|
Catalunya ha estat un país tradicionalment preocupat per la defensa del paisatge i el coneixement de la Natura, des de l'escoltisme i l'excursionisme fins a l'arrelament de les teories darwinistes a principis del segle XX.
Ara bé, l'ecologisme - com a nou moviment social ideològicament renovador - s'inicia a casa nostra pràcticament amb la restauració de la monarquia espanyola. L'any 1976, per una part, es va fundar DEPANA - Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural – i per l'altra, es va iniciar la Campanya de Salvaguarda del Patrimoni Natural en el marc del Congrés de Cultura Catalana.
La primera assemblea ecologista va tenir lloc a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) el 6 d'agost del 1976, la qual va quedar reforçada en celebrar-se a Olot (la Garrotxa) l'acte de cloenda de la Campanya de Salvaguarda del Patrimoni Natural promoguda pel Congrés de Cultura Catalana (15-16 octubre 1976). El 6 de novembre la segona assemblea ecologista reunida altra vegada a Torroella de Montgrí va rebutjar la participació de l'ecologisme organitzat a les eleccions municipals.
L'any 1977 es va fundar el Col·lectiu de Periodistes Ecologistes que en ocasió del Dia Mundial del Medi Ambient va iniciar la publicació de la revista Userda, el primer número de la qual duia per títol 'Partidos contaminados'. També al mateix any comença a publicar-se a Barcelona 'Alfalfa: revista de crítica ecològica y alternativas', editada pel col·lectiu 'TARA - Tecnologías Autónomas, Radicales y Autogestionadas'.
A la tercera assemblea ecologista (7-8 d'octubre del 1978), reunida a Ca l'Estany (Gallecs), es varen debatre, per primera vegada a Catalunya, diverses propostes d'estructuració de l'ecologisme com a opció diferenciada dels partits polítics, no arribant-se a cap acord i acceptant-se únicament la necessitat de coordinació.
Des de l'any 1979 fins l'any 1982 es pot dir que a Catalunya hi va haver l'eclosió de nombroses iniciatives ecologistes. Se'n poden citar unes quantes: l'assemblea ecologista a la Cooperativa la Lleialtat (gener 1979, barri de Gràcia, Barcelona), naixement del Comité Antiurani d'Osona i de la Coordinadora d'Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (comarques gironines), organització per primera vegada a Catalunya del Dia del Sol per conscienciar la població sobre la necessitat de desenvolupar les energies renovables (es varen elaborar les 'Bases per a una proposta de pla energètic alternatiu per a Catalunya'), es va fer públic a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada el 'Manifest Ecologista de Prada', manifestacions antinuclears massives a Barcelona i a Tarragona, manifest 'Per una Països Catalans lliures de la nuclearització (promogut pel Grup de Científics i Tècnics per Un Futur No Nuclear), assemblea ecologista a Olot (setembre 1981, on es proposa organitzar políticament l'ecologisme, al marge dels partits polítics), manifest per a la protecció dels Aiguamolls de l'Empordà (promogut per IAEDEN i DEPANA), etc.
Durant tots aquests anys els ecologistes participen en diverses manifestacions antinuclears contra les centrals que es construïen a Catalunya i manifestacions anti-mines d’urani contra els projectes d’obrir mines a Catalunya. Totes elles aplegaren milers de persones.
Del 1983 fins el 1993 l'actuació AV es va caracteritzar per les seves accions innovadores en el si de l’ecologisme català. En aquesta etapa, A.V. va tenir actuacions cíviques ben remarcables: el delicte ecològic de la central tèrmica de Cercs, les emissions radioactives de les centrals nuclears d'Ascó, l'enverinament radioactiu del llit del riu Ebre, el Rally Paris-Dakar, la presentació a Catalunya de l’Informe Brundtland (El nostre futur comú), etc.
|
