Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
jpb07 | jpb06 | jpb05 | jpb04 | jpb03 | jpb02 | jpb01 | svt71 | svt70 | svt69 | svt68 | svt67 | svt66 | svt65 | svt64 | svt63 | svt62 | svt61 | svt60 | svt59 | svt58 | svt57 | svt56 | svt55 | svt54 | svt53 | svt52 | svt51 | svt50 | svt49 | svt48 | svt47 | svt46 | svt45 | svt44 | st43 | svt42 | svt41 | svt40 | svt39 | svt38 | svt37 | svt36 | svt35 | svt34 | svt33 | svt32 | svt31 | sv30 | svt29 | svt28 | svt27 | svt26 | svt25 | svt24 | svt23 | svt22 | svt21 | svt20 | svt19 | svt18 | svt17 | svt16 | svt15 | svt14 | svt13 | svt12 | svt11 | svt10 | svt09 | svt08 | svt07 | svt06 | svt05 | svt04 | svt03 | svt02 | svt01 | svt00 | xgp07 | xgp06 | xgp05 | xgp04 | xgp03 | xgp02 | xgp01 |

Opinió Santiago Vilanova

'FRACKING': REGRESSIÓ ENERGÈTICA

Publicat a El Punt/Avui el 14 de març de 2013

La darrera dècada els consumidors elèctrics catalans hem aportat 2.000 milions d'euros per a inversions solars i eòliques que s'han realitzat en altres autonomies i que no han revertit a la nostra estructura energètica

Trenta anys després de la mobilització i victòria final contra la mineria de l'urani a la Catalunya Vella, les multinacionals addictes als recursos fòssils tornen a la càrrega. L'Estat espanyol ens va sorprendre aquell hivern de 1975 publicant al BOE 777.330 hectàrees del territori com a reserva per a prospeccions de minerals radioactius (vegeu Catalunya sota el perill de l'urani, O. Cabré, P. Carbonell, J. Puig i S. Vilanova, Edicions 62, 1981). La inscripció va començar a la zona volcànica d'Olot i continuà a Centelles, Calaf, Terrassa i Santa Coloma de Farners, entre d'altres. Darrere l'operació hi havia els militars de la Junta de Energía Nuclear i dos consorcis internacionals controlats per la Chevron Resources i l'Exxon Mineral Spain. La reacció va ser ràpida: creació de la Coordinadora d'Ajuntaments per una Moratòria Nuclear (Camon), equips científics de contrainformació, manifestacions i acció directa. L'extensió del moviment popular antiurani va fer que el juny de 1981 les multinacionals ianquis abandonessin les prospeccions.

Ara, de nou, es repeteix l'agressió territorial sobre la Catalunya Vella en forma de prospeccions a la recerca de gas i petroli en tres grans àrees: una al voltant d'Osona (batejada com a projecte Leonardo), una segona a les comarques lleidatanes de la Segarra i la Noguera (projecte Darwin) i la tercera al Ripollès i la Garrotxa. En aquesta ocasió les corporacions beneficiades són la canadenca R2 Systemes (i la seva filial Montero Energy) i la britànica Teredo Oils. El primer permís de la direcció general d'Energia i Mines de la Generalitat s'ha fet al municipi garrotxí de Riudaura (ja en peu de guerra).

Amb la mateixa tenacitat que va sorgir la Camon s'ha organitzat una coordinadora d'ajuntaments afectats i s'ha constituït la Plataforma Antifracking de Catalunya. Aclarim-ho: el fracking (fractura hidràulica) és una tecnologia dura i contaminant basada en l'extracció de gas i petroli a 2.000 metres sota terra (les reserves estan incrustades en els estrats de pissarra) i el seu mètode és mitjançant explosions controlades, injeccions d'aigua i compostos químics que fragmenten la roca dura i alliberen els recursos fòssils que contenen. El fracking és en realitat una regressió energètica respecte al model que hauria de frenar el canvi climàtic i posar fi a la nostra dependència exterior.

Aquesta entrega del nostre subsòl a empreses seleccionades pel govern Rajoy, amb la complicitat tàcita de CiU, es produeix al mateix temps que, paradoxalment, s'aprovà al Parlament la declaració de sobirania. El fracking és un frau a la nostra futura independència energètica. Aquesta tecnologia, denunciada per organismes científics independents, com la Union of Concerned Scientist, pels perills ecològics que comporta (contaminació dels aqüífers, emissions cancerígenes i risc de microsismes) hauria d'obligar els nostres polítics a exigir l'aplicació del principi de precaució (article 191 de la UE).

Durant la darrera dècada, els consumidors elèctrics catalans hem aportat 2.000 milions d'euros per a inversions solars i eòliques que s'han realitzat en altres autonomies i que no han revertit a la nostra estructura energètica. Els diferents governs autonomistes de la Generalitat ens han continuat hipotecant a l'urani, el gas i el petroli. El fracking és una conseqüència d'aquest model que ens allunya cada cop més de l'autosuficiència i margina les renovables.

Estiguin segurs, però, els nostres honorables governants, que aquesta nova batalla la tornaran a perdre els moderns espoliadors. Aquests versos que formen part de la poesia Democràcia i urani, escrita per Joan Oliver/Pere Quart a Taradell el setembre de 1979, es poden aplicar també avui al fracking:
“No permeteu que furguin les entranyes
de les nostres planures i muntanyes,
tot envoltant-nos de mortals perills!
Fora i ben lluny aquestes gents estranyes!
Per la vida de tots! Pels nostres fills!”

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG