Principal
|
jpb07
|
jpb06
|
jpb05
|
jpb04
|
jpb03
|
jpb02
|
jpb01
|
Afeg. apartats
Perquè EV-AV?
Crisi d´EV(CEC)
Comunicats
Campanyes
ecologisme de debò ?
Eleccions
Opinió
Conferències
Política verda
Agenda
Vincles
Nosaltres
Estem editan: jpb05
Afegir text:
Título
Subtítulo
Párrafo
indentado
Imatge:
Max. 400x400 pixels.a 72 DPI - gif o jpg
Subtítulo
Opinió Pep Puig
Editar
Eliminar
Título
EL MIRATGE ENERGÈTIC CATALÀ
Editar
Eliminar
Párrafo
Publicat a El Periodico, el 4 de desembre de 2010
Editar
Eliminar
Párrafo
El cas de Catalunya és ben emblemàtic pel que fa a l’energia. Des de la transició, amb la recuperació d’un cert grau d’autogovern, si alguna cosa ha caracteritzat el panorama energètic català ha estat la davallada constant del nivell d’autoabastament d’energia. Solament des de l’any 1990 fins el 2007, ha baixat del 45,3% al 26,5% segons les dades de les estadístiques energètiques de Catalunya publicades per l’ICAEN. Per tant el grau de dependència de Catalunya era ja un 73,5% l’any 2007.
Però aquestes xifres amaguen una realitat encara molt més preocupant, ja que en les estadístiques oficials es considera la producció d’electricitat nuclear com autòctona, cosa ben qüestionable, i, a més a més, es dona a l’energia nuclear un tracte estadístic encara més discutible.
No hi cap raó per considerar la generació d’electricitat a partir de l’urani com una font autòctona d’energia. A Catalunya, per més que un isòtop de l’urani (U-235) es fisioni en el nucli de les centrals nuclears situades en territori català, ni tenim mines d’urani (i tampoc fàbriques de concentrat del mineral), ni fàbriques de transformació de l’òxid d’urani en gas hexafluorur d’urani, ni fàbriques d’enriquiment de l’urani en el seu isòtop U-235, ni fàbriques de combustible nuclear (n’hi ha una a l’estat espanyol, Enusa, que importa tota la matèria primera per fabricar els elements de combustible nuclear que subministra a les centrals). Per què no es dona el mateix tractament a l’urani que el que es dona al gas natural?. El gas natural que s’importa (en forma gasosa per canonada o per vaixell en forma liquada, regasificant-se al port de Barcelona), no te pas la consideració de font d’energia autòctona pel fet que es cremi en centrals tèrmiques situades a Catalunya. Aleshores, perquè a Catalunya es considera autòctona l’energia nuclear?. En conseqüència, si es considera la generació d’electricitat nuclear com energia no autòctona, aleshores el grau de dependència energètica de Catalunya puja força més, fins el 95,8% (un autoabastament de només un 4,2%, l’any 2007).
Per una altra banda, amb l’electricitat nuclear es fa encara una altra ‘trampa’, en aquest cas, estadística. Quan es procedeix a la conversió d’una energia final, com és l’electricitat nuclear generada en els reactors, a energia primària, s’empra un factor de conversió totalment diferent que quan es fa la conversió de l’electricitat hidràulica o eòlica a energia primària. Mentre que en el cas de l’electricitat nuclear s’empra el factor 2530 kcal/kWh, pel cas de l’electricitat eòlica o hidràulica s’empra 860 kcal/kWh. O sigui, que es tracta a la nuclear com si l’electricitat generada s’hagués produït en una central tèrmica convencional de combustibles fòssils. Així els 20.870 GWh generats amb nuclears l’any 2007, es transformen en 5.280 ktep d’energia primària. En canvi si aquests mateixos GWh elèctrics s’haguessin generat amb hidràulica o eòlica, l’energia primària equivalent hagués estat solament 1.794 ktep. Per tant, fent la consideració de tractar l’electricitat nuclear igual com l’electricitat generada amb aigua o vent, el grau de dependència energètica de Catalunya puja fins el 86,2% (el nivell d’autoabastament baixa fins el 13,8%, l’any 2007), tot i considerant la nuclear com font d’energia autòctona.
Però en el cas que no considerem la nuclear com energia autòctona i emprem el mateix factor de conversió que l’electricitat renovable hidràulica o eòlica, aleshores el grau d’autoabastament seria només del 4,9% o el que és el mateix, un grau de dependència energètica del 95,1%.
Tot i que hi ha sectors socials que ens volen fer creure el miratge que Catalunya te un grau d’autoabastament energètic del 26,5%, hi ha força raons per considerar que és molt més reduït que això, cosa que hauria de preocupar enormement a les forces polítiques, tant les que volen augmentar el nivell d’autogovern com les que treballen per assolir la independència del país.
Davant d’aquestes dades, qualsevol política que no passi per un pla d’emergència tendent a reduir amb la màxima rapidesa el molt elevat nivell de dependència energètica que Catalunya te, serà una política, que a més a més d’equivocada, pot portar el país a la ruïna. I en aquesta política hi haurien de ser cridats a jugar no solament les grans empreses energètiques, sinó tota la població, a la que se li hauria de reconèixer obertament el seu dret a captar, generar i usar les fonts d’energia renovable que hi ha a l’entorn. No sembla ser el cas, de la política desenvolupada ni pels governs de CiU ni pels dos governs tripartits que tot i definint-se d’esquerres, res no han fet per garantir l’inalienable dret de les persones a la captació, generació i utilització de les fonts d’energia netes i lliures que flueixen per la biosfera. Tampoc han estat capaços de crear el marc necessari per que la ciutadania pugui exercir les seves responsabilitats pel que fa a l’energia.
Catalunya mai podrà ser plena i realment lliure si no disposa d’un molt elevat nivell d’autonomia energètica o, per què no, fins i tot d’independència energètica. Avui ja hi ha països al món que es plantegen aquesta fita. Com és que a Catalunya cap força política parlamentaria la planteja?
Editar
Eliminar
Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG
