|
Ben sovint s'ha intentat identificar l'ecologisme amb una mena de reformisme ambientalista, és a dir amb aquella forma de fer front als problemes ecològics i ambientals de la nostra societat sense canviar seriosament les principals contradiccions i suposicions de la concepció actualment dominant del món. És en base a aquest confusionisme, abastament escampat pels mitjans de comunicació dominants, que es vol aigualir allò que de dissident té el missatge ecologista.
L'ecologisme ha sorgit com a conseqüència dels estralls i desgavells que en nom d'un mal anomenat "progrés" l'industrialisme ha anat escampant. Es a dir, ha nascut com a reacció a les ànsies de domini de la humanitat sobre la natura. De la mateixa manera que el sindicalisme va sorgir als inicis de la industrialització com a reacció a l'explotació dels treballadors per part del capital.
Si be en el seu naixement l'ecologisme tenia molt d'ambientalista, en anar creixent ha desenvolupat tot un cos de pensament i d'acció que va molt més enllà que el pur reformisme ambientalista.
Diem ho ben clarament: l'ecologisme és una nova concepció del món que qüestiona l'actual concepció dominant.
La nova concepció del món que l'ecologisme exemplifica (amb les apor-tacions de l'Ecologia Social i de l'Ecologia Profunda, del Bioregionalisme i de l'Ecofeminisme) no és res més que posar dins un marc filosòfic coherent el millor de les respostes del reformisme ambientalista (sigui filosòfic -Límits del Creixement, Global 2000, Informe Brundtland,...- sigui polítc -normatives ambientals, ministeris i agències de medi ambient, etc).
La nova concepció del món que l'ecologisme exemplifica es basa en la ciència de l'Ecologia, però no és constrenyida ni pel fonamentalisme cientifista ni per la definició de la Natura com una col·lecció de dades a ser manipulades pels humans.
Aquesta concepció del món és alhora racional i espiritual, doncs l’ecologisme es centra en formes de cultivar la consciència ecològica i en els principis per impulsar una política ecològica.
L'ecologisme és una nova manera d'entendre i de viure la vida, una nova manera de fer i, en darrer terme, un nou moviment social que qüestiona l'arrel mateixa de la crisi ambiental continuada que la societat industrial-urbana ha provocat i continua provocant.
En una paraula, una nova concepció del món que deixa enrere el malson antropocèntric que ha caracteritzat les societats humanes més recents i que recupera la visió biocèntrica, avalada per milers d'anys de història de relacions harmòniques de la humanitat amb la Natura.
Aquesta concepció explica com s'ha anat destruint la vella, simple i natural unitat entre la persona humana i la natura i com ha anat sorgint l'actual concepció del món que es tradueix en les ànsies de domini sempre creixent sobre les cultures ancestrals i sobre els sistemes naturals.
Explica com la deessa GAIA - la mare Terra - ha estat suplantada per la deessa ciència-tècnica i com els nous sacerdots celebren tota mena de rituals pera controlar, manipular i espoliar la Natura i com els seus adoradors viuen immersos en una constant disbauxa que posa en perill la seva mateixa supervivència com espècie.
Per això, de la mateixa manera que dins els moviments sindicals es gestaren els partits obrers, així mateix dins el moviment ecologista neixen els partits verds, que tenen per objectiu actuar com una punta de llança, en el marc de les institucions de la nostra societat, perquè la societat sencera vagi fent seva la visió del món ecologista i deixi enrere el malson que les cultures dominants han anat impo-sant.
L'ecologisme és doncs una nova forma de veure i d'entendre el món. I no solament això, sinó que és també una nova forma de viure dins d'aquest món.
Així l'ecologisme:
- denuncia els moderns sistemes de producció, distribució i promoció de bens i de necessitats com grollerament irracionals i antiecològics.
- malda per definir un progrés que deixi a la persona humana la llibertat de seleccionar les seves necessitats autònomament i d'assolir els mitjans per satisfer-les.
- té per objectiu crear una societat harmònica amb la Natura, en la que cada individu sigui capaç de participar directament en la formulació de la política de cada dia.
Font: J. Puig (1991), L’ecologisme (aprenent a rehabitar la Terra), Biblioteca Cultural Barcanova (7), Editorial Barcanova, Barcelona.
|
