<

 Independència de Catalunya
 Resistències
 Nuclear? No gràcies
 EG i OGM
 Grup de tòxics
 Ecologisme pràctic
 Ecologisme: bases teòriques
 Ecologisme: clàssics
 Ecologisme: emergències planetàries
 Novetats
 Agenda
 e-Biblioteca
 Documentació
 La Revista
 Vincles
 Una sola terra
 Venda Llibres
 Nosaltres
 Cercs


Escriu el teu correu
 
Comunalisme | La ciutat com sistema viu | Petit i lliure | Sabem on vivim? | Ecologisme: què és? | Ecologisme versus ambientalisme | Ecologisme: dretes i esquerres | Ecologismes | Desenvolupament | Agricultura radical | Eco-educació | L´economia que volem | La simplicitat voluntària | Ser indígena en el lloc on es viu | Sobre lideratge i poder | Residu Zero | Producció Neta | Mobilitat o accessibilitat |

Ecologisme: bases teòriques

SER INDÍGENA EN EL LLOC ON ES VIU

Què significa ser indígena avui?

No fa referència ni al color de la pell, ni fa referència a les formes tradicionals de ser educat. Simplement fa referència a ser guardià del tresor comú de la terra.

Per a moltes cultures indígenes del món, hi ha una única paraula per denominar ‘el nostre lloc en la terra’ i ‘el nostre llenguatge’. Això significa que la terra ha ensenyat el llenguatge als humans que l’habitaven. La forma com moltes cultures han sobreviscut es a través de parlar el llenguatge que la terra els ha ofert com a ensenyament.

També moltes cultures indígenes empren la mateixa arrel per denominar la terra i el cos humà. Això significa que la carn del nostre cos no és res més que bocins de terra que incorporem a través de les coses que la terra ens ofereix i nosaltres mengem.

Nosaltres som part de la terra, del lloc que habitem. No reconèixer això i no celebrar-ho vol dir estar desposseït de llenguatge i desposseït de la terra. Vol dir ser una persona des-plaçada.

Estar arrelat a la terra, conèixer i parlar el llenguatge que la terra ens ha ofert, ser guardians dels llocs on vivim i tenir-ne cura, tot això vol dir ser indígena en ple segle XXI.


Com tornar a ser indígena avui a la riba del mediterrani?

Avui, en el segle XXI, per tornar a ser indígena a la riba del mar Mediterrani on la Terra ens ha ofert la llengua catalana, vol dir recuperar les arrels que els humans tenim amb la terra, vol dir defensar activament el llenguatge que la terra ens ha ensenyat, vol dir esdevenir guardians dels llocs on habitem. Vol dir, tenir cura dels indrets on vivim.

Avui, ser indígena a la riba del mar Mediterrani vol dir defensar la terra de les agressions que pateix, vol dir desenvolupar sistemes de subsistència que respectin la vitalitat i la salut dels sistemes naturals, vol dir emprar la llengua que la terra ens ha ofert.

No reconèixer tot això i no celebrar-ho, vol dir estar desposseït de la llengua catalana i desposseït de la terra. Vol dir, ser una persona des-plaçada dins de les terres de parla catalana.

Declaració sobre la llengua.

La revista de poesia Reduccions, vinculada a la Universitat de Vic, fundada el 1977 per Miquel Martí i Pol, Antoni Pous, Jordi Sarrate, Segimon Serrallonga, Lluís Solà i Ricard Torrents, en arribar al número 100, va publicar la següent Declaració sobre la llengua

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG