Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
President verd a Austria | Petit i liure | Jill Stein for President! | 11 setembre | Green New Deal | PEC 2006-2015 | L´Europa dels Pobles | Agenda Residu Zero | Letter to the European Green Parties | El discurs del President de la Generalitat | Un exemple | 20 anys | Municipi lliure i verd | Una altra Barcelona és possible! | Insubmissió al petroli! | Energies lliures | Aigua per a la vida | La pax economica, és realment la Pau? | La bici a les ciutats |

Política Verda

Per una Europa dels Pobles en Pau amb el Planeta!
Diem NO al Tractat Constitucional de la Unió Europea

‘Vagin doncs les meves simpaties cap aquelles persones que volen reduir al mínim les interrelacions econòmiques entre les nacions, i no cap aquelles que volen embolicar encara més la troca. Idees, coneixements, art, hospitalitat, viatges, . . . han de ser, per la seva pròpia essència internacionals. Però deixem que els articles siguin de producció nacional sempre que sigui raonable i convenient. I sobretot que les finances siguin fonamentalment nacionals’, John Maynard Keynes (citat en l’article ‘Los peligros del libre comercio’, Herman E. Daly, Investigación y Ciencia, enero 1994).

Serveixi aquesta cita d’un reconegut economista per iniciar la crítica d’Els Verds – Alternativa Verda al Tractat Constitucional de la Unió Europea.

Abans però, cal posar de manifest que és un tractat entre els Estats europeus que substitueix els tractats fina ara vigents. I que aquest tractat ja ha estat aprovat pels representants dels Estats-Nació, cosa que fa que, a hores d’ara, la UE estigui governada pel Tractat Constitucional i pel Tractat de la Comissió Europea de l’Energia Atòmica – CEEA (EURATOM), el qual continua vigent sense que el Tractat Constitucional en modifiqui res. El referèndum convocat només és per ratificar una decisió ja presa d’antuvi.

Només cal fer una ullada al text per adonar-se què és i quines prioritats té. En tot el Tractat es dona una gran preponderància als Estat-Nació, sense que és digui una paraula de les entitats existents dins dels Estats (Lander, Comunitats Autònomes, regions, etc). Com que els Estats-Nació han sigut i són un instrument per justificar les agressions de l’industrialisme productivista contra els sistemes naturals i socials, continuar donat als Estats-Nació un paper proponderant, sense que hi hagi un contrapès a escala més local (regions) no significa cap avenç respecte de la situació existent abans d’adoptar el Tractat Constitucional.

Pel que fa a la Part I, destaca entre els objectius (Art. I-3, apartat 3) que s’identifica la sostenibilitat amb creixement econòmic (. . . desenvolupament sostenible . . . basat en un creixement econòmic . . . en una economia de mercat altament competitiva) quan la sostenibilitat no vol dir res més que ‘viure bé sense fer mal bé’ o el que és el mateix: aprofitar els bens comuns locals, amb tecnologies netes i al servei de les comunitats locals. I això no casa de cap manera ni amb el creixement econòmic, ni que sigui equilibrat, ni que sigui en una economia social. Tampoc es descuida de dir que promourà el progrés científic i tècnic. Ens preguntem: per a què i al servei de qui? Per a produir organismes genèticament modificats, que contaminen la mateixa arrel de la vida? Per generar electricitat a partir de la fissió de l’àtom, que enverina radioactivament la biosfera? Per continuar amb la petroliaddicció que destarota el clima de la Terra?.

També destaca que entre els òrgans consultius hi ha un Comitè Econòmic i Social. Els pares de la nostra Europa ni tan sols se’ls ha acudit ampliar la visió del segle XIX amb la que ja és vigent des de la segona part del segle XX: un Comitè Ecològic, Econòmic i Social, com el segle XXI demana. Això si, no s’oblida pas de crear una Agència Europea de Defensa (reforçar el sector industrial vinculat a les armes), quan la Unió Europea hauria de ser un exemple de desarmament. I consagra la democràcia representativa que no és altra cosa que el segrest de la democràcia, entesa com a participació directa en els afers que ens afecten.

La Part II del Tractat Constitucional està dedicat als Drets (inclou un llistat exhaustiu dels Drets fonamentals de la ciutadania europea: dignitat, llibertats, igualtat, solidaritat, ciutadania, justícia). No hi ha ni una paraula referent a les Responsabilitats de la ciutadania europea, quan el segle XXI serà el segle de l’assumpció de responsabilitats (per exemple: responsabilitat de practicar un estil de vida que no posi en perill la supervivència a la Terra). S’ha perdut la gran oportunitat d’incloure-hi els principis de la Carta de la Terra (www.earthcharter.org) : respecte i cura de la comunitat de vida, integritat ecològica, justícia social i econòmica, democràcia, no-violència i pau; l’únic document que els Estats-Nació no van voler adoptar a la Cimera de la Terra (Río, 1992).

Les polítiques conformen el Títol III del Tractat Constitucional i el seu gruix. De les polítiques i accions internes hi dominen el mercat interior i la política econòmica i monetària (62 pàg.), en front de les demés polítiques (només 41). Les polítiques de medi ambient es ventilen en 2 articles, la de protecció del ‘consumidors’ en un sol article, la política energètica es ventila també en un article, la cooperació amb tercers països en 6 articles. Comparativament, a la política de foment de la mobilitat (insostenible) de bens i persones, s’hi dediquen 10 Articles (més 2 a la de xarxes transeuropees). I a la política de recerca i desenvolupament, 8. Pel que fa al medi ambient és una política merament ambientalista, que de cap manera es basa en la necessària política d’integritat ecològica que demana el segle XXI. Ni tan sols s’ha enfocat cap a la sostenibilitat. En quan a l’energia, és una política convencional, que en cap cas es fixa per objectiu disposar d’un sistema energètic distribuït, eficient, net i renovable. Això si, amagat en el Protocol 36 hi ha el manteniment del Tractat de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA), més conegut com EURATOM (que va néixer l’any 1957 per potenciar de l’energia nuclear), una veritable aberració en ple segle XXI. I pel que fa referència al Banc Europeu d’Inversions, ni una paraula que vinculi les inversions amb la integritat ecològica. Es manté l’obsolet concepte de desenvolupament vinculat al creixement econòmic, quan el planeta que ens acull ja dona senyals de no poder aguantar més aquest enganyós mite del ‘creixement’ i quan el que s’hauria de fomentar és el creixement intern de les persones, l’únic que la Terra pot suportar.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG