EDICIÓ D' ALTERNATIVA VERDA ONG (Organització no gobernamental)

Afeg. nous apartats

Prin. tit. esq. AVONG

Prin. tit. dreta EVAV

Prin. tit. inferior

Independència de Catalunya

Ecologisme: bases teòriques

Ecologisme: clàssics

Ecologisme: emergències planetàries

Agenda

Vincles

Cercs

Estem editan: Pepe Mujica

Afegir text:
Imatge:	Max. 400x400 pixels.a 72 DPI - gif o jpg


Párrafo	Ecologisme pràctic	Editar Eliminar

Título	PEPE MÚJICA	Editar Eliminar

Subtítulo	Un exemple de vida coerent amb el seu pensament	Editar Eliminar

Párrafo	El 13 de maig de 2025 va morir Pepe Mujica, pagès i polític uruguaià, que va ser diputat, ministre d'agricultura (2005-2008) i president de la república del Uruguai (2010-2015). Posteriorment va ser senador (2020) per la coalició Frente Amplio. De jove fe ser molt actiu en la guerrilla del Moviment d'Alliberament Nacional - Tupamaros i va passar 15 anys a la presó essent torturat. L'any 1971 va protagonizar una espectacular fugida de la presó de Punta Carretas, juntamente amb el fundador dels Tupamaros, Raul Sendic, i d'Eleuterio Fernandez, Jorge Manera i nombrosos militants, fet que va ser motu d'un film (La noche de 12 años d'Álvaro Brechner). Mujica sempre va viure juntament amb la seva companya Lucía Topolansky a la seva humil xacra de vint hectàrees al Rincon del Cerro a les afores de Montevideo, fins i tot quan va ser president, on treballava la terra amb el seu tractor i després venia els seus productes. La parella va decidir que quan morissin tots dos, la terra passaria a mans del Movimiento de Participación Popular, un partit polític que forma part de la coalició del Frente vAmplio. Per recordar la seva figura, es reprodueix a continuació, traduit al català, l'article que va publicar (14/5/2025) la revista Jacobin: "Pepe Mujica: My Generation Made a Naive Error"	Editar Eliminar

Subtítulo	Pepe Mujica: La meva generació va cometre un error ingenu JOSÉ MUJICA El difunt estadista uruguaià José “Pepe” Mujica argumenta que el capitalisme no són només relacions de propietat, sinó un conjunt de valors culturals que l'esquerra ha d'afrontar amb una cultura de solidaritat.	Editar Eliminar

imatge		Eliminar

Párrafo	La meva generació va cometre un error ingenu. Crèiem que el canvi social només era qüestió de desafiar els modes de producció i distribució de la societat. No enteníem l'immens paper de la cultura. El capitalisme és una cultura, i hem de respondre i resistir el capitalisme amb una cultura diferent. Una altra manera de dir-ho: estem en una lluita entre una cultura de solidaritat i una cultura de l'egoisme. No penso en una cultura que es ven, com la música o la dansa professionals. Tot això és important, és clar, però quan parlo de cultura em refereixo a les relacions humanes, al conjunt d'idees que regeixen les nostres relacions sense que ens n'adonem. És un conjunt de valors no dits que determinen la manera com milions de persones anònimes arreu del món es relacionen entre elles. El consumisme forma part d'aquesta cultura. És una ètica necessària per al capitalisme en la seva lluita per l'acumulació infinita. El pitjor problema per al capitalisme seria que deixéssim de comprar o que compréssim molt poc. I això ha generat la cultura consumista que ens envolta. Però un sistema social capitalista no són només relacions de propietat; també és un conjunt de valors tàcits comuns a la societat. Aquests valors són més forts que qualsevol exèrcit i són la principal força que manté el capitalisme actual. La meva generació creia que canviaria el món intentant nacionalitzar els mitjans de comunicació i la distribució, però no vam entendre que al centre d'aquesta batalla hi ha d'haver la construcció d'una cultura diferent. No es pot construir un edifici socialista amb paletes que són capitalistes. Per què? Perquè robaran les barres d'acer, robaran el ciment, perquè només busquen resoldre els seus propis problemes, perquè així és com estem formats. La meva generació, racionalista amb una visió programàtica de la història, no va entendre que els humans sovint decideixen amb les entranyes i després la seva consciència construeix arguments per justificar les seves decisions. Escollim amb el cor, i aquí la cultura esdevé una qüestió vital perquè tempera la nostra irracionalitat. Per exemple, què va passar amb els nostres líders d'esquerres? Els líders d'esquerra estan malalts i immersos en aquesta mateixa cultura, i per això la seva manera de viure no és un missatge coherent amb la seva lluita. Mireu, deien que era pobre quan era president, però no van entendre res! No soc pobre. Pobre és qui necessita molt. El meu objectiu és ser estoic. I el fet és que si el món no aprèn a viure amb una certa sobrietat, a no llençar, a no malgastar, si no aprèn això aviat, el nostre món no sobreviurà. La set de diners ens incita a seguir comprant coses noves, però sostenir la vida del planeta significa que hem d'aprendre a viure amb el que és necessari i a no malgastar els nostres recursos. Ara, com podeu veure, aquesta lluita és una epopeia cultural. Nosaltres, l'esquerra, hem de construir una línia de pensament diferent de la que tenim. Això significa llençar la nostra connexió amb el capitalisme. Ens vam quedar sense creativitat pel que fa a les idees. Volíem fer el mateix que el capitalisme, però amb més igualtat. I al final, tot això té a veure amb el que considerem que és la bona vida, els valors que podem apreciar a la vida, les coses a les quals podem aspirar. Significa tenir un sentit de límits. Res de més, com deien els grecs. L'esquerra ha de ser fidel a un altre conjunt de valors, i per això insisteixo en el problema de la cultura, en el problema del compromís i en el problema de valorar certes àrees de la vida que el capitalisme no valora. Hi ha molta tristesa a les nostres societats tot i que estan plenes de riquesa. Som un poble sobrealimentat amb societats ofegades per la quantitat d'escombraries que creem. Ho infestem tot, comprem coses que no necessitem i després vivim en la desesperació pagant factures. Hem de proposar una altra manera de viure! Per a mi, l'esquerra ha de ser més revolucionària que mai. Vol dir viure com penses. Si no, acabem pensant com vivim. La lluita és per una societat autogestionària, per aprendre a ser els nostres propis amos i a liderar els nostres projectes comuns. Aquestes coses hauran de ser discutides per una nova esquerra. Crec en l'existència permanent de l'esquerra, però no serà l'esquerra com era. El que era ja no hi és, ha passat! L'esquerra haurà de ser diferent perquè el temps canvia. L'única cosa permanent és el canvi. No suggeriré obstacles a la creació de nous programes revolucionaris. Al contrari! Però no tinc una fórmula màgica. Em sembla que s'ha de fomentar la creativitat, perquè som en un món amb una esquerra vella que viu massa de la nostàlgia, una esquerra a qui li costa adonar-se de per què va fracassar i té moltes dificultats per imaginar nous camins a seguir. Crec que aquest és un moment de molt assaig, de molta experimentació i creativitat. I per a això hi ha alguns paràmetres que podem seguir, perquè, com he dit, la meva generació no va posar prou èmfasi en la cultura. Em refereixo a la cultura inherent a les relacions comunes i ordinàries que té la gent, que, sota el capitalisme, ara utilitza els esdeveniments de la vida quotidiana només per assegurar una major acumulació. La cultura en què estem integrats, en què estem envoltats, només és funcional per a la multiplicació del benefici individual. I aquesta cultura és molt més forta que els exèrcits i el poder militar i tot el demés, perquè aquesta cultura està determinant les relacions permanents de milions de persones comunes a tot el món. I això és molt més fort que la bomba atòmica! Per tant, canviar un sistema sense afrontar el problema d'un canvi de cultura és inútil. Hem de construir un nou sistema i, en paral·lel, una nova cultura, una nova ètica, perquè, si no, tornarà a passar el que vam veure amb la Unió Soviètica, on un moviment revolucionari va fer un gir perfecte de 360 graus per estar al mateix lloc, però molt pitjor! Hem d'aprendre d'aquella derrota, oi? Adaptat de Surviving the 21st Century de Noam Chomsky i José Mujica, editat per Saúl Alvídrez, properament publicat per Verso el setembre de 2025.	Editar Eliminar

Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG