<

 Nuclear? No gràcies
 EG i OGM
 Grup de tòxics
 Ecologisme pràctic
 Ecologisme: bases teòriques
 Ecologisme: clàssics
 Ecologisme: emergències planetàries
 Novetats
 Agenda
 e-Biblioteca
 Documentació
 La Revista
 Vincles
 Una sola terra
 Venda Llibres
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
John Papworth | Elinor Ostrom | Manfred Max Neef | Godfrey Boyle | Polly Higgins | Pioners humanisme ecològic | Bill Mollison | Freda Meissner-Blau | Barry Commoner | Wendell E. Berry | Rachel Carson | Ernest Callenbach | Lynn Margulis | Jean Liedloff | Peter Berg | Wangari Maathai | E.F. Schumacher | Thomas Berry | Edward Goldsmith | Ugo Sasso | Andre Gorz | Anita Roddick | Ivan Illich | Murray Bookchin | Starhawk |

Ecologisme: clàssics

JOHN PAPWORTH, L'APÒSTOL DE TOT LO PETIT (1921-2020)

A banda de ser pensador i predicador, mai no va deixar de banda l’activisme


John Papworth va morir, pacíficament a casa seva, als 98 anys, a Purton, un poble de la parròquia de Wildshire, a 130 km de Londres, on s’havia traslladat l’any 1999.

Vaig començar a tenir referències de John Papworth a través de les revistes que va fundar i vaig tenir la gran oportunitat de conèixer-lo personalment l’any 1993, quan va ser Barcelona pel setembre, en ocasió de l’Assemblea del 4rt Món que es va reunir al Centre Martí Codolar d’Horta. Va participar en la manifestació de la Diada i a la festa d’inauguració d’una de les primeres instal·lacions solar i eòliques autònomes, que es feia a Catalunya (Argestues, 1993), realitzada per Ecotècnia S. Coop.

Va néixer a Shoreditch, a l’est de Londres, i va ser criat en un orfenat a Hornchurch, Essex, on el va deixar la seva mare, que treballava de criada. Mai va conèixer al seu pare. Als 14 anys va ser portat a treballar d’aprenent de forner. Va flirtejar amb el comunisme, però va ser expulsat del partit als 6 mesos, per fer preguntes incomodes. Aleshores es va convèncer que les organitzacions partidistes monolítiques no poden respondre a les necessitats de la gent. Posteriorment va treballar de cuiner d’escola, fins que va entrar a la guàrdia interior britànica durant la 2a Guerra Mundial, servint com cuiner.

Després de la guerra va estudiar història econòmica a la Universitat de Londres, on es va fer amic i deixeble de l’historiador econòmic i socialista cristià R. H. Tawney, qui va advertir del perill de la sobrecentralització del poder. A través de Tawney, Papworth va entrar en contacte amb altres pensadors radicals.

L’any 1955, va competir infructuosament per ser elegit diputat pel partit laborista en un districte on sempre guanyava el partit conservador i quan li van oferir presentar-se per un districte on es votava sempre laborista, es va allunyar dels laboristes.

Va entrar en contacte amb la naixent Campanya pel Desarmament Nuclear i va ser un dels del Comitè dels 100 que van ser empresonats un mes per haver fet una assentada davant de l’ambaixada soviètica a Londres, l’agost de 1961. Va deixar escrita a Butlins for intel·lectuals l’experiència de ser empresonat juntament amb alguns dels més reconeguts pensadors radicals, entre ells Bertrand Russell. Per Papworth, “les armes nuclears són la darrera manifestació del ‘big state’ i les societats a petita escala mai voldran aquests horrible armament”.

Adonant-se que Gran Bretanya necessitava una revolució, va anar a Cuba l’any 1962 amb la idea de preguntar a Fidel Castro com començar-ne una. Allí va conèixer la que esdevindria la seva muller, Marcelle Fouquet, amb la qual es va casar l’any següent.

A començaments dels anys 60, va fer amistat amb l’economista austríac Leopold Kohr, creador del concepte “small is beautiful” i de les societats on la democràcia directa i la comunicació cara a cara és la norma. Papworth va ser, de fet, l’iniciador del concepte ‘localisme’, tan en boga avui en dia.

L’any 1966, va fundar la revista Resurgence, juntament amb els economistes Leopold Khor i E. F. Schumacher i el poeta Sir Herbert Read. Amb aquest mitjà, la passió de Papworth pel localisme va generar moltes altres campanyes que s’avançaven al seu temps, inclosa l’agricultura ecològica, les energies renovables generades localment i l’escolarització a casa. En ella, veieren la llum escrits de molts pioners del pensament verd i alternatiu: Ivan Illich, Teddy Glodsmith, John Seymour, Elisabeth Sahtouris, E. P. Thompson, Nicholas Alberly, Kirkpatrick Sale, Petra Kelly, etc.

En va ser editor fins que va rebre un oferiment del president de Zàmbia, el Dr. Kenneth Kaunda. Aleshores va passar la tasca d’editor de Resurgence a Satish Kumar, que l’ha mantinguda i l’ha convertit en una revista de referència pel que fa al pensament ecològic. Resurgence, que encara avui es publica (no fa gaire, Satish Kumar es va retirar) continua essent una de les més respectades revistes de cultura ecològica.

Ànima inquieta que era, va emigrar a Zàmbia, amb la seva família, l’any 1969, per ser assistent personal del president del país, un vell amic seu. Va crear el Servei Industrial del Poble de Zàmbia, que animava a crear petites comunitats per generar economia a petita escala. Va ser ordenat sacerdot anglicà, influït per la profunda fe del seu amic Tawney, a la diòcesi de Lusaka.

De retorn a Londres, l’any 1980, es va establir a St. John Wood i oficiava a la St. Mark’s Church. Papworth es definia com “anglicà, catòlic, quàquer”, doncs mai va ser doctrinari. Va publicar fins i tot la seva versió dels 10 manaments. Deia que “els vells són molt imprecisos i penso que no casen en les condicions modernes”. Entre els 10 manaments de Papworth, es deia “Gaudiràs del regal del sexe, però no procrearàs excessivament; Veneraràs la teva família i el teu barri a escala humana per sobre de totes les formes d’associació humana; No contaminaràs l’aire i les aigües”.

A banda de ser pensador i predicador mai va deixar de banda l’activisme. Va ser arrestat per haver-se assegut amb les cames creuades al pas zebra de l’Abbey Road de Londres (carrer fet famós pels Beatles) amb una cartell que deia “Stop car madness, use buses and trains”.

Va ser en aquesta època quan va començar a publicar la The Fourth World Review per promoure “petites nacions, governades per petits governs”. La FWR es definia com la revista de “the world of small nations, small communities, small farms, small shops, small industries, small banks & the inalienable sovereignty of the human spirit”. La revista promovia les The Fourth World Assemblies, la primera de les quals es va reunir a Londres el juliol de 1981, aplegant representants d’arreu el món, representant petites nacions, minories nacionals, clans, tribus, etc. per ‘declarar la guerra al gegantisme’ i defensant una nova societat de petites comunitats, petites empreses i autogovern a la industria, l’energia, universitats, etc.

El seu pensament està publicat a Small is Powerful: The Future as if People Really Mattered. La persona de John Papworth va ser objecte de dos documentals de la BBC (No Man is an Island i Turbulent Priest).

"G. K. Chesterton deia "No es pot tenir moral sense comunitat. La moralitat és una funció de les relacions entre les persones” i John Papworth va dir: "Si no tornem a viure en comunitats de veïns empoderades, on el sentit de la moralitat i la decència poden expressar-se, no veig moltes esperances per a país".

Descansi en pau!

- 11/9/2020: John Papworth, l’apòstol de tot allò petit, VilaWeb

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG