Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
jpb07 | jpb06 | jpb05 | jpb04 | jpb03 | jpb02 | jpb01 | svt71 | svt70 | svt69 | svt68 | svt67 | svt66 | svt65 | svt64 | svt63 | svt62 | svt61 | svt60 | svt59 | svt58 | svt57 | svt56 | svt55 | svt54 | svt53 | svt52 | svt51 | svt50 | svt49 | svt48 | svt47 | svt46 | svt45 | svt44 | st43 | svt42 | svt41 | svt40 | svt39 | svt38 | svt37 | svt36 | svt35 | svt34 | svt33 | svt32 | svt31 | sv30 | svt29 | svt28 | svt27 | svt26 | svt25 | svt24 | svt23 | svt22 | svt21 | svt20 | svt19 | svt18 | svt17 | svt16 | svt15 | svt14 | svt13 | svt12 | svt11 | svt10 | svt09 | svt08 | svt07 | svt06 | svt05 | svt04 | svt03 | svt02 | svt01 | svt00 | xgp07 | xgp06 | xgp05 | xgp04 | xgp03 | xgp02 | xgp01 |

Opinió Santi Vilanova

PUJOL ECOLOGISTA? NO, GRÀCIES

Publicat a El Punt, 14 de desembre de 2007

Els governants, com els empresaris, sempre han idolatrat el creixement del PIB, mai li han restat els efectes de la contaminació del cicle biològic i la pèrdua de sòl fèrtil

Jordi Pujol ha sortit en tots els principals mitjans d'informació del país per la publicació del primer tom de les seves memòries. I en una de les darreres entrevistes se li pregunta si és ecologista. L'expresident pensa que aquesta és la seva i respon al periodista: «Sóc ecologista des de molt abans que es comencés a parlar de l'ecologisme.»

Declaració cínica d'un exmandatari en uns moments que la situació mediambiental de Catalunya no està per fer-hi bromes. Però aquest pioner a vendre pàtries hipotecades requereix, amb tots els meus respectes, una rèplica.

Pujol ha tingut quan ha estat poderós en la banca i en la política poca sensibilitat en l'economia ecològica i les energies renovables. La seva muller, que sembla més simpatitzant de la nostra causa, m'ho va confessar en el Pati dels Tarongers durant una recepció el dia que s'atorgà la Medalla d'Or de la Generalitat al malaurat Ramon Margalef. Em perdonarà que ho expliqui, ja que l'ocasió que ens ocupa s'ho mereix. L'ecòleg acabava de fer un discurs crític sobre la xarxa de carreteres i autovies per no haver respectat la geomorfologia del país. El President, sempre amb l'autoritat de dir la darrera paraula, va rectificar Margalef tot fent elogis al progrés i a les noves comunicacions. Jo havia lamentat la resposta del president mitjançant un comentari que vaig fer a la primera dama, que hi afegí: «No s'amoïni. En Jordi s'ha format en la vella escola dels economistes i banquers. Això de l'ecologia no ho acaba d'entendre.»

La senyora Ferrusola era sincera. Pujol no ha volgut entendre ni dialogar a fons amb el moviment ecologista, com ho va fer Pere Duran Farell, ni ara ni quan els anys vuitanta iniciàvem les primeres mobilitzacions. I és que si realment hagués estat ecologista avant la lettre, com s'acaba d'autoqualificar, no hauria aconseguit ser ni president de la Banca Catalana ni tampoc president de la Generalitat. Podrà ser ecologista un president de la Generalitat, potser, l'any 2050 quan l'economia haurà esdevingut inevitablement ecològica, però no en aquells anys vuitanta del creixement especulatiu i exponencial. Els governants, com els empresaris, sempre han idolatrat el creixement del PIB, mai li han restat els efectes de la contaminació del cicle biològic i la pèrdua de sòl fèrtil. Es pot haver fet els cims de totes les muntanyes catalanes i ser un bon excursionista, i alhora no reconèixer que el pensament ecologista és una forma més coherent i ètica d'entendre el territori que el neoliberalisme o la socialdemocràcia impulsores d'una globalització sense ànima.

L'expresident ha defensat sempre amb convicció un nacionalisme desenvolupista que ha col·laborat a trinxar el país (ara d'això Pujol en diu «transformar la naturalesa») al servei de la indústria automobilística i dels grans lobbies de la construcció. Ell i el seu partit han estat partidaris de la nuclearització (imposada, recordem, pel franquisme). Fins i tot avui dirigents nacionalistes de CiU demanen més centrals atòmiques que farien impossible en el futur la nostra independència energètica, mentre que el president Zapatero ratifica el compromís de tancar-les. És aquest el dret a decidir pel qual ens hem manifestat?

Pujol ha contribuït també en el fet que l'ecologia política sigui un monopoli d'ICV. Recordo un 2 de setembre de l'any 2000 a Olot on s'inaugurava la mostra Imatges i volcans de l'associació Una Sola Terra al Centre Catòlic. Pujol hi era de visita institucional. Al saludar-lo va agafar-me a part per fer-me la pregunta prevista: «Què diuen els ecologistes?» La meva resposta no podia ser una altra que política: «President, els d'Alternativa Verda intentem crear un partit ecologista i nacionalista que ajudi a protegir i defensar el territori.» La resposta va ser fulminant: «Vilanova, per a aquesta tasca ja tenim Iniciativa, que ho fan molt bé.» Em deia que la classe política havia consensuat els antics PSUC per fer aquesta feina. Pel líder convergent el nou espai polític verd estava ben ocupat i això d'alguna manera el tranquil·litzava. Nosaltres, els imprevisibles, l'inquietàvem.

Mesos després d'aquesta trobada en Felip Puig es va treure de la màniga l'econacionalisme com a nou projecte per repensar el catalanisme. Li vàrem respondre, com ho fem ara a l'expresident, que per assumir aquest concepte Convergència havia de començar per canviar el seu programa i la seva idea de país. I li vàrem recordar el text que ens va escriure Joan Oliver sobre la destrucció ecològica titulat «Catalans: alcem el crit!», sermó premonitori ignorat per les hemeroteques nacionalistes. Pere Quart ens deia que un projecte nacional dirigit per líders que veneren la religió del creixement il·limitat, la nuclearització i el consumisme alienant accepta les «eines» de la pròpia derrota. Pujol ecologista? No, gràcies.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG