|
A principi d'any l'associació Una Sola Terra vam presentar al govern tripartit un projecte per fer venir l'exvicepresident dels EUA, Al Gore, a fer una conferència sobre l'impacte del canvi climàtic i per presentar la pel•lícula ‘An Inconvenient Truth’ (Una veritat incòmoda) del realitzador Davis Guggenheim i en la qual ell és protagonista i narrador.
El president Pasqual Maragall va donar el vistiplau per emmarcar aquest esdeveniment en el IX Simposi Internacional que organitzem en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La nostra proposta, després que Al Gore presentés la pel•lícula en els festivals de cinema de Sundance, impulsat per Robert Redford, i de Canes, era aprofitar el viatge de l'exvicepresident a Europa per parlar-nos dels efectes geoestratègics del canvi climàtic. La seva intervenció a París l'11 d'octubre davant els diputats francesos ha estat un esdeveniment mediàtic al servei de la causa ambientalista (es pot veure aquesta sessió a través del web d’Els Verds - Alternativa Verda ).
Una Sola Terra havia negociat amb l'agència que representa el drets de l'exvicepresident, i aquesta va indicar que acceptarien una contraproposta del govern de la Generalitat que seguidament va intentar motivar pel projecte a la Fundació «la Caixa», a la Caixa de Catalunya (Fundació Territori i Paisatge) i a les empreses Gas Natural i Agbar, institucions que dediquen grans pressupostos a la publicitat i als projectes «ecològics». Cap d'aquestes, però, va manifestar interès a finançar la presència d'Al Gore a Catalunya. També vàrem informar José Montilla, ja que l'esdeveniment podia haver coincidit en plena campanya electoral. El candidat socialista a la presidència, però, no va respondre.
Al Gore acabaria presentant la pel•lícula a Bèlgica, Suïssa, França, Anglaterra i el 7 d'octubre passat a Màlaga convidat per la Corporación Tecnológica de Andalucía on es va reunir amb Felipe González, que ara defensa l'energia nuclear contràriament a la convicció del president Zapatero.
S'ha perdut, doncs, una ocasió única per introduir un debat clau per al futur del nostre país durant la insípida campanya electoral que hem patit. El canvi climàtic provocarà els propers cinc anys prop de cinquanta milions de refugiats ecològics, sobretot procedents del continent Africà, i obligarà els governs a redefinir el seu model energètic. Al Gore ha declarat de manera contundent: «El present són les energies renovables. L'energia nuclear no és l'alternativa. És una opció cara i complicada que comporta el risc de la proliferació.»
Al Gore va escriure fa quinze anys el best-seller ecologista Earth in The Balance («La Terra en joc») i s'ha destacat per manifestar-se a favor de les energies del sol, seguint la tasca desenvolupada durant els anys setanta per Jerry Brown, l'exgovernador de Califòrnia, un altre aspirant demòcrata a la Casa Blanca frenat pel lobby petrolier. L'exvicepresident també defensa la creació de canals de televisió per Internet com a alternativa als monopolis de comunicació audiovisual que marginen els moviments socials.
Seguirem amb molta atenció l'impacte de la pel•lícula Una veritat incòmoda a Catalunya i la reacció dels partits parlamentaris. Estem davant d'una personalitat mundial, gens sospitosa de fonamentalisme ecologista, que hauria de mobilitzar els nostres polítics. Al Gore ens mereix respecte a partir de la seva presència a la Cimera de Rio l'any 1992.
Recordo que a l'octubre de l'any 1995 vaig retrobar el llavors vicepresident en unes jornades al Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston organitzades per la International Federation of Environmental Journalists i la Society of Environmental Journalists nord-americana. En el discurs que ens va fer va manifestar-nos que existia una conspiració dels lobbies del petroli, el carbó i l'energia nuclear (com la que es va produir en les eleccions presidencials de l'any 2000) per evitar que arribés a la presidència i signés el Protocol de Kioto.
Benvingut, doncs, el coratge d'Al Gore. I llàstima d'oportunitat perduda per la nostra societat civil i per un govern que està molt lluny de complir els objectius que s'havia proposat el 2003 per frenar els gasos contaminants.
|
