Principal | Cronologia | Intervenció a AG | Carta oberta | Sentència | Les persones | La premsa | Els polítics |

  Afeg. apartats
 Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda
 Vincles
 Nosaltres

Estem editan: Els polítics
Afegir text:
Imatge: Max. 400x400 pixels.a 72 DPI - gif o jpg


Subtítulo Crisi d'EV(CEC) Editar Eliminar
Título ELS POLÍTICS DEL SISTEMA: QUÈ VAN DIR I QUÈ VAN FER? Editar Eliminar
Párrafo Després de la campanya de comunicats de premsa, enviats pels complotistes que s’havien apoderat de l’organització d’EV(CEC), encapçalats per la ‘il·legalment’ nomenada coordinadora política, Roser Veciana, manifestant, primer, que ‘EV(CEC) demanen la dimissió del regidor Puig’ (La Vanguardia 30/4/98) i, després, que ‘EV(CEC) expulsen al regidor Puig’ (La Vanguardia, 6/5/98; El País 7/5/98), vegem quina va ser la reacció dels polítics que estan a les institucions.

1. La reacció del primer partit de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona:

Immediatament els polítics de CiU a l’Ajuntament de Barcelona varen acusar, primer, per mitjà de la premsa (La Vanguardia, 10/7/98) i, després, al bell mig del Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 17/7/98 (La Vanguardia, 18/7/98), a l’alcalde Clos de ‘governar gràcies als trànsfugues’. Així posaven l’etiqueta de ‘trànsfuga’ a en Josep Puig, militant verd i regidor de Ciutat Sostenible (entre 1995 i 1999), pel fet de mantenir-se fidel al ‘contracte’ electoral, assumit davant l’electorat que l’havia votat en el si de la Coalició electoral formada entre IC i EV(CEC), i per plantar cara als ‘complotistes’ que volien ‘visualitzar’ un trencament de la coalició (seguint l’exemple dels militants d’IC i del PCC que ja havien abandonat la coalició electoral IC-Els Verds per crear EUiA).

2. La reacció dels partits del govern i de l’oposició de l’Ajuntament de Barcelona:

Una vegada coneguda la sentència del Jutjat de Primera Instància, en Josep Puig es va adreçar (9/1/2002, núm.registre 2002/0009050-0) a la Regidora de Drets Civils demanant-li, per ètica política, la seva dimissió.

També es va adreçar a l’alcalde de Barcelona (10/12/1999, núm.registre 1999/0447519-2), comunicant-li la sentència i demanant-li que ‘assumint la seva responsabilitat d’Alcalde de la ciutat, procedís a revocar el nomenament de la Sra. Roser Veciana com a Regidora de Drets Civils, doncs la sentència dictada pel Magistrat Jutge de Primera Instància Núm. 30 de Barcelona posa en evidència que aquesta senyora ha tingut una part molt activa en la vulneració dels drets civils de militants de l’organització EV(CEC)’. En aquesta ocasió, l’Alcalde Clos ni tan sols va respondre a la persona que li havia dirigit l’escrit.

En el mateix sentit, en Josep Puig va adreçar una carta a Eugeni Forradellas (10/10/1999), portaveu del Grup Municipal d’ICV, demanant-li que actués en conseqüència, doncs ‘com poden creure els ciutadans i ciutadanes de Barcelona que la Sra. Veciana defensarà els drets civils de tota la ciutadania si en la seva pràctica política ha vulnerat els de les persones que tenia més a prop seu?’. El representant de l’’esquerra transformadora’ tampoc va respondre a la carta.

Uns escrits semblants varen ser adreçats a Joan Puidollers, portaveu del Grup de CiU a l’Ajuntament de Barcelona i al Grup Municipal del PSC. Tampoc varen tenir resposta.

Una vegada, feta pública la sentència ferma per l’Audiència Provincial de Barcelona, anul·lant totes les actuacions que havien fet els complotistes des de l’assemblea del març de 1998, en Josep Puig es va adreçar sengles escrits a l’alcalde de Barcelona (9/1/2002, núm.registre 2002/0009049 i 5/2/2002, núm.registre 2002/0046429-6). En el primer, li va demanar que destituís del seu càrrec la Regidora de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, per ser una persona implicada directament en la vulneració dels drets cívics d’un grapat de militants d’EV(CEC) i ser-ne la màxima responsable política, ja que ella, per pròpia voluntat mai ha presentat la dimissió, com hagués hagut de fer des del moment que el jutjat de primera instància va acceptar a tràmit la demanda (13/5/98). En el segon, li demanava que ‘en el primer Consell Plenari de l’Ajuntament fes tot el que està a les seves mans perquè fos retornada públicament la honorabilitat política a en Josep Puig, que CiU i PP havien posat en qüestió en el Consell Plenari del 17/7/98’.

La resposta de l’alcalde (15/2/2002) no va pas estar a l’altura d’un estadista polític. Deia: ‘no he de valorar una situació que s’inscriu en l’evolució d’una formació política . . . . és en el si d’aquesta formació política . . . on s’haurien de tractar els aspectes que s’escaigui’. Amb la seva carta l’alcalde eludia el fet que és ell el responsable únic del nomenament dels càrrecs que els regidors exerceixen dins de l’equip de govern.

Amb la seva carta de resposta, l’alcalde Clos es va fer responsable de la decisió de mantenir en el seu càrrec (Drets Civils) una Regidora que en la seva pràctica política ha vulnerat els drets democràtics de persones de la formació política on ella militava i en el moment dels fets n’era la màxima responsable política. I en no respondre la demanda que se li feia en la segona carta, l’Alcalde es va fer còmplice de les calúmnies pronunciades pels partits de l’oposició en el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 17/7/98.

Editar Eliminar


 
 
Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG