Perquè EV-AV?
 Crisi d´EV(CEC)
 Comunicats
 Campanyes
 ecologisme de debò ?
 Eleccions
 Opinió
 Conferències
 Política verda
 Agenda d´actes
 Vincles
 Nosaltres


Escriu el teu correu
 
jpb07 | jpb06 | jpb05 | jpb04 | jpb03 | jpb02 | jpb01 | svt71 | svt70 | svt69 | svt68 | svt67 | svt66 | svt65 | svt64 | svt63 | svt62 | svt61 | svt60 | svt59 | svt58 | svt57 | svt56 | svt55 | svt54 | svt53 | svt52 | svt51 | svt50 | svt49 | svt48 | svt47 | svt46 | svt45 | svt44 | st43 | svt42 | svt41 | svt40 | svt39 | svt38 | svt37 | svt36 | svt35 | svt34 | svt33 | svt32 | svt31 | sv30 | svt29 | svt28 | svt27 | svt26 | svt25 | svt24 | svt23 | svt22 | svt21 | svt20 | svt19 | svt18 | svt17 | svt16 | svt15 | svt14 | svt13 | svt12 | svt11 | svt10 | svt09 | svt08 | svt07 | svt06 | svt05 | svt04 | svt03 | svt02 | svt01 | svt00 | xgp07 | xgp06 | xgp05 | xgp04 | xgp03 | xgp02 | xgp01 |

Opinió Santi Vilanova

CULTURES AMENAÇADES I GLOBALITZACIÓ

L´Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades, de la que és president d´honor Heribert Barrera, va celebrar el seu XXIII Congrés a la seu d´Òmnium Cultural de Barcelona. Vaig ser convidat a participar en una taula rodona sobre l´impacte de la globalització sobre les llengües minoritàries junt amb Josep-Maria Terricabras, catedràtic de Filosofia, i Àlicia Fuentes-Calle, cap del Departament de diversitat llingüística –Linguapax del Centre Unesco de Catalunya. Fou una ocasió per deixar testimoni de l´acció del catalanisme ecologista en aquesta problemática durant els darrers trenta anys i d´intercanviar opinions sobre el tema.

Certament, el 80% de les sis mil llengües que es parlen avui en el planeta poden desaparèixer a finals de segle per una globalització económica i mercantil deshumanitzada. En els onze Simposis Internacionals Una Sola Terra, iniciats el 1989, hem portat a Catalunya diferents representants d´aquestes cultures (sis Premis Nobel Alternatius-The Right Livelihood Award, entre ells Wangari Maathai que esdevindria Premi Nobel de la Pau) i hem explicat els seus conflictes ambientals i culturals. Per exemple: el maputxes, amenaçats pels grans projectes hidràulics d´Endesa a la conca del Bio Bio; les vint-i-quatre ètnies de la conca del Xingú afectades per la presa de Belo Monte, que seria la més gran del món; els projectes hidroeléctrics ja consolidats de les Tres Gorges, a Xina, o d´Itaipú, que fou un cop mortal al poble guaraní, a la frontera dels Brasil i Paraguai; o els “gwembe tonga” desplaçats per l´embassament Kariba al riu Zambeze. En la recent l´exposició “Aigua, rius i pobles” del Museu Marítim de Barcelona s´ha pogut visualitzar la relació entre el desenvolupament que impulsa la globalització econòmica i el perill d´extinció de les cultures damnificades. La construcció d´embassaments ja ha desplaçat de la seva terra més de 40 milions d´éssers humans.

El canvi climàtic, com ho varen ratificar els experts convocats en el X Simposi “Canvi climàtic i societat civil”, resultarà també una catàstrofe immensa per les cultures que viuen en els deltes i en els esculls coralins. La pujada del nivell del mar pot provocar més de 200 milions de refugiats ecològics. Altres estudis parlen que la xifra pot superar els 500 milions.

La globalització imposada per les grans corporacions transnacionals aplasta i trepitja cada dia els drets de les cultures autòctones i, en conseqüència , afecta la salut de les seves llengües. Aquesta degradació no s´aturarà amb decrets i normatives, sinó introduint nous valors étics en el concepte de desenvolupament i impulsant a les noves generacions a treballar per un canvi de paradigma económic.

Amb la llengua passa quelcom semblant que amb l´aigua. L´aigua viva, com deia Ivan Illich en l´assaig “Les aigües de l´oblit”, és font de salut, benestar i cultura. En les societats industrials queda, però, ben poc d´aquesta aigua, convertida en un fluid comercial, reciclat, desposseït de les seves funcions holístiques.

La llengua viva està arrelada als recursos naturals, a la biodiversitat, a l´economia de la naturalesa. La llengua morta és un instrument de l´economia productivista, una eina desnaturalitzada, sense sentiments i emocions.

Pels ecologistes la salut de les llengües minoritàrias està vinculada al model de desenvolupament económic i a las opcions tecnológiques. Les tecnologies dures comporten una política autoritària i la destrucció de la cultura convivencial. Les tecnologies toves afavoreixen la preservació de les cultures locals, la descentralització i la democràcia participativa. I en aquest sentit hem de parlar de la inexistència de llindars tecnológics i de velocitat d´un “progrés” que acceptem sense analitzar el seu impacte.

La globalització, que és com un “far west” sense regles i honor, destrueix l´economia autòctona i el teixit comercial, colonialitza el sector energétic i , ara, intenta monopolitzar l´emergent economia ecològica. Domina el mercat de les telecomunicacions i la publicitat. Impulsa la població a consumir béns i serveis alienants que li fan perdre consciència nacional i participació cívica; impulsa un model de desenvolupament tecno-científic al servei de les directrius de la globalització; imposa les llengües i els valors de les potències dominants, avui l´anglés, potser demà el xinés.

Aquests són els valors als que s´ha entregat acríticament el recent Fòrum Impulsa celebrat amb el suport de la Fundació Príncep de Girona. Els mateixos dies que nosaltres, a Òmnium Cultural, analitzavem modestament l´altra cara d´un món possible.

 
© Copyright 2003 - Els Verds. Alternativa Verda - Alternativa Verda ONG