Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Resistències
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
2017 | 2016 | 2015 | 2014 | 2013 | 2012 | 2011 | 2010 | 2009 | 2008 | 2007 | 2006 | 2005 | 2004 | 2003 | 2002 | 2001 | 2000 |

Comunicats d'EV-AV
Any 2003

2003/12/09: Un compromís ecològic per Catalunya
2003/11/25: L'ITER és una vulneració dels drets democràtics de la ciutadania
2003/11/10: Alliberem Catalunya de la bogeria nuclear!
2003/11/08: Una ordenança solar a cada municipi de Catalunya
2003/11/07: El Sol Somrient antinuclear piratejat!
2003/10/27: Eòlica a Catalunya ara mateix!
2003/09/06: La nucleocràcia juga a la ruleta russa
2003/07/17: Toquen a morts per una tecnologia moribunda
2003/07/15: Fa 20 anys del carril bici 'pirata'!
2003/05/23: No soc ecològic, viatjo amb gas natural
2003/02/22: L'Aznar ven la salut ecològica de Catalunya a canvi dels diners que reporta la construcció de l'ITER
2003/01/07: Prestige: petroli + màfies empresarials + polítics irresponsables = desastre ecològic, econòmic i social

Comunicat de premsa, 9 de desembre del 2003
ELS VERDS - ALTERNATIVA VERDA RECLAMA AL NOU GOVERN UN COMPROMÍS ECOLÒGIC PER CATALUNYA

Els Verds – Alternativa Verda reclama al nou Govern de Catalunya que es comprometi a:
- el tancament de les centrals nuclears
- la transformació del centralitzat, ineficient i obsolet sistema energètic català basat en combustibles bruts i no renovables en un sistema energètic distribuït, eficient i modern, basat en les fonts d’energia lliures, netes i renovables,
- el foment de l’agricultura ecològica, de la medicina preventiva i natural i de l’urbanisme sostenible i l’arquitectura bioclimàtica,
- la paralització de les grans infraestructures que destrossen el país (com ara l’eix Vic-Olot, el PHN, etc.),
- la creació de mitjans de comunicació lliures i democràtics,
- el retorn dels Papers de Salamanca.

Els Verds – Alternativa Verda insisteix en la seva proposta que qualsevol govern que es digui democràtic ha de maldar per democratitzar el sistema electoral vigent a casa nostra amb una reforma electoral. Mentre no es produeixin aquestes condicions democràtiques, la llei electoral serà una eina al servei de les burocràcies dels grans partits polítics.

Que els partits que exerciran el Govern de la Generalitat de Catalunya no han de posar pel davant de la salut ecològica de Catalunya els interessos d’aquells que s’enriqueixen crematísticament tot destarotant els sistemes naturals, socials i culturals de casa nostra.

Que el ‘canvi’ que es pregona es tradueixi en canvis substancials als municipis i a les institucions on es governi o participi, ja que gairebé sempre s’ha menystingut la salut dels sistemes naturals, socials i culturals tot afavorint els interessos de les forces socials desenvolupistes i productivistes sense cap mirament ecològic.


Comunicat de premsa, 25 de novembre del 2003
L’ITER ÉS UNA VULNERACIÓ DELS DRETS DEMOCRÀTICS DE LA CIUTADANIA

Amb la decisió que es prendrà demà 26 de novembre sobre l’ITER estem davant un fet semblant a quan la dictadura franquista va decidir nuclearitzar el país, tot construint centrals nuclears per a la producció d’electricitat.

Avui, en plena democràcia formal, se’ns vol tornar a expropiar el dret a decidir quina mena de país volem, doncs el país serà d’una manera o d’una altra depenent de quines fonts d’energia decideixi aprofitar (lliures, netes i renovables o dependents, brutes i no renovables) i de quines tecnologies es decideixi fer servir (convivencials, democràtiques i apropiades o dominadores, dictatorials i desencertades).

Fonts d’energia brutes i no renovables amb tecnologies centralitzades o fonts d’energia netes i renovables amb tecnologies descentralitzades?. Aquesta és la qüestió que no se’ns vol deixar decidir. Ni el govern del President Aznar ni els partits que conformaran el proper govern de la Generalitat volen donar la oportunitat a la ciutadania a decidir. Cap partit dels que ha obtingut representació en el Parlament de Catalunya ni tan sols ha inclòs en el seu programa electoral l’ITER, una multimilionària inversió que hipotecarà els fons que s’haurien d’esmerçar en recerca per cobrir les necessitats bàsiques de la població del món, sense posar en perill la continuïtat de la vida en el planeta.

Tampoc sembla que tinguin cap interès en debatre aquesta qüestió cap de les forces polítiques amb representació al Congrés del Diputats a Madrid (no hem vist cap proposta en aquest sentit ni en el Congrés ni en el Senat).

Davant d’aquests fets que posen en evidència una greu vulneració dels drets democràtics de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja que mai ningú ens ha demanat si volíem una instal·lació d'aquestes característiques en terres catalanes, ni mai cap partit polítics present a les institucions catalanes ha inclòs el projecte ITER en els seus programes electorals, Els Verds – Alternativa Verda ens adrecem a la societat civil catalana i a les organitzacions no governamentals actives a casa nostra, per què manifestin el seu rebuig a aquestes maneres de procedir tan poc democràtiques, reproduint les mateixes formes de fer que la dictadura franquista va fer tot imposant dels centrals nuclears de fissió, i que avui són un enorme impediment per fer néixer un sistema energètic descentralitzat, eficient i basat en fonts d’energia netes i renovables, per fer camí per la via de la sostenibilitat energètica.

L’ITER és al segle XXI el que la tecnologia nuclear de fissió va ser al segle XX: un camuflatge per què els científics al servei de les forces de la mort puguin disposar d’enormes fons econòmics per desenvolupar tecnologia d’ús militar per continuar exercint el domini sobre les persones, la natura i la societat.

Els Verds – Alternativa Verda informa a la ciutadania catalana que la fusió nuclear, si es que mai s’arriba a materialitzar tècnicament i comercial, ni serà una font d’energia neta, ni segura, ni renovable, ni amiga de l’entorn. Simplement contribuirà a augmentar l’enverinament radioactiu dels sistemes naturals, iniciat amb l’explosió de la primera bomba atòmica al desert d’Alamo Gordo i amb la posada en funcionament dels reactors nuclears de fissió, i també contribuirà al reforçament de les tendències centralitzadores i anti-democràtiques que tota mega-tecnolgia porta incorporades en si mateixa.

ITER, NI A CATALUNYA NI ENLLOC!
CATALUNYA, ESPANYA, EUROPA, MÓN, LLIURES D’ITER!


El nou mite nuclear: l'ITER


Comunicat de premsa, 10 de novembre del 2003
ALLIBEREM CATALUNYA DE LA BOGERIA NUCLEAR!

Davant les declaracions del secretari general de CiU, Josep Anton Duran i Lleida, manifestant que ‘si es tancaven les nuclears els seguidors del Barça hauríen d’anar al Camp Nou amb espelmes’, el cap de llista per Girona d’Els Verds – Alternativa Verda ha manifestat:

- “Aquesta cantarella, ja la escoltàvem a finals dels anys 70, especialment en els països on es deixava exercir a la ciutadania el dret democràtic a decidir si volien o no electricitat d’origen nuclear
. Per exemple, l’any 1978 la nucleocràcia i els seus servidors polítics ja van amenaçar a la ciutadania austríaca que s’apagarien les llums si la central nuclear de Zwentendorf, ja acabada de construir aleshores, no es posava en funcionament. Un referèndum va fer possible que Zwentendorf no arribés a funcionar mai – i avui, 25 anys després, a Àustria les bombetes encara fan llum. L’economia austríaca tampoc ha caigut al darrera de la d’altres països. Ben al contrari, Àustria s’ha esforçat, de forma creixent, en aprofitar les fonts d’energia netes i renovables, essent un exemple que malden per imitar altres països d’Europa i d’arreu del món.
- El Sr. Duran, si vol donar consells, podria aconsellar al Barça que seguís l’exemple de l’Espanyol, club que planeja emular altres pioners clubs de futbol d’arreu del món, tot posant 10.000 m2 de captació solar fotovoltaica al damunt de la tribuna que cobrirà tot el nou estadi que aviat començarà a construir a Cornellà. L’electricitat verda és la única forma de garantir que les llums mai s’apaguin, a diferencia del sistema energètic actual, centralitzat, brut, ineficient i obsolet que si alguna cosa pot garantir és la seva vulnerabilitat”.

Santiago Vilanova, pioner i veterà lluitador antinuclear ha fet una crida als dirigents d’IC perquè demostrin amb fets (ja que fins ara ben poc ho han fet), les seves posicions contra l’energia nuclear. Iniciativa, hereva del PSUC, ve d’una tradició productivista i pro-nuclear (com gairebé tots els partits comunistes: ‘un país que renuncia a la energía nuclear es un país que renuncia al progreso” - Santiago Carrillo en declaracions al Mundo Diario, 17/7/1979). No va ser fins el 30 de juny de 1981 quan el PSUC es va declarar per primera vegada contra l’energia nuclear (quan el Parlament de Catalunya va donar llum verda a les centrals nuclears d’Ascó). Aleshores ja feia anys que s’havia iniciat la lluita antinuclear a Catalunya.

Vilanova també ha proposat a IC treballar solidàriament i conjunta per materialitzar una Gran Entesa per alliberar Catalunya de la bogeria nuclear. Nosaltres, des d’Els Verds – Alternativa Verda els hi proposem treballar en aquesta direcció, tot posant a disposició de la societat catalana tota la nostra experiència acumulada al llarg de 30 anys, de lluita antinuclear.


Comunicat de premsa, 8 de novembre 2003
UNA ORDENANÇA SOLAR A CADA MUNICIPI DE CATALUNYA

El cap de llista per Girona de la candidatura que presenten Els Verds – Alternativa Verda al Parlament de Catalunya ha manifestat que “les polítiques de la Generalitat sobre energies netes i renovables només seran creïbles si, des de la Generalitat es comença per facilitar a tots i cadascun dels municipis de Catalunya puguin adoptar una Ordenança Solar, que obligui a totes les noves edificacions que es construeixin dins dels seus termes municipals, i les que es rehabilitin o canviïn d’ús, a disposar de sistemes de captació solar per a la producció d’aigua calenta sanitària”

. Fer que Catalunya sigui amiga del Sol, és un deure que tenim vers les persones que han d’heretar el país, doncs és increïble que a la conca Mediterrània encara es cremi gas natural fòssil, importat en forma liquada del nord d’Àfrica, per escalfar l’aigua que es destina a les dutxes, a rentar plats, . . . quan es disposa d'una enorme quantitat d'energia desaprofitada que ens envia de forma lliure i gratuïta el Sol.


Comunicat de premsa, 7 novembre 2003
EL SOL SOMRIENT ANTINUCLEAR PIRATEJAT!

L’imaginatiu Sol Somrient que simbolitza la lluita antinuclear arreu del món ha sigut piratejat per alguns partits polítics que actuen a Catalunya i a l’Estat Espanyol, que sense cap mena d’escrúpols l’han incorporat a la seva simbologia, no havent fet cap mèrit per tenir el dret a emprar-lo: uns perquè sempre han estat a favor de l’energia nuclear, i altres perquè, tot i dient de paraula que estan contra, mai han demostrat amb cap fet significatiu aquesta oposició, ni han treballat per fer un gran front antinuclear a Catalunya.

El Sol Somrient roig sobre fons groc va ser creat pel moviment antinuclear danès durant les seves brillants campanyes porta a porta que varen fer possible que el Parlament d’aquell país decidís no fer centrals nuclears. I no pas per casualitat avui Dinamarca produeix una bona part de la seva electricitat amb el vent i amb sistemes de cogeneració descentralitzats. Quan la OOA, la organització antinuclear danesa es va dissoldre va cedir la propietat mundial del popular símbol del Sol Somrient a un conegut i respectat centre d’informació mundial sobre energia.

Veure en els cartells de propaganda electoral com l’alegre Sol Somrient s’ha reproduït ben descolorit, en un cas, i fins i tot deformat de la seva imatge original, en l’altra, és la més clara mostra, ben al·legòrica per cert, de la política catalana actual: descolorida i deformada per uns partits polítics que només cerquen subsistir per continuar fruint dels favors del poder. I per assolir aquesta fita, fins i tot són capaços de piratejar el símbol més respectat de la lluita antinuclear mundial.


Comunicat de premsa, 27 d’octubre del 2003
EÒLICA A CATALUNYA ARA MATEIX!

Els Verds – Alternativa Verda demanen la modificació del Decret que impedeix fer aprofitaments de la força del vent en els indrets més ventats de Catalunya

Davant les increïbles declaracions realitzades per la cap de llista d’ICV per Tarragona a Montblanc demanant ‘una moratòria als parcs eòlics fins que no es tanquin les nuclears’, el candidat a la presidència de la Generalitat per Els Verds – Alternativa Verda, i veterà lluitador antinuclear, ha manifestat: ‘la moratòria de fer aprofitaments eòlics a Catalunya ja hi es de-facto des de fa anys, a conseqüència de les complicitats entre les forces polítiques del Parlament de Catalunya i l’empresa elèctrica Endesa’.

En opinió de Vilanova, líder d’EV-AV: ‘mentre els cinc partits polítics presents al Parlament de Catalunya han fet possible un marc legal que impedeix en la pràctica fer cap aprofitament eòlic a les zones de Catalunya on fa més vent, Endesa va posant totes les traves inimaginables per impedir la connexió dels parcs eòlics a la xarxa’.

Segons Vilanova: ‘si el que realment vol ICV és potenciar les energies renovables (almenys això és el que diu de paraula), el que ha de fer és demanar la modificació del Decret que impedeix fer aprofitaments de la força del vent en els indrets més ventats de Catalunya’.

‘No te cap sentit condicionar el desenvolupament eòlic a l’aturada nuclear. Justament algun dia es podrà iniciar una negociació per procedir a una aturada nuclear, si, i només si, hi ha suficient potencial d’energies netes i renovables, no pas en projecte, sinó realitzat i en funcionament en condicions econòmiques favorables’, ha manifestat Santiago Vilanova.

‘I per arribar a aquest punt’, ha acabat dient el veterà lluitador antinuclear: ‘el que s’ha de fer és facilitar-ne el màxim el desenvolupament de totes les fonts d’energia netes i renovables, que són una font de riquesa pels territoris avui desfavorits. Condicionar el desenvolupament de l’energia eòlica al tancament de les nuclears és fer, de fet, un favor a les nuclears i a aquells que malden per fer-les funcionar 60 anys o més. Justament a Alemanya, s’ha pogut negociar el tancament de les nuclears degut al gran desenvolupament de les energies renovables manifestat pel govern de coalició entre el SPD i Die-Grünen’.


Comunicat de premsa, 6 de setembre del 2003
LA NUCLEOCRÀCIA JUGA A LA RULETA RUSSA!

Fa un dies la l’Agència de l’Energia Nuclear de l’OCDE (coneguda per les seves inicials angleses, NEA) anunciava que un 80% de les centrals nuclears que funcionen al món occidental sol·licitaran allargar la seva vida útil més enllà dels 40 anys.

Això és el que va manifestar un portaveu de la nucleòcràcia, el director de la NEA, Luís Echávarri, al llarg d’un seminari sobre desmantel·lament de centrals nuclears que es va celebrar a Tarragona, la primera setmana de setembre, tot dient que ‘las compañías eléctricas propietarias de las centrals consideran que los reactores están preparados técnicamente para seguir operando hasta os 60 años’, . . . . . . . ‘económicamente compensa prolongar la vida de las nucleares, siempre y cuando se pueda garantizar su seguridad’, . . . . . . . ‘antes de iniciar su puesta en marcha, las centrales deben demostrar que han sido diseñadas para funcionar correctamente durante un mínimo de 40 años’.

‘Si fer funcionar les centrals nuclears és com jugar a la ruleta russa, allargar-les-hi la vida fins a 60 anys és tenir tots els números per què et toqui’, ha manifestat Santiago Vilanova, portaveu d’Els Verds – Alternativa Verda.

'En comptes d’anar repetint la coneguda cantarella sobre seguretat des que es va imposar l’opció nuclear de forma gens democràtica sobre la nostra societat, la nucleocràcia hauria de demostrar amb fets la tan airejada seguretat. Si les centrals nuclears són tan segures, per què les empreses asseguradores no accepten la contractació de pòlisses per cobrir els màxims danys ocasionats per un accident nuclear greu?', ha dit Josep Puig, portaveu del Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear i responsable d’energia d’Els Verds – Alternativa Verda.

Vilanova i Puig han demanat públicament als partits catalans que donin suport a la proposta d’Els Verds-Alternativa Verda per què el Govern i el Parlament obliguin a totes les empreses que tenen en funcionament centrals nuclears a contractar pòlisses d’assegurances per cobrir tots els danys de l’accident més greu que pugui ocórrer en una central, com ara l’ocorregut a Txernobil. ‘Ja n’hi ha prou que els governs i els parlaments continuïn actuant en còmplicitat amb la nucleocràcia permetent que la responsabilitat civil de les empreses explotadores de les centrals nuclears en cas d’accidents és limiti a xifres per sota de les associades a un accident nuclear greu’ han dit.

‘Les centrals nuclears mai podran garantir el seu funcionament segur. Tancar les que avui encara estan en funcionament hauria de ser la prioritat de qualsevol força política que vulgui donar suport a que la societat vagi fent via pel camí de la sostenibilitat energètica i vulgui evitar la continuació de l’enverinament radioactiu dels sistemes naturals. Mantenir en funcionament les centrals nuclears impedeix de-facto el naixement del model energètic distribuït del segle XXI, eficient, net i renovable. No per casualitat a Catalunya, la comunitat autònoma més nuclearitzada de l’Estat Espanyol, es desenvolupen tan lentament les energies netes i renovables’, ha conclòs el Dr. Puig.


Comunicat de premsa, 17 de juliol del 2003
TOQUEN A MORTS PER A UNA TECNOLOGIA MORIBUNDA

Aquesta setmana, en motiu del Dia d’Acció Global sobre els Residus i contra la Incineració, s’ha fet públic l’informe titulat ‘La incineració de residus: una tecnologia moribunda’.

L’informe ha sigut redactat per Neil Tangri, de ‘Essential Action’, per encàrrec de 'GAIA – Global Anti Incinerator Alliance – Global Alliance for Incinerator Alternatives', una xarxa de 375 grups de 77 països, de la qual n’és membre Els Verds – Alternativa Verda, l’organització de l’ecologia política catalana.

En motiu del Dia d’Acció Global, més de 235 grups de 62 països han realitzat accions contra la incineració de residus, per fer saber als governs que el temps s’està acabant pel que fa a aquesta controvertida tecnologia, a despit dels reiterats intents de la indústria incineradora de voler ‘vendre’ els seus forns crematoris amb l’etiqueta d’energia renovable o amb la de moderns sistemes tèrmics de tractament de residus.

Properament la traducció catalana del resum d’aquest informe estarà disponible a la web

L’informe sencer, de més de 100 pàgines, en versió original anglesa estarà disponible aviat al Centre de Documentació d’Alternativa Verda.


Comunicat de premsa, 15 de juliol del 2003
FA 20 ANYS DEL CARRIL BICI ‘PIRATA’!

Avui, 15 de juliol del 2003, es commemora que fa 20 anys un grup de persones varen procedir a la inauguració del primer carril-bici de la ciutat de Barcelona, degut a que l’Ajuntament democràtic que hi havia aleshores no tenia cap interès en crear les bases per fer possible que la ciutadania podés emprar la bicicleta com un mitjà de desplaçament segur per la ciutat.

Era el 15 de juliol de 1983, quan un grup de més d’un centenar de persones de totes les edats, defensores de la bicicleta com a mitjà de transport, es varen aplegar a la cantonada Passeig de Gràcia – Provença i varen procedir a pintar sobre l’asfalt el símbol universal dels carrils bici. Tot seguit procediren a inaugurar el primer carril bici, batejat com carril bici pirata, doncs es feia al marge de l’Ajuntament, donat que els polítics del moment (socialistes i comunistes) consideraven la bicicleta com un mitja de lleure i no pas un mitjà de transport.

L’acció va ser promoguda pel Col·lectiu Gràcia Verda i per persones que després s’agruparen en l’associació Amics de la Bici, en el marc de la Campanya La Bici al Carrer i el seu lema era: Carril Bici Ara mateix!.

Els Verds – Alternativa Verda ret homenatge a totes les persones que varen participar en aquell esdeveniment. Avui, 20 anys després, milers de persones es desplacen habitualment en bicicleta per la ciutat. Avui, la ciutat de Barcelona té desenes de km de carrils bici. Tot i que resta molt per fer, mai no s’hagués arribat a la situació actual sense la pressió realitzada per aquelles persones que sortint cada divendres al cap tard, pels carrers de Barcelona, exercien el dret democràtic a l’ús de la via pública per part de la bicicleta, davant el monopoli radical exercit pels vehicles motoritzats.


Comunicat de premsa, 23 de maig del 2003
NO SOC ECOLÒGIC, VIATJO AMB GAS NATURAL

Avui, divendres dia 23 de maig del 2003, a les 12 del migdia un grup de persones que conformen la llistes d’EV-AV a l’Ajuntament de Barcelona, encapçalades per en Pep Puig, han afegit la paraula ‘NO’ al rètol de propaganda enganyosa que llueixen els autobusos de TMB que funcionen amb gas natural fòssil. I ho han fet en plena plaça de Catalunya, a la parada d’inici i final de la línia 66.

Així el rètol propagandístic de ‘Soc ecològic, viatjo amb gas natural’ ha quedat transformat en ‘NO soc ecològic, viatjo amb gas natural’.

Amb aquesta acció, EV-AV ha volgut contribuir a retornar el nom de cada cosa, i en concret a considerar el gas natural, com lo que és: un combustible fòssil brut i no renovable, encara que sigui menys brut que el carbó o el petroli.

Amb aquesta acció EV-AV han volgut posar sobre la taula la necessitat que la ciutat de Barcelona transformi el seu sistema de transport públic basat en fonts d’energia brutes i no renovables, en un nou sistema de transport basat en fonts d’energia netes i renovables. Així el cap de llista d’EV-AV ha proposat que els busos de TMB funcionin amb gas natural biològic (procedent de l’abocador de Garraf: allí es genera biogas - més de 6.000 litres/hora d’equivalent benzina – suficient per fer córrer tota la flota de busos de TMB) i/o amb combustibles vegetals (oli cru extret de plates oleaginoses), cosa que faria possible que la ciutat de Barcelona és convertís en la primera ciutat del món en disposar d’un sistema de transport públic basat en energies netes i renovables, que afavoririen les economies locals i l’alliberarien de la seva dependència de l’economia petroliaddicta.

Mai el gas natural fòssil podrà ser considerat ‘ecològic’. Fer servir aquesta paraula per qualificar el gas natural fòssil és un exercici de mala fe, de manipulació de la realitat i/o d’engany a la ciutadania.

Haver mantingut aquest enganyós rètol en els busos de gas natural fòssil des que aquests s’introduïren a la ciutat de Barcelona, demostra les maneres com l’equip de govern de la ciutat tracta els temes d’ecologia.

Haver mantingut aquest enganyós rètol en els busos de gas natural fòssil a despit de la carta que en Pep Puig i en Santi Vilanova adreçaren a l’alcalde de Barcelona i al president de Gas Natural SDG (juliol 2002) demanant que es procedís a retirar aquesta propaganda que indueix a l’engany (i que mai ha sigut contestada ni per l’alcalde Clos ni pel Sr. Brufau), posa en evidència el tarannà de les persones que lideren la política i l’empresa a Catalunya.

UNA ALTRA BARCELONA ÉS POSSIBLE

UNA BARCELONA LLIURE DE COMBUSTIBLES FÒSSILS I NUCLEARS!

UNA BARCELONA ON L’ECOLOGIA I LES ENERGIES NETES I RENOVABLES SIGUIN UNA REALITAT QUOTIDIANA I NO UNA OPERACIÓ DE RELACIONS PÚBLIQUES



Comunicat de premsa, 22 de febrer del 2003
L’AZNAR VEN LA SALUT ECOLÒGICA DE CATALUNYA A CANVI DELS DINERS QUE REPORTA LA CONSTRUCCIÓ DE L’ITER

NEGOCIAR L’ITER A VANDELLÒS? NO EN NOM NOSTRE!

El President Aznar ha anat al ranxo del President Bush a rebre instruccions davant la possible vinguda del projecte de reactor termonuclear internacional (ITER) a Vandellòs. Serà, amb tota seguretat un dels premis a la seva actitud de vassallatge davant de les castes que avui s’han apoderat del govern dels EUA (un segon premi podria ser la participació de Repsol en el negoci del petroli iraquià).

Estem davant un fet semblant a quan la dictadura franquista va decidir nuclearitzar el país, tot construint centrals nuclears per a la producció d’electricitat. Avui, en plena democràcia formal, se’ns vol expropiar el dret a decidir quina mena de país volem, doncs el país serà d’una manera o d’una altra depenent de quines fonts d’energia es decideixi fer servir.

Fonts d’energia brutes i no renovables amb tecnologies centralitzades o fonts d’energia netes i renovables amb tecnologies descentralitzades?. Aquesta és la qüestió que no se’ns vol deixar decidir. Ni el govern del President Aznar ni el govern de la Generalitat volen donar la oportunitat a la ciutadania a decidir. Tampoc sembla que tinguin cap interès en debatre aquesta qüestió cap de les forces polítiques amb representació al Congrés del Diputats a Madrid, ni al Parlament de Catalunya (no hem vist cap proposta en aquest sentit ni en el Congrés ni al Parlament)

Davant d’aquests fets que posen en evidència una greu vulneració dels drets democràtics de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, ja que mai ningú ens ha demanat si volíem una instal·lació d'aquestes característiques en terres catalanes, ni mai cap partit polítics present a les institucions catalanes ha inclòs el projecte ITER en els seus programes electorals, Els Verds – Alternativa Verda ens adrecem a la societat civil catalana i a les organitzacions no governamentals actives a casa nostra, per què manifestin el seu rebuig a aquestes maneres de procedir tan poc democràtiques, reproduint les mateixes formes de fer que la dictadura franquista va fer tot imposant dels centrals nuclears de fissió, i que avui són un enorme impediment per fer néixer un sistema energètic descentralitzat, eficient i basat en fonts d’energia netes i renovables, per fer camí per la via de la sostenibilitat energètica.

Els Verds – Alternativa Verda informa a la ciutadania catalana que la fusió nuclear, si es que mai s’arriba a materialitzar tècnicament i comercial, ni serà una font d’energia neta, ni segura, ni renovable, ni amiga de l’entorn. Simplement contribuirà a augmentar l’enverinament radioactiu dels sistemes naturals, iniciat amb l’explosió de la primera bomba atòmica al desert d’Alamo Gordo i amb la posada en funcionament dels reactors nuclears de fissió, i també contribuirà al reforçament de les tendències centralitzadores i anti-democràtiques que tota mega-tecnolgia porta incorporades en si mateixa.

ITER, NI A CATALUNYA NI ENLLOC!
CATALUNYA, ESPANYA, EUROPA, MÓN, LLIURES D’ITER!




Comunicat de premsa, 7 de gener del 2003
PRESTIGE: PETROLI + MAFIES EMPRESARIALS + POLÍTICS IRRESPONSABLES = DESASTRE ECOLÒGIC, ECONÒMIC I SOCIAL
Actualització dels comunicats del 1/12/2002 i del 15/12/2002

Els darrers dies hem vist a molts mitjans de comunicació el naufragi del petroler Prestige, a la costa de Galizia. Hem vist les platges infestades amb les 3.000 tn de petroli molt viscós. Hem sentit també especular amb que pot passar amb les 70.000 tn que encara romanen als dipòsits del vaixell enfonsat.

I mentre incomptables persones ofereixen el seu treball voluntari per ajudar a fer front ta la catàstrofe ecològica, cap informe seriós hem vist escrit sobre la complexa trama relacionada amb la propietat del vaixell (aquí hem de citar que el programa 30’ de TV3 del diumenge 24 de novembre il·lustrava força be l’entramat).

Els Verds – Alternativa Verda volen fer conèixer algunes informacions que aclareixen una mica més tot l’entramat a l’entorn del vaixell petroler Prestige:

El Prestige es propietat d’una societat liberiana denominada Mare International, que per limitar la seva responsabilitat no te cap més altre actiu que un sol vaixell, el Prestige. L’assegurança total pel vaixell era de 22 milions d’Euros. Les lleis de Libèria no permeten pas saber amb exactitud la identitat de les persones i/o entitats accionistes de la societat Mare International. Segons fonts relacionades amb el transport marítim, és una societat relacionada amb la dinastia grega Coulouthros, relacionada amb els desastres del ‘Mar Egeo’ (A Coruña, 1992) i del ‘Atlantic Empress’ (Trinidad Tobago, 1979).

El Prestige estava registrat (matriculat) davant l’autoritat marítima de les Bahamas, que pretén atreure als armadors de tots els països gràcies a ‘un clima favorable als negocis, uns serveis financers a la classe posseïdora de capitals fruits de l’especulació global, la desfiscalització completa dels ingressos procedents de l’activitat dels vaixells i una absència total de cap impost o taxa que gravi les operacions comercials de compra/venda d’armes’. L’autoritat marítima de les Bahames, no te pas la seva seu a les Bahames, sinó al número 16 del carrer Minories, a Londres, EC3.

L’explotació del Prestige anava a càrrec de l’empresa grega Universe Maritime, que ha reconegut que havia contractat l’assegurança i s’encarregava del manteniment del vaixell. També ha admès que havia tancat els tractes comercials sobre la càrrega. Universe Maritime opera 5 vaixells (4 petrolers i 1 de càrrega), a més a més del Prestige. Està vinculada, segons el registre marítim de l’asseguradora Lloyd’s de Londres, amb Laurel Sea Transport Limited, que té la seva seu també a Grècia. Un representant d’aquesta empresa he reconegut la seva relació amb la família Coulouthros: ‘John Coulouthros va morir l’any 1981 i va deixar els seus negocis de vaixells en mans de Universe Maritime o Laurel Sea Transport, com s’anomenava aleshores’. Avui Coulouthros Ltd. Ships Agents encara manté en la seva web, l’adreça de la seva seu a Londres. La història d’aquest cognom està associada amb els naufragis del Mar Egeo (A Coruña, 1992) i del Atlantic Empres (Trinidad, 1979).

El petroli del Prestige pertany a una societat comercial anomenada Crown Resources, registrada a Gibraltar l’any 1996. Des del lloc web de la societat, l’oficina de Gibraltar forneix un suport logístic a la societat, i es pensa que controlava la navegació del Prestige cap el seu destí, Singapour. L’any 1997, la societat va obrir la seva oficina principal al número 33 de Cavendish Square, a Londres W1. Al mes de juliol del 2000, la seu s’ha traslladat a Zug, Suissa. Un dels administradors de Crown és un antic ministre de govern de Gibraltar. Els altres cinc són tots ciutadans britànics. La societat va noliejar 21,5 milions de tones de petroli l’any 2000 i 11,7 milions l’any 1998. El govern britànic ha negat qualsevol responsabilitat de Gibraltar en l’accident.

Crown Resources és a la vegada propietat del conglomerat Alfa Group Consortium, que te interessos en el negoci del petroli, el comerç, la banca comercial i inversora, assegurances, distribució, materials de construcció, l’agroindústria, les telecomunicacions i els mitjans de comunicació. El president del consell supervisor de la societat és a la vegada cofundador del grup, Mikhail Fridman. L’altre cofundador és Pyotr Aven, antic ministre d’Afers Estrangers. La fortuna de M. Fridman, segons la revista Forbes, està valorada en 2,2 milions de dòlars. És un dels nous oligarques del capitalisme salvatge rus, nascut de la privatització dels actius de l’antic estat de la Unió Soviètica.

A finals de desembre del 2002, Alfa va vendre les accions de Crown Resources a Jost Villiger (advocat amb despatx a Lucerna, que va presidir la societat entre el 30 de juny i el 24 de desembre del 2002) i a altres 5 membres de la direcció i ha sigut rebatejada amb el nom de ERC Trading (Energy, Resources and Commodities). El director general de Crown i el seu adjunt varen dimitir.

Una empresa filial del grup Alfa, Tyumen Oil, podria estar vinculada a la màfia russa. Tyumen era propietaria del 50% del camp petroler de Samotlor, a Sibèria, compartint la seva propietat amb Chernogreft, vinculada amb BPAmoco. Tot i això, Chernogreft va fer fallida l’any 1999 i va ser comprada en la subhasta per Tyumen per un preu de només 176 milions de dòlars, un preu irrisori, i una venda ‘totalment contrària al concepte d’equitat i de transparència’ segons el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. El grup Alfa ha sigut posat a la llista negra del BERD, llista d’empreses que no poden optar a tenir un contracte amb el BERD. El grup Alfa està també acusat de participar en el tràfic d’estupefaents entre l’extrem Orient i Europa.

La societat canadenca Norex Petroleum explotava, conjuntament amb Tyumen Oil, un camp petroler siberià, per mitjà de la seva filial Yugraneft. Un matí del mes de juliol del 2001, Tyumen Oil va enviar personal armat a la seu de Yugraneft i va expulsar tot el personal que hi treballava. Tyumen es va apoderar del camp petroler i va retirar del compte bancari de Yugraneft als EUA una quantitat de 30 milions de dòlars. L’assegurador americà va anular la pòlissa de l’assegurança sobre els equips del camp petroler, a causa de les condicions com es va desenvolupar la presa de control de Yugraneft i de les incerteses sobre el futur. Norex ha denunciat davant els tribunals a Tyumen per ‘estafa, falsificació, extorsió, amenaces físiques, frau fiscal i blanqueig de diner’.

Recentment Tyumen Oil ha contractat l’agència de relacions públiques Maitland Consultancy per netejar la seva imatge a Anglaterra i poder entrar a la Borsa de Londres. Tyumen ha nomenat també a un antic president de BP pel seu consell consultiu per completar la seva respectabilitat.

Tota aquesta història mostra una vegada més el fracàs més estrepitós dels governs i de les institucions internacionals per assegurar una transparència i una responsabilitat adequada dels actors de l’economia global. Les persones que viuen a la costa de Galizia són les darreres persones afectades d’una llarga llista que arreu del món estan pagant una pesada càrrega ecològica, econòmica i social degut al fracàs dels polítics i de les polítiques dominants.

Per tot plegat, un aplec de preguntes exigeixen respostes ben clares:
- Perquè els nostres governants continuen tolerant que el transport de petroli per mar sigui gestionat per aquesta xarxa de societats fantasmes?
- Perquè les empreses noliejadores no són considerades responsables quan fan servir vaixells monocasc?
- Perquè s’accepta que els armadors que transporten petroli tinguin una assegurança tan reduïda?
- Perquè els noms de les empreses propietàries de petrolers no són d’accés públic?
- Perquè l’origen del petroli que transporten els petrolers es manté en secret?
- Perquè els polítics no persegueixen als responsables dels sinistres?


Versió catalana propietat d’Els Verds – Alternativa Verda.
Informació elaborada a partir de la informació de www.transnationale.org, basada en les fonts següents:
- Slick Business, Ian Willmore, Friends of the Earth / The Observer, 24/11/2002
- World Bank The Big Seven - Russia's Financial Empires
- List of billionaires, Forbes , 2002
- Jeanne Wallen, The Wall Street Journal, 27/2/2002
- The Russia Journal, 3/8/2001)
I ampliada per la informació apareguda a:
- La Vanguardia, 15/12/2002, 28/12/2002
- Le Monde, 6/01/2003

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG