Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Resistències
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
President verd a Austria | Petit i liure | Jill Stein for President! | 11 setembre | Green New Deal | PEC 2006-2015 | L´Europa dels Pobles | Agenda Residu Zero | Letter to the European Green Parties | El discurs del President de la Generalitat | Un exemple | 20 anys | Municipi lliure i verd | Una altra Barcelona és possible! | Insubmissió al petroli! | Energies lliures | Aigua per a la vida | La pax economica, és realment la Pau? | La bici a les ciutats |

Política Verda

L’ECOLOGIA POLÍTICA FARÀ 20 ANYS A CATALUNYA, LA TARDOR DEL 2003, CELEBREM-HO !

1.- Breu recorregut per 20 anys d’ecologia política catalana.

A la tardor de 1983 s’iniciava a casa nostra, Catalunya, el camí de l’ecologia política. Era el 8 i 9 d’octubre quan una assemblea del Moviment Ecologista Català, celebrada a la Bisbal d’Empordà, acordava ‘convertir-se en organització política respectant els principis i objectius del MEC’. Un més després i al mateix lloc, s’acordaven les bases organitzatives i s’adoptava el nom d’Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya).

Des dels seus inicis, AV(MEC) va manifestar que era un nucli de persones disposades a fer créixer ELS VERDS a Catalunya (això va ser la raó per no fer servir aquest nom i ‘Fem créixer Els Verds’ va ser el lema a les primeres eleccions on es varen presentar candidatures verdes: les generals de 1986). També des dels seus inicis AV(MEC) va manifestar que era una opció política verda estrictament catalana i que només es vincularia a un projecte verd estatal si aquest es basava en una estructura confederal.

Això va fer que AV(MEC) participés amb una nombrosa delegació a la ‘Conferència de los Verdes del estado español’ que es va reunir a la Universitat de Màlaga durant el solstici d’estiu de 1984. Allí es varen consensuar les bases per bastir una organització política verda de caràcter confederal a nivell de l’Estat espanyol. També AV(MEC) va organitzar a Cardedeu el I Congrés de ‘Los Verdes - Els Verds - Berdeak - Os Verdes’. Ja aleshores, els membres d’AV(MEC) que participaren en el congrés varen criticar durament els estatuts inscrits al registre del ‘Ministerio del Interior’ perquè no respectaven la base confederal acordada a Màlaga. Posteriorment (juny 1984) AV(MEC) es va retirar del procés estatal de constitució de ‘Los Verdes’ en constatar la ‘manca de voluntat confederal dels altres col·lectius verds espanyols’.

El temps va anar passat, i el naixent projecte de l’ecologia política catalana va ser aleshores i continua essent avui combatut de moltes formes. Una d’elles va ser a través de la presentació a les eleccions d’altres llistes ‘verdes’ a les circunscripcions catalanes: vàrem haver de sentir la vergonya de veure com partits sense cap credibilitat ecologista (com ara el Partit Ecologista de Catalunya, branca catalana del ‘Vertice Español Reivindicación del Desarrollo Ecológico’, amb les sigles de PEC-VERDE o ‘Los Verdes Ecologistas’, vinculats a ‘La Comunidad’ del guru sudamericà Silo) es presentaven a les eleccions i dividien el vot verd a Catalunya. També vàrem haver de competir amb partits verds espanyols (com ara ‘Lista Verde’ o ‘Los Verdes’) que presentaven llistes a les circunscripcions catalanes. Una altra forma de combatre el projecte polític verd català va ser el reiterat intent de subordinar l’opció política verda catalana a un projecte verd estatal. Primer va ser a través de l’anomenada ‘Federación Catalana de Los Verdes’ (a mitjans dels anys 80), després va ser a través d’Alternativa Ecologista de Catalunya (que va manifestar reiteradament que era la única organització reconeguda pel ‘Los Verdes’ i per la Federació Europea de Partits Verds). Després va ser, l’esperpèntica operació complotista realitzada per aquelles persones que manipularen burdament l’assemblea general d’EV(CEC) el 21 de març de 1998 i tot fent servir el nom d’Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya) anaren corrent cap a les Espanyes a la recerca d’un reconeixement polític que aquí no tenien ni s’havien guanyat. Finalment ha sigut la travestida IC amb l’afegitó ‘Verds’ qui ha fet el mateix camí, i a hores d’ara ‘llueixen’ d’haver-se vinculat al partit espanyol de ‘Los Verdes’, ara amb el nom de ‘Los Verdes-Izquierda Verde’. Com si la credibilitat i la legitimitat d’Els Verds és podés atorgar des d’alguna instància superior!, sigui a les Espanyes, sigui a Europa.

L’abril de 1993, quatre organitzacions polítiques feien néixer Els Verds (Confederació Ecologista de Catalunya). Eren Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya), Els Verds (procedents de l’antiga Federación catalana de Los Verdes), el Moviment d’Esquerra Nacionalista - Ecologistes de Catalunya i Alternativa Ecologista de Catalunya (que es va fer enrera després d’haver-se realitzat el Congrés fundacional i va romandre al marge).

A la primavera de 1995 EV(CEC) decidia fer una coalició electoral amb Iniciativa per Catalunya. Així, la coalició Iniciativa - Els Verds, va fer que per primera vegada hi hagués regidor(e)s verds a algunes poblacions catalanes importants: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Viladecans, Olot i Lloret de Mar. No era pas la primera vegada que sortia elegit algun càrrec verd, ja que a les eleccions municipals de 1987 va sortir elegit un regidor d’Alternativa Verda a Ponts, amb més de l’11 % dels vots, vinculat amb el moviment d’oposició a la construcció de l’embassament de Rialb. Dissortadament, aquesta persona va patir un greu accident i es va mal guanyar l’experiència.

Certament amb contradiccions, però amb avenços notables pel que fa al paper de l’ecologia política, es va anar fent camí en el marc de la Coalició IC-EV: obrint el debat de la sostenibilitat urbana i del país, fent canviar la política de residus a l’AMB, introduint l’eficiència energètica en la gestió quotidiana de les administracions municipals, començant a introduir les energies renovables a les ciutats, etc. Des de la Regidoria de Ciutat Sostenible a l’ajuntament de Barcelona es va donar suport a nombroses iniciatives social-ecologistes: BarnaGEL, BarnaMIL, la casa solar autònoma, el balcó comestible, contra el comerç de fusta dels boscos tropicals, a favor del reciclatge, la Fira per la Terra, etc.

Mai amb tan poca força i amb tan pocs mitjans l’ecologia política catalana havia influït tant. Quin hauria de ser ara el nou repte ?. Estic convençut que ara el repte és consolidar els avenços i reforçar una alternativa política verda catalana, tot creant un marc on es puguin desenvolupar amb normalitat les entitats socials (ONG, empreses, etc.) que fan de l’ecologia, de la regeneració ecològica i de la sostenibilitat la seva forma de viure personal i col·lectiva.

És cert que a la vida dels col·lectius humans, igual que a la Natura, hi ha períodes de naixement, de creixement, d’estabilització, de decrepitud i finalment de mort. Amb Els Verds passa el mateix. Avui es pot donar per tancada una etapa que ens va menar des del naixement d’AV(MEC) fins a la nostra presència a les institucions com EV(CEC), tot havent fet una coalició electoral amb IC. Després dels esperpèntics fets protagonitzats per un grup de persones que no han sabut, o no han volgut, adaptar-se a la nova situació, i han demostrat amb les seves paraules i amb els seus actes el que no ha de dir i no ha de fer una organització política ecologista, va ser el moment de continuar i fer créixer, una altra vegada, l’organització política verda catalana, en el nou marc que s’havia anat creant al llarg dels darrers temps.

Amb la crisi d’EV(CEC) al març de 1998 hi va haver un moment que semblava que la sortida podia haver sigut una confluència política amb IC, de forma més estable que la coalició únicament electoral, tot salvaguardant la identitat verda. Aquest va ser el missatge que es va llençar el 19 de juny de 1998, des del Pati Llimona (Barcelona), tot realitzant un acte de reafirmació de l’ecologia política catalana davant l’assistència de més de 200 persones. Allí es va presentar ELS VERDS per una opció política verda catalana i es va reivindicar la continuïtat amb el passat, l’afirmació amb el present i la projecció cap al futur. Persones ben significades de l’ecologisme cívic, social i professional hi varen ser presents i/o enviaren missatges de suport i solidaritat. Es pot dir que ha estat l’acte més important que l’ecologia política ha fet mai a Catalunya.

Aquest va ser el repte i a ell dedicàrem els nostres esforços fins l’estiu de 1999. Però la prepotència d’IC, rebatejada com ICV en un acte de pura ‘pirateria política’, va fer impossible la confluència, de manera que l’estiu de 1999, un grup de persones de clara trajectòria ecologista vàrem tornar fer néixer Alternativa Verda amb el nom d’Els Verds – Alternativa Verda.

Va ser la millor forma de continuar la tasca iniciada. Feia aleshores justament 15 anys de la fundació d’AV(MEC) a La Bisbal d’Empordà. I no defallirem fins assolir que a Catalunya hi hagi una alternativa política verda respectada i seriosa, amb credibilitat davant la societat catalana i rigorosa en els seus plantejaments, i independent de qualsevol organització verda espanyola. Aquest va ser el repte aleshores i continua essent-ho ara mateix. Totes i tots hi esteu convidats a participar-hi i/o donar-hi suport.

2.- Una valoració dels 20 anys d’ecologia política catalana.

Ja des dels seus inicis l’opció feta l’any 1983 va ser polèmica. No solament els mateixos partits sorgits durant la transició veien en l’ecologia política una força política competidora, sinó que també algunes persones del moviment ecologista cívic tenien desconfiança vers l’acció d’una força política verda.

Pot ser les aportacions més significatives d’AV(MEC) no varen pas ser en el camp de la política, tot i que AV(MEC) ja va mostrar l’any 1987 que es podien assolir resultats electorals bons a nivell local.

Va ser precisament en el camp de la resistència ecologista on AV es va destacar més. Així va assolir la condemna dels directius de la Central Tèrmica de Cercs per delicte ecològic, l’any 1988 (la primera de l’estat espanyol), després d’haver exercit l’acció penal popular l’any 1984 i d’haver esmerçat en l’afer un grapat de diners. Val a dir, encara que sigui de passada, que el flamant Ministro del govern Aznar, el Sr. Josep Piqué, aleshores Director General al Departament d’Indústria de la Generalitat, va haver de lliurar les dades de les emissions contaminants de la C.T. de Cercs que estaven dipositades a la Generalitat després que el Defensor del Pueblo l’obligués a fer-ho, doncs s’hi havia negat quan AV(MEC) les hi havia sol·licitat. Un altre acte de denúncia important fet per AV va ser també posar en evidència (juny 1989) que les centrals nuclears d’Ascó contaminen radioactivament el llit del riu Ebre, tot demostrant que es detectaven isòtops radioactius procedents del nucli dels reactors tant en els fangs del llit del riu com en la seva flora aquàtica.

En el camp polític, la divisió del vot verd va fer que s’emprengués una nova dinàmica de cara a assolir la unificació de les diverses organitzacions que havien anat sorgint a Catalunya, fet que s’aconseguí l’any 1993, tot i que el sector més espanyolista-estatalista que havia participat en el procés de confluència mai es va integrar en el nou projecte. La mística ‘unionista’ que algunes personalitats eminents de l’ecologisme defensaven, va quedar desmentida pel fets de les eleccions generals de 1994, ja que tot hi anar juntes les diverses formacions verdes els resultats electorals no foren pas més bons que altres vegades.

Va ser aleshores quan es va iniciar el camí per explorar acords electorals amb formacions polítiques que podessin sintonitzar amb els plantejaments polítics verds, cosa que es va traduir, el maig de 1995, en la Coalició Electoral Iniciativa - Els Verds. Els resultats estan a la vista: regidors verds a diversos municipis catalans. Es va repetir la coalició a les eleccions autonòmiques i també aquí s’assolí un escó al Parlament de Catalunya (val a dir, de passada, que tant en aquest cas com en algun altre a nivell municipal, les persones que resultaren escollides no varen pas estar a l’altura de les circumstàncies).

Les contradiccions sorgides a partir del moment quan s’assoliren els primers regidors verds, va fer que es desenvolupés una altra crisi, semblant a la que viu el moviment ecologista cívic, doncs la transició d’una situació de fer oposició a determinats projectes a una altra d’haver de proposar alternatives concretes, no es fàcil d’assumir per algunes persones.

3.- El futur de l’ecologisme a Catalunya.

El moviment ecologista modern ha anat sorgint a mesura que els humans ens hem anat adonant de les agressions que les forces socials dominants, la seva concepció del món i l’estil de vida que imposen, van fent sobre els sistemes naturals i la diversitat de cultures vivents.

En néixer l’ecologisme es va autoafirmar per oposició a aquelles actuacions que es traduïen en agressions a la natura. Però la part més lúcida de l’ecologisme mai s’ha aturat en aquest estadi, sinó que ha anat proposant i desenvolupant alternatives concretes a cada agressió ecològica concreta, emmarcat tot plegat en una alternativa global.

Si bé l'ecologisme opositor va ser adequat en el passat, ara quan un sector de l’industrialisme comença a caminar cap a la producció ecològica (avui es parla de metabolisme industrial - incorporar les formes de fer de la natura en el sí dels sistemes de producció), ja no té cap mena de sentit continuar únicament per aquest camí. Aquell ecologisme avui ja no té futur.

Amb l’ecologisme polític ha passat el mateix. Quan va néixer a Catalunya (l’any 1983), es va esforçar per plantejar alternatives concretes i superar l’oposicionisme. De fet però ha anat arrastrant la mentalitat oposicionista. A partir de l'acostament a IC és quan s'entra de ple en l’elaboració de propostes. Els programes electorals de la coalició IC-EV en són la mostra: Agenda 21 local, tractament ecològic dels residus, ús eficient de l’energia, energies renovables, . . .

En assolir càrrecs electes verds és quan s'aguditzaren les contradiccions entre la via oposicionista i la via de proposar i crear alternatives. Doncs fer que les alternatives vagin essent incorporades en actuacions de govern és un procés ben diferent del procés oposicionista. I més quan ni els governs en els que Els Verds participaven eren majoritàriament ecologistes (ni els ecologistes hi representàvem una minoria ben forta), ni una part important de la societat catalana adoptava posicionaments ecologistes.

Massa vegades la incapacitat d’elaboració de propostes fa que es vulgui continuar practicant l’oposicionisme a tot i a tothom i un radicalisme verbal. És la opció més fàcil ja que no compromet a res. El que no és tan fàcil és acompanyar el no amb la proposta concreta de fer. Quan les persones que sempre o gairebé sempre han actuat 'per oposició a alguna cosa' es troben amb la nova situació en la qual hi ha persones de la pròpia organització que tenen responsabilitats polítiques i les exerceixen, tenen davant seu dues opcions: a) evolucionar cap a la recerca i la pràctica d'alternatives (complementant la tasca de les persones que exerceixen responsabilitats institucionals), o b) involucionar i repartir culpes a tort i a dret (cercant la culpa de la pròpia incapacitat i/o immobilisme en els altres, be siguin persones de la pròpia organització, be siguin altres persones d'organitzacions diferents a la pròpia, però amb les quals hi ha una certa relació de treball en comú).

Aquesta va ser la situació que es va manifestat dins d'EV(CEC). Superar aquesta situació, implicava primer de tot voluntat de treball individual, col·lectiu i en comú, a més de claretat, transparència, sinceritat, companyonia i tot el que es necessari per anar teixint els fils de la trama que ha de ser la base d'una societat ecològica - en pau entre els humans i en pau amb la natura. Mai amb l'aiguabarreig d'un complotisme tronat i una mena d'assemblearisme esquerranista mal entès es possible construir cap societat ecològica (ni, per descomptat, cap organització de l'ecologia política).

Estem convençuts que el futur de l'ecologisme polític a Catalunya passa per l'aprofundiment de la via iniciada l'any 1983 – Alternativa Verda, com organització cívico-política. És la única forma de poder anar obrint i mantenint espais de creativitat ecològica en un marc de grisor dominant. Però si volem que l'ecologisme polític tingui influència, ara i avui, en el si de la societat catalana s'han d'abandonar les posicions polítiques oposicionistes i culpabilistes i guardar les energies per imaginar i crear alternatives. Només si som capaços de jugar en el si dels espais limítrofs que vàrem obrir (en la coalició electoral i en el govern de la ciutat de Barcelona) el nostre moviment florirà i donarà fruits. Però, igual que la natura, cal ser pacient i actiu alhora, per ajudar a fer néixer i créixer una societat ecològica.

Vagi per davant el nostre compromís de treball amb tothom que, deixant de banda pràctiques polítiques caduques (més própies de l'esquerranisme que de l'ecologisme polític) vulgui anar aprenent les lliçons que la natura ens dona i les vulgui anar plasmant en realitats quotidianes. Doncs del que es tracta és d'aprendre i practicar allò de 'viure be sense fer mal be' i fer que aquest missatge vagi impregnant, poc a poc, tota la nostra societat. I en aquest camí, l'ecologisme polític és més necessari que mai. Però un ecologisme obert, imaginatiu i creador, superador de l'ecologisme oposicionista del passat i de l’esquerranisme heretat del maig del 68, que engresqui a una bona part de la societat catalana en el camí de transformar l'actual situació de degradació ecològica i social cap una societat en pau entre els humans i la natura i en pau entre les persones.

Barcelona, solstici d’hivern de 2002

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG