Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Resistències
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
jpb07 | jpb06 | jpb05 | jpb04 | jpb03 | jpb02 | jpb01 | svt71 | svt70 | svt69 | svt68 | svt67 | svt66 | svt65 | svt64 | svt63 | svt62 | svt61 | svt60 | svt59 | svt58 | svt57 | svt56 | svt55 | svt54 | svt53 | svt52 | svt51 | svt50 | svt49 | svt48 | svt47 | svt46 | svt45 | svt44 | st43 | svt42 | svt41 | svt40 | svt39 | svt38 | svt37 | svt36 | svt35 | svt34 | svt33 | svt32 | svt31 | sv30 | svt29 | svt28 | svt27 | svt26 | svt25 | svt24 | svt23 | svt22 | svt21 | svt20 | svt19 | svt18 | svt17 | svt16 | svt15 | svt14 | svt13 | svt12 | svt11 | svt10 | svt09 | svt08 | svt07 | svt06 | svt05 | svt04 | svt03 | svt02 | svt01 | svt00 | xgp07 | xgp06 | xgp05 | xgp04 | xgp03 | xgp02 | xgp01 |

Opinió de Santiago Vilanova

JOAN FUSTER I L'ENERGIA NUCLEAR

Publicat a El Punt/Avui el 3 de gener de 2013

Fuster considerava que era un risc inevitable

L'obra assagística de 
Joan Fuster (Sueca,1922-1992) té, al meu parer, un punt no debatut. Es tracta del suport que donava a l'energia nuclear i el menysteniment que manifestà envers el moviment ecologista. Els fusterians consideren l'autor de Nosaltres, els valencians (1962) un escriptor connectat amb la intel·lectualitat progressista europea dels anys seixanta i setanta. Però, amb tots els meus respectes, en aquelles dècades pensadors europeistes com ara Heinrich Böll, Ivan Illich, Lanza del Vasto, Bertrand Russell, Denis de Rougemont, entre d'altres, eren crítics amb l'energia atòmica tant civil com militar. I ho eren pel model de societat militarista, centralitzada i tecnocràtica que afavoria, pels antecedents genocides del seu ús a Hiroshima i Nagasaki i per l'enorme perill biològic que comportaven les centrals termonuclears.

El malaurat sociòleg i escriptor Josep Vicent Marqués (València, 1943-2008), amb qui vaig redactar el primer manifest ecologista de l'Estat espanyol, m'havia comentat les opinions de Fuster favorables a l'energia nuclear probablement influenciat pels intel·lectuals comunistes que donaven suport a l'escalada atòmica de l'URSS i callaven davant la nuclearització imposada pel franquisme. “Intenta parlar amb ell i explica-li bé la base política de la nostra causa”, vaig demanar a Marqués. Els mateixos anys en què Fuster era crític amb els activistes valencians contraris a la central de Cofrents, ubicada a la fèrtil vall d'Aiora, al marge dret del Xúquer, agafava empenta el moviment ecopacifista europeu contra la instal·lació dels “euromíssils” i les centrals nuclears.

Ara m'ha arribat un treball del lingüista Guillem Calaforra publicat per les edicions de la Universitat de València sobre Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster (PUV, 2006), una obra que desconeixia i que m'ha deixat perplex. Calaforra demostra que Fuster insinuava una certa connexió entre ecologisme i irracionalisme. L'escriptor, per exemple, no va confiar mai en les solucions “alternatives”, com ara la bicicleta urbana o les energies renovables.

Respecte a l'energia nuclear Fuster considerava que era un risc inevitable, “perquè sense nuclears no hi ha electricitat. I sense electricitat no hi ha cap de les comoditats imprescindibles del món actual”. I arribats en aquest punt no dubtava de tractar amb implacable ironia els “catastrofistes” que s'oposaven activament a la construcció de la central de Cofrents. “Jo no sóc dels qui esperen l'Apocalipsi ara. Potser despús-demà. O despús-demà-l'altre. Quan esclate la nuclear de Cofrents, per exemple.” I escriu també Calaforra: “Perquè l'oposició de l'ecologisme a aquests artefactes –es mire com es mire, un dels símbols dels progrés cientificotècnic– representava per Fuster un exemple més de la temptació irracional de tornar a les cavernes. És a dir: un perill, en el fons. Els ecologistes, aquests petitburgesos aspirants a ascetes, entrarien dins aquella categoria fusteriana dels ‘bromistes' dedicats a difamar la civilització i a exalçar les bondats de la natura”.

Després de llegir l'assaig de Calaforra, com contestar al mestre Fuster? Podria referir-me que avui la potència elèctrica produïda per la “broma” de les energies del sol a l'Estat espanyol és ja equivalent a la creada pel parc nuclear. Però ho faré amb l'essència del discurs pronunciat davant el president de la Generalitat per l'escriptor Haruki Murakami, premi Internacional Catalunya 2011. Les raons de la miopia dels intel·lectuals japonesos envers l'energia nuclear va ser la seva incapacitat de comprendre els valors de l'ecologia per crear una economia alternativa a la crisi del capitalisme de creixement. Fukushima ha significat l'esfondrament del mite del poder tecnològic, la facilitat de corrupció dels científics i la connivència de destacats experts amb la paraula amb governs autoritaris.

L'home lliure i compromès que era Fuster potser no va saber veure en la central de Cofrents el símbol fàctic del franquisme i en l'ecologisme emergent un pensament holístic i humanista per a una societat més justa.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG