<

 Nuclear? No gràcies
 EG i OGM
 Grup de tòxics
 Ecologisme pràctic
 Ecologisme: bases teòriques
 Ecologisme: clàssics
 Ecologisme: emergències planetàries
 Novetats
 Agenda
 e-Biblioteca
 Documentació
 La Revista
 Vincles
 Una sola terra
 Venda Llibres
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
Degrowth | Coronavirus | Harmony with Nature | biodiversitat | canvi climàtic | petroli | planeta viu | fills i filles de la Terra |

Ecologisme: emergències planetàries

DEGROWTH - DECREIXEMENT

Dia del Decreixement: 6 de juny

la xarxa del decreixement proposta que el dia 6 de juny sigui el Dia Global del Decreixement - Bona vida per a tots i totes. Vegeu la web Global Degrowth Day

.

Degrowth: New Roots for the Economy

El 13 de maig de 2020, es fa pública la carta oberta "Degrowth: New Roots for the Economy", amb el suport de 1.161 persones i 69 organitzacions.

El text en català "Decreixement: unes noves arrels per l'economia"

.

Decreixement: unes noves arrels per a l’economia

Reimaginant el futur després de la crisi del Coronavirus

La pandèmia del Coronavirus ja s’ha endut innombrables vides i encara no se sap com evolucionarà en el futur. Mentre les persones en la primera línia de l’atenció sanitària i de l’abastiment social bàsic estan lluitant contra la propagació del virus, cuidant les persones malaltes i fent funcionar les coses essencials, una gran part de l’economia s’ha aturat. Aquesta situació és paralitzant i dolorosa per a molta gent, i provoca por i ansietat als nostres éssers estimats i a les comunitats a què pertanyem, però també és un moment per impulsar col·lectivament noves idees.

La crisi desencadenada pel Coronavirus ha posat al descobert moltes debilitats de l’economia capitalista, obsessionada amb el creixement, com la inseguretat laboral i alimentària de moltes persones, els sistemes de salut deteriorats per anys d’austeritat i ajustos econòmics, i la infravaloració de moltes de les professions més essencials. Aquest sistema, basat en l’explotació de les persones i de la natura, malgrat que és severament propens a patir crisis, es considera com a normal. Tot i que l’economia mundial produeix molt més que mai, falla en la cura dels éssers humans i del planeta, mentre acumula riquesa en poques mans i el planeta és arrasat. Milions d’infants moren cada any per causes evitables, 820 milions de persones estan desnodrides, la biodiversitat i els ecosistemes s’estan degradant i els gasos d’efecte hivernacle continuen augmentant, fet que està provocant un violent canvi climàtic antropogènic: pujada del nivell del mar, tempestes devastadores, sequeres i incendis que devoren regions senceres, entre d’altres fenòmens.

Durant dècades, les estratègies dominants contra aquests mals han consistit en abandonar la distribució econòmica a les forces del mercat i atenuar la degradació ecològica mitjançant el desacoblament i el creixement verd. Això no ha funcionat. Ara tenim una oportunitat per construir sobre la base de les experiències de la crisi del Coronavirus: des de noves formes de cooperació i solidaritat que estan florint arreu fins al reconeixement generalitzat dels serveis socials essencials com la sanitat i el treball de cures, l’abastiment d’aliments i la gestió de residus. La pandèmia també ha portat els governs a prendre mesures sense precedents en temps de pau, de manera que s’ha demostrat el que és possible quan hi ha voluntat d’actuar: les reestructuracions dels pressupostos, la mobilització i redistribució dels diners, la ràpida expansió dels sistemes de seguretat social i l’allotjament per a persones sense llar.

Al mateix temps, hem d’estar alerta davant de l’augment de les preocupants tendències autoritàries, com els sistemes de vigilància massius i les tecnologies invasives, el tancament de fronteres, les restriccions del dret de reunió i l’explotació de la crisi per part del capitalisme del desastre. Hem de resistir fermament aquestes dinàmiques, però no aturar-nos aquí. Hem de començar una transició cap a un tipus de societat radicalment diferent. En lloc d’intentar desesperadament tornar a engegar la destructiva maquinària del creixement, proposem construir sobre la base de les lliçons apreses del passat i de l’abundància d’iniciatives socials i solidàries que han brotat arreu del món durant aquests darrers mesos. Al contrari del que va passar amb la crisi financera del 2008, hem de salvar les persones i el planeta en lloc de rescatar les grans corporacions, i emergir d’aquesta crisi amb mesures de suficiència en lloc d’austeritat.

Així, nosaltres, les persones signants d’aquesta carta, oferim cinc principis per a la recuperació de la nostra economia i la creació d’una societat justa. Per desenvolupar les noves arrels d’una economia que funcioni per a tots i totes, necessitem:

1) Posar la vida al centre dels nostres sistemes econòmics.
En lloc del creixement econòmic i la producció de residus, hem de posar la vida i el benestar al centre dels nostres esforços. Alguns sectors de l’economia, com la producció de combustibles fòssils, els exèrcits i la publicitat, han de ser eliminats el més aviat possible, i en canvi cal fomentar-ne d’altres, com la sanitat, l’educació, les energies renovables i l’agricultura ecològica.

2) Reavaluar radicalment en quina mesura i quines feines són necessàries per a una bona vida per a tothom.
Cal que posem més èmfasi en el treball de cures i valorar adequadament les professions que s’han demostrat essencials durant la crisi. Els treballadors d’indústries destructives han de tenir accés a formació per a nous tipus de feines que siguin regeneratives i netes, i assegurar així una transició justa. En conjunt, hem de reduir la jornada laboral i introduir formes de repartiment del treball.

3) Organitzar la societat entorn de la provisió de béns i serveis essencials.
Cal que reduïm el consum i el transport excessius. En canvi, les necessitats humanes bàsiques, com el dret a l’alimentació, a l’habitatge i a l’educació, han d’estar garantides per a tothom a través de serveis bàsics universals o de sistemes de renda bàsica universal. A més, cal definir i aplicar democràticament un mínim i un màxim d’ingressos.

4) Democratitzar la societat.
Això significa que tothom pugui participar en les decisions que afecten les seves vides. Significa especialment més participació per part dels grups socials marginalitzats, així com la inclusió dels principis feministes en les polítiques i el sistema econòmic. El poder de les corporacions globals i el sector financer ha de ser reduït dràsticament a través de la reapropiació i la supervisió democràtiques. Els sectors relacionats amb les necessitats bàsiques com l’energia, l’alimentació, l’habitatge, la salut i l’educació s’han de desmercantilitzar i desfinanceritzar. L’activitat econòmica basada en la cooperació, per exemple les cooperatives de treball, s’ha de fomentar.

5) Sistemes polítics i econòmics basats en el principi de solidaritat.
La redistribució i la justícia —transnacional, interseccional i intergeneracional— han de ser la base per a la reconciliació entre les generacions actuals i les futures, entre els grups socials dins dels països, així com entre els països del Sud Global i el Nord Global. Sobretot, el Nord Global ha de posar fi a les actuals formes d’explotació i fer reparacions per les passades. La justícia climàtica ha de ser el principi que guiï una ràpida transformació social i ecològica.

Mentre tinguem un sistema econòmic dependent del creixement, la recessió serà devastadora. El que el món necessita és Decreixement —una economia planejada però adaptable, sostenible i en reducció equitativa, que ens encamini cap a un futur en què puguem viure millor amb menys. La crisi actual ha estat brutal per a molta gent, i ha colpejat més durament les persones més vulnerables, però això també ens dóna l’oportunitat de reflexionar i repensar. Ens pot fer adonar del que és important de debò i mostra les incomptables potencialitats del Decreixement. Com a moviment i com a concepte, el Decreixement ha estat reflexionant sobre aquestes qüestions des de fa més d’una dècada i ofereix un marc consistent per reimaginar una societat basada en altres valors, com la sostenibilitat, la solidaritat, l’equitat, la convivialitat, la democràcia directa i la joia de viure.

Participa amb nosaltres en aquests debats i comparteix les teves idees en el Decreixement Viena 2020 i en el Dia del Decreixement Global, per construir plegats una sortida deliberada i emancipadora de les nostres addiccions al creixement.

En solidaritat,

Grup de treball de la carta oberta: Nathan Barlow, Ekaterina Chertkovskaya, Manuel Grebenjak, Vincent Liegey, François Schneider, Tone Smith, Sam Bliss, Constanza Hepp, Max Hollweg, Christian Kerschner, Andro Rilović, Pierre Smith Khanna, Joëlle Saey-Volckrick

Aquesta carta és el resultat d’un procés de col·laboració dins de la xarxa internacional pel decreixement. L’han firmada més de 1.000 persones expertes i 66 organitzacions de diferents països.

Podeu veure totes les firmes aquí.

.

.

.

.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG