|
La resposta reformista a la crisi ecològica.
Per reformista cal entendre els intents d'encarar alguns problemes ecològics o ambientals d'aquesta societat sense canviar seriosament les principals contradiccions i suposicions de la concepció del món actualment dominant.
Des de la perspectiva del reformisme filosòfic, el progrés és contemplat, a la llum dels pensadors de la il·lustració, com un desenvolupament cultural de la humanitat des de les primitives cultures caçadores-recol.lectores i religiosament supersticioses, passant per la filosofia i la metafísica, fins a arribar a la societat científico-tècnica, considerada com el zenit de la cultura humana.
Dins del reformisme filosòfic es pot considerar la perspectiva de la Conservació dels Recursos i el Desenvolupament, l'Humanisme, els moviments de Defensa dels Drets dels Animals i de l'Alliberament Animal, la resposta dels Límits del Creixement donada pel Club de Roma, el Informe Global 2000 al President, El Nostre Futur Comú o Informe Brundtland, etc.
La traducció en fets d'aquesta posició ve exemplificada per l'aprovació de la Environmental Policy Act, l'any 1969, als Estats Units d'Amèrica, que va obrir la porta a legislacions similars a molts altres països industrialitzats. Així, l'EPA exigia que, cada any, es realitzés un informe anomenat L'Estat del Medi Ambient, creava l'Agència del Medi Ambient i obligava els projectes importants a ser tinguts en consideració només després de la realització del corresponent Estudi d'Impacte Ambiental i de la seva consideració en audiència pública.
Un altre esdeveniment important va ser la Conferència sobre el Medi Ambient realitzada a Stockholm l'any 1972, sota els auspicis de les O.N.U., que va centrar l'atenció mundial sobre la crisi ecològica global.
El reformisme polític, que s'ha anat traduint en el desenvolupament de la legislació ambiental, es basa en la suposició liberal-democràtica que si prou ciutadans tenen la informació ambiental suficient, faran suficient pressió a través d'organitzacions de defensa del medi natural fins a l'assoliment de millors polítiques i pràctiques ambientals.
Emprant racionalment models científico-tècnics, dades i arguments econòmics, els reformistes han contribuït a modificar la percepció dels ciutadans i a alertar-los de les perilloses conseqüències per a la salut humana dels diferents tipus de pol·lució.
D'aquesta manera cada vegada més gent s'ha anat adonant que tot està connectat amb tot, i han comprès conceptes ecològics bàsics.
L'ecologia profunda.
La resposta reformista ha estat extremadament valuosa, però molta gent, acceptant el millor del reformisme ambiental, ha anat tenint la impressió que quelcom era oblidat. Així cada vegada més gent s'ha anat formulant preguntes més profundes.
Així cada vegada més persones s'han anat adonant que el moviment ecologista necessitava una aproximació filosòfica articulada, fonamenatada en suposicions diferents d'aquelles en què es basa la concepció dominant del món.
Aquestes persones han anat comprenent que el moviment ecologista necessitava una perspectiva que posés el millor de la resposta reformista en el marc d'una perspectiva filosòfica coherent, una filosofia basada en el biocentrisme més que no pas en suposicions antropocèntriques.
Aquesta filosofia ha de ser capaç de basar-se en la ciència de l'ecologia, però no constrenyir-se pel cientifisme i per la definició de la Natura com una col·lecció de dades a ser manipulades pels humans.
Aquesta filosofia ha de ser alhora racional i espiritual. Ha de centrar-se en les formes de cultivar la consciència ecològica i en els principis per impulsar una política ecològica. Ha de ser una filosofia que es basi en la visió de la Terra que tenien moltes cultures ancestrals, però adaptada a les actuals societats.
L'any 1972, Arnae Naess va iniciar la discussió d'una filosofia d'aquestes característiques, que ell va anomenar Deep Ecology o Ecologia Profunda, en l'article "Els moviments ecologistes superficials i profunds: un resum" (1973).
És una aproximació més profunda, resultat d'una obertura més sensible a nosaltres mateixos i a la vida no-humana que ens envolta. Els fonaments de l'Ecologia Profunda són aquelles intuïcions bàsiques i experiències personals amb la Natura que configuren la consciència ecològica.
L'Ecologia Profunda roman en fort contrast amb la concepció dominant del món de les societats tecnocràtico-industrialistes, que consideren els humans éssers aïllats i fonamentalment separats de la resta de la Natura, superiors a ella, o encarregats de la resta de la creació. Però la consideració dels humans com a separats o superiors a la resta de la Natura és només una part d'una pauta cultural més àmplia. Al llarg de molts mil·lennis la cultura occidental ha esdevingut cada vegada més obsessionada amb la idea de domini: domini dels humans sobre la Natura no humana, del principi masculí sobre el femení, dels rics i poderosos sobre els pobres, domini de les cultures occidentals sobre les no occidentals. La consciència de l'Ecologia Profunda ens permet contemplar aquestes errònies i perilloses il·lusions de socarrel.
Per l'Ecologia Profunda l'estudi del nostre lloc a la Terra inclou l'estudi de nosaltres mateixos com una part d'un tot orgànic.
Arne Naess ha desenvolupat el que ell anomena Normes fonamentals o intuïcions que elles mateixes no es deriven d’altres principis o intuïcions. Aquestes normes fonamentals són: l'auto-realització i la igualtat biocèntrica.
Podríem resumir els contrastos entre la concepció dominant del món i la concepció basada en l'Ecologia Profunda amb els següents punts:
A.- Concepció dominant del món:
- domini sobre la Natura,
- el medi ambient natural com a recurs per als humans,
- el creixement econòmic i material per al creixement de la població humana,
- creença en amplies reserves de recursos,
- progrés tecnològic i solucions tècniques,
- consumisme,
- comunitats centralitzades; Estat-nació.
B.- Concepció del món basada en l'Ecologia Profunda:
- harmonia amb la Natura,
- tota la Natura té un valor intrínsec, igualtat entre les bioespè-cies,
- necessitats materials elegantment simples (els objectius materials al servei de l'objectiu més àmpli de l'autorealització),
- els béns comuns de la Terra són limitats,
- tecnologia apropiada; ciència no dominant,
- fer amb lo necessari/reciclatge,
- tradició minoritaria/bioregió.
Al mes d'abril de 1984, amb l'arribada de la primavera, George Sessions i Arne Naess resumiren quinze anys de reflexions sobre els principis de l'Ecologia Profunda, mentre acampaven a la Vall de la Mort, a Califòrnia. Ho sintetitzaren així:
a) El benestar i el floriment de la VIDA humana i no humana sobre la Terra té valor per si mateixa. Aquests valors són independents de la utilitat del món no humà per els objectius i propòsits de la humanitat.
b) La riquesa i la diversitat de formes de vida contribueixen a la realització d'aquests valors i són valors per si mateixos.
c) La humanitat no té cap dret a reduir aquesta riquesa i diversitat, a excepció que calgui satisfer les seves necessitats vitals.
d) El floriment de la vida humana i de les cultures és compatible amb un decreixement substancial de la població humana. El floriment de la vida no humana requereix un tal decreixement.
e) L'actual interferència humana amb el món no humà és excessiva i la situació empitjora ràpidament.
f) Cal, per tant, modificar/canviar les polítiques. Aquestes polítiques afecten les estructures bàsiques econòmiques, tecnològiques i ideològiques. La situació resultant d'aquest canvi serà una situació profundament diferent de l'actual.
g) El canvi ideològic és principalment aquell que aprecia la qualitat de vida en comptes d'adherir-se a un nivell de vida que augmenta incessantment.
h) Aquells/aquelles que subscriuen aquests punts tenen l'obligació directament o indirectament de mirar d'implementar els canvis necessa-ris.
L'Ecologia Social
La ciència ecològica fa referència a les interrelacions entre totes les formes de vida. Aspira a harmonitzar la natura, humana i no huma-na. És una ciència integradora en uns temps de fragmentació i especialització. És també una ciència crítica que realitza i exigeix una crítica de la nostra societat. També és una ciència reconstructiva, ja que suggereix vies per a la regeneració de la societat humana en harmonia amb el medi natural.
Com que la natura també inclou els éssers humans, la ciència ecològica ha d'incloure el paper de la humanitat dins el món natural i, de forma especial, el caràcter, la forma i l'estructura de les relacions de la humanitat amb les altres espècies i amb el substrat inorgànic. Des d'una perspectiva crítica, l'ecologia ens permet analitzar amb un ampli punt de mira, el vast desequilibri que ha sorgit de les relacions entre la humanitat i el món natural, ja que una espècie, l'"homo-sapiens" s'ha desenvolupat des del món natural fins un món social propi. Com que ambdós mons, el natural i el social, s'interaccionen mútuament entre ells fins a formes d'evolució molt complexes, per això esdevé tan important parlar d'ecologia social com d'ecologia natural.
Els (i les) ecologistes socials es pregunten com es pot sobreviure en el nostre planeta i desenvolupar sistemes de producció d'aliments i d'energia, d'habitatges i de formes de vida que permetin a tots els éssers humans satisfer les seves necessitats materials i viure en harmonia amb la natura no humana.
Aquest treball ha conduït a una crítica social per part dels biòlegs i a una exploració de la biologia per part dels pensadors socials.
La perspectiva que intenta conscientment integrar els aspectes biològics i socials de les relacions entre els éssers humans i el seu medi es coneix amb el nom d'ecologia social.
Aquesta perspectiva, desenvolupada en primer lloc per Murray Bookchin ("L'ecologia de la llibertat: sorgiment i dissolució de les jerarquies", 1982), ha incorporat la crítica que vincula el domini i la jerarquia en el sí de les societats humanes, amb l'espoli de la natura no humana.
L'ecologia social ens dona una visió globalitzant de l'evolució de les societats humanes: des de les societats ancestrals o naturals que sorgiren espontàniament degut a les necessitats humanes d'associació, interdependència i cura (i que eren igualitàries i no coercitives) fins l'aparició de les classes i l'explotació econòmica, seguides de l'Estat i totes les seves eines burocràtico-militars, que fou la culminació d'un procés de diferenciació, estratificació i jerarquització que ha finit amb la supremacia dels adults sobre els joves i vells, dels homes sobre les dones, dels blancs sobre les persones de color, d'unes classes sobre altres, de l'Estat sobre la societat, etc.
Sense oblidar que al llarg d'aquest procés, la jerarquia i la dominació han invadit camps menys materials i menys tangibles: la supremacia de l'activitat mental sobre el treball físic, de l'experiència intel·lectual sobre la sensualitat, etc.
És a dir, l'ecologia social ens permet entreveure com la visió de la realitat social que les societats ancestrals tenien (contenplaven els diferents fenòmens com una unitat en la diversitat), ha estat transformada fins arribar a la mentalitat jeràrquica actual que classifica el més petit fenomen en piràmides mútuament antagonistes entorn de les nocions de "superior" i "inferior".
Alhora ens permet entreveure com el món futur hauria de ser manegat: no tan com si fos una partida d'escacs, sinó més aviat com si es manés una barca. El que l'ecologia social pot ajudar a mostrar-nos és com trobar el corrent i comprendre la direcció de les aigües.
Així, l'espontaneïtat entra en l'ecologia social de la mateixa manera com ho fa en l'ecologia natural - en funció de la diversitat i la complexitat. Els sistemes naturals són massa complexes com per ser explicats pel "regne de l'home" (en paraules d'Ernst Bloch), o pels clams de soberaneïtat sobre la natura. La història està plena de relats de desencerts i d'errors de líders, partits, fraccions, avantguardes, guardians, etc. Molts d'ells amb la seva arrogància i amb el seu afany de controlar i dirigir els processos socials han danyat el medi social tan desastrosament com l'arrogància de l'home ordinari danya el medi natural.
L'ecologia social és una crítica radical a tots els sistemes de jeràrquics de domini, que al llarg de tota la història de la humanitat s'han anat imposant, especialment de les diverses formes històriques de l'Estat i tots els seus cossos especialitzats de funcionaris, buròcrates i exèrcits, i dels aguts i constants conflictes que l'Estat ha tingut amb totes aquelles formes d'associació col·lectiva que la humanitat s'havia anat dotant al llarg dels temps.
L'Ecofeminisme
Però a despit que aquesta anàlisi és molt útil, l'ecologia social sense el feminisme roman coix.
El feminisme basa aquesta crítica dels sistemes de domini identificant el prototipus d'altres formes de dominació: el domini de l'home sobre la dona. L'anàlisi feminista subministra la teoria, el programa i el procés sense els quals el potencial radical de l'ecologia social roman incomplet.
L'ecofeminisme desenvolupa les connexions entre ecologia i feminisme que l'ecologia social necessita de cara a assolir la seva pròpia i reconeguda fita de crear un estil de vida lliure i ecològic.
Quines són aquestes connexions?. L'ecologia social desafia la creença dualista que la natura i la cultura estan separades i són oposades. L'ecofeminisme diu que hi ha misogínia en l'arrel d'aquesta separació i oposició.
Els principis de l'ecofeminisme es basen en les següents creences:
a) La construcció de la civilització industrialista occidental en oposició a la natura interacciona dialecticament amb i reforça la subjugació de la dona, ja que les dones es creu que són properes a la natura. Per tant, les ecofeministes fan seves i pròpies les lluites per la vida de tota la natura.
b) La vida sobre la terra és una trama interconectada i no una jerarquia. No existeixen jerarquies naturals. Les jerarquies humanes es projecten sobre la natura i serveixen, aleshores, per a justificar els sistemes de domini social. Per tant, la teoria ecofeminista cerca mostrar les conexions entre totes les formes de domini, incloent el domini sobre la natura no humana i la pràctica ecofeminista és necessariament antijeràrquica.
c) Un ecosistema equilibrat i saludable, que inclogui habitants humans i no humans, ha de mantenir la diversitat. Ecològicament, la simplificació ambiental és un problema tan significatiu com la pol·lució del medi natural. La simplificació biològica (desaparició d'espècies vives i/o destrucció d'ecosistemes) es correspon amb la reducció de la diversitat humana (treballadors-consumidors anònims) i amb la homogeneitza-ció de gustos i cultures a través dels mecanismes de consum massiu imposats pel mercat mundial. La vida social i la vida natural són literalment simplificats cap a lo inorgànic per conveniències de la societat de mercat. Per tant, necessitem un moviment global descentralitzat que es basi en interessos comuns, que celebri la diversitat i s'oposi a totes les formes de domini i violència. Potencialment, l'ecofeminisme és aquest moviment.
d) La sobrevivència de les espècies exigeix una renovada comprensió de les nostres relacions amb la natura, de la nostra pròpia natura corporal i de la natura no humana que ens envolta. Exigeix un desafiament del dualisme natura-cultura i exigeix una corresponent reestructuració radical de la societat humana, d'acord amb els principis del feminisme i de l'ecologia. Com diu Adrienne Rich: "quan parlem de transformació parlem més acuradament i clarament de la visió d'un procés que no deixi sense canvi ni les superfícies ni les profunditats, que penetri la societat al nivell més essencial de la subjugació de la dona i de la natura per part de l'home".
L'ecofeminisme és un moviment amb una base espiritual implícita i, a vegades, explícita.
Encara que l'ús de la paraula "espiritualitat" sigui moltes vegades enganyós, l'espiritualitat basada en la Terra, que influencia a l'eco-feminisme, no té res a veure amb aquells sistemes de pensament que separen l'esperit de la matèria.
Les tradicions espirituals dels Nadius Americans, Africans, Asiàtics i altres pobles tribals i les tradicions pre-cristianes que han sobreviscut a Europa, totes tenen en comú una visió del món en que lo sagrat es contempla com immanent en el mont vivent. Que es parli de la Deessa, de Deu o del Gran Esperit, és trivial: Nosaltres som ell/ella, com ell/ella és la natura, com nosaltres som la natura i com aquí és on ell/ella és.
Dir que l'ecofeminisme és un moviment espiritual, en un sentit d'arrelament a la Terra, significa que abasta una dimensió que desafia el nostre sentit ordinari dels valors, que contesta els arguments essencials de la nostra cultura i que intenta canviar-los.
L'espiritualitat basada en la Terra influencia l'ecofeminisme a través dels seus valors. Això no vol dir que cada ecofeminista hagi de venerar la deessa, hagi de crear/practicar rituals o hagi d'adoptar un particular sistema de creences. Tampoc vol dir que les ecofeministes intentin promoure o reforçar una pràctica espiritual. Ni tan sols fan proselitisme.
El que estan fent, és intentar canviar els valors de la nostra cultura. Es pot descriure aquest canvi com aquell que es va allunyant de la visió del món feta a partir d'oposats en lluita i que va fent seva una visió que veu els processos oberts i canviant contínuament.
L'espiritualitat basada en la Terra celebra el cicle de la vida: naixement, creixement, decaïment, mort i regeneració, tal com aparei-xen en els cicles estacionals de l'any, a les fases de la lluna, a la vida vegetal i humana, .... i sempre amb la fita d'establir un equili-bri entre les diferents comunitats que componen el cos vivent de la Terra.
Generalment els moviments polítics "progressistes" han estat contraris a qualsevol mena d'espiritualitat, identificant el misticisme amb les religions patriarcals que històricament han servit per controlar i oprimir els pobres. Els "progressistes" afirmen encara que l'espiri-tualisme impedeix l'acció del poble.
No obstant, al llarg dels anys 70 i 80, cada vegada més i més dones, i també homes, començaren a explorar les aproximacions feministes a l'espiritualitat, començant a identificar-se amb una visió del món que veu la Terra com un organisme viu, aprenent a celebrar aquesta visió a través de rituals, aprenent a actuar segons aquesta visió per a pre-servar la vida a la Terra i aprenent a construir comunitats entorn tota aquesta concepció.
Per Starhawk, capdavantera internacional de l'activisme pacifista i del moviment ecofeminista, l'espiritualitat basada en la Terra "és alhora un imperatiu per l'acció i una font de resistència, de força i de renovació de les energies que tan freqüentment es cremen al llarg de l'acció. En comptes de ser un substitut de l'acció, l'espiritualisme basat en la Terra proveiex energies renovades per abordar nous cicles d'acció".
Font: J. Puig (1991), L’ecolgisme (aprenent a rehabitar la Terra), Biblioteca Cultural Barcanova (7), Editorial Barcanova, Barcelona.
|
