb Musersa que no pot satisfer amb eficàcia un servei tan transcendental per a la sostenibilitat ambiental de la capital històrica del Ter.

Els Verds-Alaternativa Verda proposa, doncs, una nova adjudicació amb garanties, amb presència d’organitzacions ecologistes, i que es demani al sector empresarial vinculat als abocadors, que rep els beneficis de la producció de deixalles, que resolgui immediatament la neteja dels carrers.


Comunicat de premsa, 16 de març del 2004
EV-AV DEMANA LA SORTIDA DEL GOVERN D’ERC I ICV-EUiA PER L’AUTORITZACIÓ DE L’EIX VIC-OLOT I EL TÚNEL DE BRACONS
FA UNA CRIDA A LA MOBILITZACIÓ ECOLOGISTA DELS CIUTADANS PERQUÈ EL GOVERN RECTIFIQUI

El partit ecologista català i independent Els Verds-Alternativa Verda demana la sortida del Govern d’ERC i ICV-EUiA per haver consentit l’autorització en el Consell Executiu d’avui (16/03/2004) de l’eix Vic-Olot i del Túnel de Bracons, a més de la continuïtat i l’acceleració de les obres d’aquesta infraestructura.

Aquesta sortida la demanem per les següents raons:

1. ERC i ICV-EUiA es van comprometre, inequívocament, durant la campanya electoral que si arribaven a governar el primer que farien seria desautoritzar l’eix Vic-Olot.
2. Aquests partits van acceptar silenciar la decisió que s’ha pres avui i que ja coneixien, per interessos electoralistes. Tot salvant la gravetat de la massacre de Madrid és evident que han actuat amb la mateixa hipocresia i desinformació amb què ho va fer el PP quant a l’autoria de l’atemptat d’Al-Queida.
3. La decisió s’ha pres sense respectar les mínimes normes d’ètica democràtica, basades en informar abans la societat civil afectada, especialment Salvem les Valls. Un Govern de dretes o liberal no ho hauria fet pitjor.
4. El moviment ecologista català està decebut i dolgut per la decisió d’avui del Govern tripartit. Fa reflexionar el fet que si no s’ha pogut aturar una infraestructura d’aquestes dimensions per pressions econòmiques i financeres dels grups inversors, com podem esperar que es negociï el tancament de les nuclears, la moratòria dels transgènics, el quart cinturó, el túnel d’Horta, la moratòria urbanística a la Costa Brava o la prohibició de la incineració dels residus.
5. En conseqüència cridem, doncs, a la mobilització social i ecopacifista dels catalans per salvar un dels paratges més emblemàtics de la Catalunya Vella.

Per una veritable democràcia participativa, la lluita continua.
Visca la terra!


Comunicat de premsa, 15 de març del 2004
CREIXEMENT CONTINUAT DEL VOT ECOLOGISTA A CATALUNYA
ELS VERDS CATALANS ACONSEGUEIXEN 129.637 VOTS AL SENAT ESPANYOL

Els resultats electorals d’Els Verds-Alternativa Verda i d’Els Verds-l’Alternativa Ecologista, han situat les dues úniques formacions ecologistes catalanes com a primera força extraparlamentària al Principat, tant pel que fa als resultats al Congrés com al Senat espanyols. Alternativa Verda, liderada per Santiago Vilanova, que només es presentava a Girona -atès el pacte establert entre aquesta formació i EV-AE, que ho feia a la resta de circumscripcions– ha afiançat els seus resultats amb 1.777 vots, que sumats als 29.961 aconseguits per l’altra formació política verda, comanada per Josep Lluís Freijo, fan un total de 31.738 vots, un 0,8 per cent del total de vots emesos a Catalunya i un creixement global, entre les dues formacions polítiques, de 5.337 vots.

Quant al Senat, s’ha aconseguit un creixement simptomàtic a totes les circumscripcions, i els quatre caps de llista han abastat els 129.637 vots, un 2,5 per cent dels vots emesos al Principat. Cal destacar l’augment considerable del doctor Josep Puig, d’Alternativa Verda -que havia estat regidor ecologista de l’Ajuntament de Barcelona-, i que ha crescut de 3.015 vots, abastant a la circumscripció de Girona els 7.231 vots, un 2,14% dels votants totals.

Alternativa Verda valora molt positivament aquests resultats, que arrelen els ecologistes catalans com a primera força extraparlamentària a Catalunya, tot i l’anomenat vot útil. Tot i no obtenir representació parlamentària Els Verds-Alternativa Verda continuarà fent la tasca de grup de pressió política i mantindrà el seu vot de confiança al tripartit i a les propostes ecologistes que el Govern de la Generalitat i el del PSOE han de portar a terme.


Comunicat de premsa, 9 de març del 2004
DUES ‘ARMES’ DE DESTRUCCIÓ MASSIVA ABSENTS DE LA CAMPANYA ELECTORAL

La indústria nuclear i la dels combustibles fòssils, dues indústries de destrucció massiva, continuen essent absents de la campanya electoral a Catalunya i a l’Estat Espanyol.

La indústria nuclear, responsable de la fabricació de Plutoni i d’Urani (elements bàsics per disposar de bombes atòmiques), responsable de la generació de residus nuclears (a la mineria de l’Urani, a les fàbriques de concentració del mineral, a les plantes d’enriquiment, a les fàbriques de combustible, als reactors nuclears de producció d’electricitat), responsable de proveir als exercits, a cost nul, amb ingents quantitats d’urani empobrit, . . . . aquesta indústria, una veritable arma de destrucció massiva, ha estat absent de la campanya electoral.

La indústria dels combustibles fòssils, responsable de les gairebé 6.500 milions de tones de Carboni que cada any s’aboquen a l’atmosfera, emissions que estan ocasionant la desestabilització del clima de la Terra, . . . . aquesta indústria, una veritable arma de destrucció massiva, també ha estat absent de la campanya electoral.

Cap partit parlamentari, ni cap dels que es pinten de ‘verd’, ha manifestat:
- com fer front al llegat d’enverinament radioactiu que ens va deixant la indústria nuclear
- com fer front al llegat de canvi climàtic que en va deixant la indústria dels combustibles fòssils

Cap partit parlamentari ha dit que a Catalunya, gairebé el 70% de l’energia elèctrica és d’origen nuclear; que a Catalunya, cada any es generen gairebé 15 gr/any de residus radioactius per càpita; que a Catalunya, es produeixen 3’6 mgr de residus radioactius per cada kWh generat amb nuclears, que contenen 28’5 micrograms de Plutoni – l’element bàsic per a l’armament atòmic; que a Catalunya hi ha més de 45 tn de Plutoni contingudes en el combustible gastat que hi ha emmagatzemat a les piscines de les centrals nuclears (amb les quals es podrien fabricar 4.532 bombes atòmiques); que a Catalunya, s’alliberen a les aigües i a l’aire 9.500 becquerels de radioactivitat per cada kWh generat (en mitjana anual).

Cap partit parlamentari ha dit que per fabricar el combustible necessari per produir un kWh a partir de la fissió nuclear en els reactors que funcionen a Catalunya, s’han hagut d’extreure de la mina 33 gr. de mineral d’Urani, i s’han hagut de generar, en les fàbriques de concentració del mineral, 94 gr de residus radioactius i s’hauran produït, en les fàbriques d’enriquiment, 20 mgr d’Urani esgotat –disponible per al seu ús en armament convencional.

Cap partit parlamentari ha dit que farà per què Catalunya i l’Estat Espanyol facin honor als compromisos del Protocol de Kyoto: quin pla tenen per reduir dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, ni tampoc han dit quan faran públic el Pla Nacional d’Assignació d’emissions per complir amb la Directiva de Comerç d’emissions (el Pla s’ha de fer públic abans del 31 de març del 2004).

ELS VERDS – ALTERNATIVA VERDA proposa:
- la paralització immediata de tota la indústria nuclear,
- la paralització de totes les instal·lacions que funcionen a partir dels combustibles fòssils més bruts,
- iniciar immediatament els treballs per fer néixer i créixer una societat que basi el seu funcionament en els cicles de la natura i els fluxos d’energia que la biosfera ens ofereix de forma gratuïta. Una societat que faci les paus amb el Planeta.


Comunicat de premsa, 15 de febrer del 2004
EV-AV I L'EIX VIC-OLOT

Els xiulets que els manifestants a la marxa contra l’eix Vic-Olot per Bracons han dedicat als representants d’ERC i d’ICV-EUiA avui diumenge 15 de febrer són en reflex de la situació paradoxal que s’ha produït en la resistència cívica i pacífica contra aquest projecte anti-ecològic.

EV-AV està convençuda de que la victòria final contra aquesta infraestructura, que només obeeix a interessos empresarials està propera. La coordinadora Salvem les Valls, manifestant-se inequívocament crítica contra el tripartit per no aturar definitivament les obres, ha estat fidel a la voluntat dels ecologistes: no acceptar que el tripartit governi amb idees de sostenibilitat i equilibri territorial fent alhora continuïsme de la política especulativa de l’ex-govern de CIU.

El govern tripartit aturant provisionalment les obres ha iniciat un procés de no retorn. L’economia de la Garrotxa ha de caminar a partir d’ara cap a uns incentius basats en la sostenibilitat i en una profunda reforma de la seva estructura productiva.

Felicitem a Salvem les Valls per l’èxit de la convocatòria alhora que fem les següents reclamacions al govern tripartit:

1. Aturar definitivament l’eix Vic-Olot per Bracons i l’inici d’estudis alternatius per millorar les comunicacions entre Osona i la Garrotxa
2. Una auditoria sobre el finançament diferit acordat pel govern de CIU i l’inici d’un procés per reclamar responsabilitats polítiques
3. Protegir la Vall d’en Bas, de manera que es conservin els seus usos agrícoles i el seu caràcter rural
4. Frenar el procés d’implantació industrial a la Vall d’en Bas, promoguda pel consorci per a la promoció econòmica de les Preses i a la Garrotxa, darrera la qual s’hi troben, entre d’altres, els interessos dels promotors de l’eix Vic-Olot.

Si el govern tripartit no atura definitivament l’eix Vic-Olot demostrarà que no te credibilitat per frenar i aturar temes molt més greus pel país com el tancament de les nuclears, la moratòria pels cultius transgènics i canviar de model urbanístic.

Aturar l’eix Vic-Olot es clau per què la opinió pública vegi que estem davant d’un canvi real i de regeneració de la vida política catalana.


Comunicat de premsa, 7 de gener del 2004
PER LA UNITAT I LA INDEPENDÈNCIA DE LA CONFEDERACIÓ DE LOS VERDES - OS VERDES -BERDEAK - ELS VERDS

Davant de la greu situació per la qual travessa la vertebració de l'ecologia política a Catalunya i a l'Estat espanyol, instrumentalitzada pels interessos electoralistes del PSOE i Esquerra Unida i Iniciativa per Catalunya, Els Verds-Alternativa Verda ha fet arribar a tots els partits verds de l’Estat el següent missatge:

1. Alternativa Verda va ser pionera el 1983 a impulsar una Confederació de partits verds independents dels partits tradicionals d'esquerres i de dretes.
Enteníem i continuem creient que l'ecologisme és una nova ideologia postindustrial que no pot assimilar-se ni a la socialdemocràcia ni al comunisme ni a l'anomenat “ecosocialisme”. Respectem els partits que representen aquestes ideologies i recolzem les seves propostes progressistes, com la desnuclearització del país, però no acceptem que manipulin el nostre espai polític.
2. A Catalunya ICV va iniciar el 1999 una operació destinada a monopolitzar l'ecologia política marginant i censurant totes les aportacions que ha fet l'ecologia política catalana en les dues últimes dècades. És contradictori que ICV denunciï el monopoli del catalanisme practicat pel govern de CiU i vulgui fer alguna cosa semblant amb l'ecologia política catalana.
Mitjançant el control de la gestió ambiental en el govern tripartit de Pasqual Maragall i els principals ajuntaments i diputacions, ara ICV pretén actuar com una piconadora sobre els drets fonamentals de l'ecologia política catalana i la llibertat d'expressió.
3. Tenim la voluntat de resistir i no desaparèixer, com els pot ocórrer a altres partits verds de la resta de l'Estat. En conseqüència, hem iniciat un procés de presentació de candidatures conjuntes en les pròximes eleccions legislatives i europees. Per primera vegada hem trobat una resposta positiva en sectors socials i personalitats que fins avui eren rebecs a aquest procés. Fruit d'aquesta dinàmica ha estat proposar al periodista Jordi Bigues com a candidat al Parlament Europeu i presentar-lo a la Confederació.
4. Ens trobem davant d'una situació límit. Si el PSOE i Izquierda Unida s'apropien del genèric “verds”, com ho ha fet IC a Catalunya –gràcies a una molt poc democràtica i injusta sentència judicial que així ho permet i que el Ministeri de l'Interior assumeix i gràcies a la falta d'ètica política d’IC– l'ecologia política autònoma podria desaparèixer per sempre de la història moderna d'aquest país.

És per això que fem una crida a totes les persones, als moviments socials i entitats vinculades a l'ecologia política perquè reaccionin i se sumin al procés de presentació d'una llista única i independent a nivell de l'Estat Espanyol, per contrarestar les maniobres del PSOE i d'Izquierda Unida.

Per fer-ho realitat, proposem als partits verds membres de la Confederació de Los Verdes:
a) Que la Confederació de Los Verdes retiri l'estatut d'observador a ICV i que la Confederació de Los Verdes ho comuniqui a la Federació Verda Europea. ICV té tot el dret a formar la seva pròpia organització estatal de partits “ecosocialistes”, que és el que ideològicament li correspon, però no té cap legitimitat per formar part de cap organització verda reconeguda internacionalment com a tal.
b) Que la Confederació de Los Verdes deixi d'intervenir, d’una vegada per totes, en els processos interns de l'ecologia política catalana, donant suport i legitimitat a una o a una altra part, ja que les organitzacions de l'ecologia política catalana som prou responsables per a actuar en conseqüència i no necessitem reconeixements d'organitzacions estatals ni europees.
c) Que la Confederació de Los Verdes treballi en la direcció d'elaborar una única llista en cada circumscripció electoral per a les pròximes eleccions generals i europees, per poder presentar a l'electorat una alternativa realment verda, independent del PSOE, d’IU i d’ICV.

El nostre objectiu és recuperar la il·lusió, la credibilitat i la dignitat de l'ecologia política, que ha estat el motor de les nostres vides i del nostre treball.

Salut i ecologia per a totes i tots!

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG