Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
jpb07 | jpb06 | jpb05 | jpb04 | jpb03 | jpb02 | jpb01 | svt71 | svt70 | svt69 | svt68 | svt67 | svt66 | svt65 | svt64 | svt63 | svt62 | svt61 | svt60 | svt59 | svt58 | svt57 | svt56 | svt55 | svt54 | svt53 | svt52 | svt51 | svt50 | svt49 | svt48 | svt47 | svt46 | svt45 | svt44 | st43 | svt42 | svt41 | svt40 | svt39 | svt38 | svt37 | svt36 | svt35 | svt34 | svt33 | svt32 | svt31 | sv30 | svt29 | svt28 | svt27 | svt26 | svt25 | svt24 | svt23 | svt22 | svt21 | svt20 | svt19 | svt18 | svt17 | svt16 | svt15 | svt14 | svt13 | svt12 | svt11 | svt10 | svt09 | svt08 | svt07 | svt06 | svt05 | svt04 | svt03 | svt02 | svt01 | svt00 | xgp07 | xgp06 | xgp05 | xgp04 | xgp03 | xgp02 | xgp01 |

Opinó Santiago Vilanova

Arquitectura i nou país

Publicat a El Punt/Avui el 26 de gener del 2016

Esperem que la nostra Constitució republicana ajudi a impulsar una arquitectura coherent amb els valors de la Carta de la Terra

Feia 48 anys que no havia tornat a entrar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), des que el 1967, desencisat, vaig abandonar els estudis. No sentia satisfets els ideals que em varen motivar a matricular-m'hi el 1965; ideals conreats durant la meva adolescència i influïts pel paisatge garrotxí i l'arquitectura popular.

Hi vaig tornar amb una certa emoció, convidat per parlar amb un màster en Estudis Avançats en Arquitectura dirigit per Estanislau Roca, director del Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC. M'hi va acompanyar també l'amic Felip Pich -Aguilera, un dels més destacats arquitectes bioclimàtics de Catalunya i amb qui vaig fer equip en el disseny del projecte Espai Cousteau-Planeta Oceà que s'havia de construir al port de Sant Feliu de Guíxols.

En Roca és un arquitecte molt sensible amb la protecció de l'entorn i partidari de l'ecourbanisme. Acaba de liderar un projecte d'un gran parc urbà al cor de Xangai (Infrastructural Nature) que ha guanyat el segon premi de la International Student Urban Design Competition.

al màster, en el qual vaig parlar dels principis ideològics de l'arquitectura bioclimàtica, s'hi varen inscriure joves i entusiastes arquitectes llatinoamericans i es va organitzar dies abans de la Cimera del Clima de París (COP 21). Un dels objectius dels assistents va ser interrogar-se sobre si un sector tan contaminant i malversador d'energia com el de la construcció podria reformar-se i esdevenir un motor de l'economia verda. L'arquitectura i l'urbanisme són responsables d'un 45% del consum energètic global i fins un 75% si hi afegim el consum dels moviments de persones i béns que s'hi destinen.

Precisament en la COP 21 es va fer esment del paper decisiu que tindrà la rehabilitació dels edificis antics i l'aplicació de les ordenances solars per la descarbonització de l'actual model energètic incentivat per les perverses subvencions als recursos fòssils.

L'arquitectura basada en l'ús de les energies renovables, l'estalvi energètic, el baix impacte ambiental dels materials i l'optimització dels recursos naturals, no ha estat una fita per als nostres arquitectes més famosos i mediàtics. Vàrem deixar perdre les ocasions dels Jocs Olímpics del 92 i del Fòrum Universal de les Cultures del 2004. Caldrà, però, rectificar.

Josep Lluís Sert, que va esdevenir degà de la Facultat d'Arquitectura de la Universitat de Harvard (1953-69) i la personalitat més representativa del GATPAC, ja va proposar, sense èxit, una càtedra d'Ecologia per regenerar l'ofici. M'ho va explicar en una entrevista: “Varen manifestar-me que desconeixien aquesta disciplina. En aquells anys els grans grups econòmics americans començaven a témer la conscienciació ecològica de les joves generacions i l'impacte que podria tenir sobre l'arquitectura i l'urbanisme […] Sóc partidari d'una teoria ecològica fomentada en una política demogràfica i d'una educació en les escoles, universitats i mitjans de comunicació.” (El Correo Catalán, 31-X-1976).

La Carta d'Atenes de 1933 impulsada per Sert i Le Corbusier, aprovada a la cloenda del IV Congrés d'Arquitectura Moderna, s'avançà a les posicions de la moderna Carta Europea d'Arquitectura Solar de 1996 i als principis ètics de la Carta de la Terra del 2000. La proposta global de les tres cartes és la defensa d'una arquitectura que uneixi de forma creativa els recursos naturals del lloc, la topografia del conjunt, les dades econòmiques i les necessitats sociològiques.

Ugo Sasso (1947-2009), el president de l'Instituto Nazionale de Bioarchittetura d'Itàlia, en un simposi internacional organitzat per Una Sola Terra al Centre de Cultura Contemporània l'abril del 2004, va dir: “L'arquitectura ha esdevingut un circ, un espectacle lamentable. No es tracta de fer una arquitectura bonica pels llibres especialitzats i magníficament editats. Es tracta d'establir una relació emocional amb la casa on vivim. De fer una arquitectura correcta i justa, sortida d'un diàleg interdisciplinari; que utilitzi la presència del sol; que estableixi una relació amb el medi i amb l'home; que no sigui globalitzadora ni uniformitzadora.”

Esperem que el dret als béns comuns naturals i al medi ambient que contingui la nostra Constitució republicana ajudi a impulsar una arquitectura coherent amb els valors de la Carta de la Terra. Una arquitectura i un urbanisme per un nou país.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG