La crisi latent dins d’EV(CEC) es va manifestar obertament en l’Assemblea General del març de 1998, quan un grup de persones volgueren donar per vàlida una assemblea que va ser degudament impugnada per un grup de militants. Era la culminació d’un complot bastit per un grup de persones, procedents de la tradició política de les esquerres marxistes, àvides de notorietat. El complot no era res més que el reflex dins d’EV(CEC) de les batusses entre els militants d’IC entorn de les relacions amb la IU espanyola, ja que aleshores existia encara la coalició electoral entre IC i EV(CEC).
La persona que va encapçalar tot aquest desagradable afer, no era altra que Roser Veciana, la qual va ser nomenada pels complotistes amb la responsabilitat de coordinadora política d’EV(CEC), el càrrec de màxima responsabilitat dins de l’organització. El nomenament es va fer en el marc dels avui declarats il·legals, Consells Confederals que seguiren a l’Assemblea (i de retruc, va ser catapultada a Regidora de l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a ERC, i gràcies especialment a en Jordi Portavella, organització política sempre disposada a entronitzar oportunistes polítics de tota mena).
Tot i la sentència ferma els complotistes no s’han donat mai per assabentats del seu contingut, per això el Jutge ha hagut de comunicar la nul·litat de totes les escriptures notarials a tots els notaris que les havien lliurat (resolució de 30 d’octubre del 2002, del Jutjat de Primera Instància 30 Barcelona, comunicada als notaris de la ciutat de Barcelona, Joan Josep Lopez Burniol i José Marqueño de Llano, amb data 18/11/2002). El resultat de tot plegat ha sigut que Roser Veciana, després d'haver 'prostituit' EV(CEC), s'ha hagut d'inventar un nou partit, que l'ha denominat 'Els Verds i més'. Nosaltres l'hi suggerim que hi afegeixi: 'politiqueria'. Aleshores la denominació s'escauria amb la cosa. Seria una clara denominació per il·lustrar la pràctica política de na Roser Veciana.
Ara que totes les actuacions que els complotistes dugueren a terme a partir de l’Assemblea de març de 1998, i la mateixa Assemblea han sigut declarades nul·les per una sentència judicial ferma, oferim en aquesta pàgina tota la informació sobre l’afer, amb voluntat de transparència total i per què tota persona de bona fe pugui saber quines persones van dur a terme aquell complot i quina mena de pràctica política exercien. No cal dir que aquesta mena de pràctica política no té res a veure amb lo que hauria de ser una política verda.
|